Vés al contingut

Marantàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marantaceae)
Infotaula d'ésser viuMarantàcies
Marantaceae Modifica el valor a Wikidata

Maranta leuconeura Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreZingiberales
FamíliaMarantaceae Modifica el valor a Wikidata
R.Br., 1814
Tipus taxonòmicMaranta Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Les marantàcies (Marantaceae) són una família d'angiospermes monocotiledònies de l'ordre de les zingiberals, dins del clade de les commelínides.[1] Consta d'unes 500 espècies natives de les zones tropicals de tot el món, especialment d'Amèrica i amb l'excepció d'Austràlia.[2] Algunes espècies són utilitzades com a plantes ornamentals a causa de les seves fulles, com per exemple Maranta leuconeura.[3]

Descripció

[modifica]

Són plantes herbàcies amb tiges erectes i rizomes curts, tuberosos, amb midó. Pèls simples i envoltats de cèl·lules epidèrmiques inflades.

Fulles de disposició alterna, usualment dístiques, simples, de marge sencer, peciolades, amb un pulvínul superior, un limbe ben desenvolupat que es tanca doblegant-se cap amunt per la nit, i venació pinnada amb nervadures secundàries sigmoides i nervadures creuades molt espaiades. Fulles embeinadores en la base, sense lígula. Pecíol amb canals d'aire, aquests separats en segments per diafragmes composts de cèl·lules amb forma d'estrella. Sense estípules.

  • El pulvínol provoca que el limbe s'obri o es tanqui en resposta a la llum. Aquí s'està doblegant cap amunt al vespre.
    El pulvínol provoca que el limbe s'obri o es tanqui en resposta a la llum. Aquí s'està doblegant cap amunt al vespre.
  • nervadura de la fulla.
    nervadura de la fulla.

Flors bisexuals, sense pla de simetria però en arranjaments de parells espaiades.

3 sèpals separats, imbricats.

3 pètals, connats, imbricats.

  • Inflorescències amb flors en arranjaments de parells espaiats.
    Inflorescències amb flors en arranjaments de parells espaiats.
  • Flor amb 3 sèpals separats, 3 pètals connats.
    Flor amb 3 sèpals separats, 3 pètals connats.

1 estam, en part fèrtil i en part estaminodial, filament connat amb els estaminodis i adnat a la corol·la. Antera unilocular (és a dir, una meitat és antera, l'altra meitat és expandida i estèril). L'antera diposita el pol·len en l'estil abans que la flor s'obri. Estaminodis usualment 3 o 4, petaloides i de manera variada, basalment connats i adnats a la corol·la, un del verticil intern de l'androceu formant una estructura com una caputxa amb 1 o 2 apèndixs petits (és l'estaminodi en forma de caputxa que sosté l'estil corbat i tensat abans que la flor sigui disparada per un visitant); el segon estaminodi del verticil intern de l'androceu formant una estructura engrossida de cal·losa, és l'"estaminodi de cal·losa", que moltes vegades serveix com una plataforma d'aterratge per als insectes visitants i els ajuda a abraçar l'estaminodi amb forma de caputxa, i 1 o 2 estaminodis del verticil més extern de l'androceu més o menys petaloides.

Pol·len sense obertures, exina molt reduïda.

3 carpels, connats, ovari ínfer, amb placentació axil·lar, però 2 carpels moltes vegades estèrils i més o menys reduïts. Estil corb, mantingut sota tensió per l'estaminodi en forma de caputxa que, quan és disparat per un insecte, allibera l'estil, que llavors elàsticament es corba cap avall, traient pol·len del cos de l'insecte i embrutant a l'estil de pol·len, que guarda en una petita cavitat sota l'estigma. 1 estigma, en la depressió entre l'àpex 3 lobat de l'estil. Òvuls 1 per lòcul, o un únic òvul solitari en l'únic carpel funcional.

Nectaris en els septes de l'ovari.

El fruit és una càpsula loculicida o una baia.

Les llavors usualment són arilades, l'embrió usualment és corbat, estan presents l'endosperma i el perisperma.

Ecologia

[modifica]

Àmpliament distribuïdes en regions tropicals i subtropicals. Moltes estan presents en els marges de selves plujoses i en clars de boscos o terres humides.

Les complexes flors de les marantàcies són pol·linitzades principalment per abelles i ocorre la fecundació creuada, el nèctar proveeix una recompensa al pol·linitzador. En el Nou Món en particular, les abelles de les orquídies de llengua llarga són el principal agent pol·linitzador, i el llarg del tub floral de les marantàcias del Nou Món és apreciablement més llarg que el de les representants del Vell Món, de 17,6 mm de llarg enfront de 4,6 mm de llarg. Les marantàcies africanes poden ser pol·linitzades per abelles grans o petites i ocellets de la família Nectariniidae, i hi ha hagut evolució paral·lela de la morfologia floral que és molt variada en comparació als clades del Nou Món (Llei i Claßen-Bockhoff 2010, 2011a, esp. 2009 per a detalls); els tipus florals principals van evolucionar com a resposta als diferents pol·linitzadors, però la variació en el llarg del tub floral solament pot permetre la pol·linització efectiva per molt diferents tipus de pol·linitzadors dins de cada tipus floral (Llei i Claßen-Bockhoff 2010, 2011b).[4][5][6]

Els arils associats a les llavors són moltes vegades brillantment acolorits i contenen dipòsits de lípids, la qual cosa suggereix una dispersió per ocells o formigues. Els fruits de Thalia són dispersats per aigua.

Algunes marantàcies tenen la superfície abaxial de les fulles de color vermell profund, possiblement una adaptació per a l'ús eficient de la llum en els hàbitats ombrejats de sota el cobricel arbori dels arbres on elles comunament creixen.

Filogènia

[modifica]

El monofiletisme de les marantàcies és avalat per les anàlisis moleculars d'ADN i la morfologia (Kress 1990, 1995, Smith et al. 1993).[7][8][9] Les relacions filogenètiques dins de la família són pobrament conegudes, però han estat recentment investigades sobre la base de la morfologia i a les seqüències d'ADN (Andersson i Chase 2001, Prince i Kress 2006).[10][11]

Taxonomia

[modifica]

La família va ser reconeguda pel sistema APG III (2009).[12]

Gèneres

[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen els 29 gèneres següents:[13]

Evolució

[modifica]

La divergència dins del grup corona data d'uns 70-58 milions d'anys (Kress i Specht 2006) o uns 57 milions d'anys (Janssen i Bremer 2004).[14][15]

La família pot haver tingut un origen africà (Andersson i Chase 2001), amb una conseqüent dispersió al sud-est d'Àsia i al Nou Món (Llei i Claßen-Bockhoff 2011b).[16][17]

Marantaceae té moltes més espècies que Cannaceae, potser pel seu distintiu mecanisme de transferència de pol·len explosiu (Llei i Claßen-Bockhoff 2009).[6] Però Llei i Claßen-Bockhoff (2011b) després suggereixen que el mecanisme de pol·linització distintiu de Marantaceae no ha de ser considerat una innovació clau, més aviat, la diversificació pot haver estat aconseguida per una varietat de factors.[17] Cal notar que hi ha una considerable asimetria en la grandària de cada clade dins de la família: l'oligospecífic Thalia i Haumania poden ser germans de clades amb molta més quantitat d'espècies.

Els estaminodis en garfi amb una morfologia relativament simple poden ser un caràcter derivat (Pischtschan et al. 2010; Llei i Claßen-Bockhoff 2011b).[17]

Importància econòmica

[modifica]

Calathea, Ctenanthe, Maranta, i Thalia són conreades per les seves fulles decoratives.

En l'oest de l'Índia obtenen midó dels rizomes de Maranta arundinacea.

Les tiges de Donax canniformis s'utilitzen per a cistelleria a Indonèsia.[18]

Les fulles de Phrynium placentarium s'utilitzen per a embolicar aliments en la cuina vietnamita.[19][20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3, 15.
  2. ↑ «MARANTACEAE» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 març 2023].
  3. ↑ «Maranta leuconeura var. erythroneura» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 3 març 2023].
  4. ↑ Ley, A. R., y Classen-Bockhoff, R. 2010. Parallel evolution in plant pollinator interaction in African Marantaceae. Pp. 847-854. en van der Burgh, X., van der Maesen, J., y Onana, J. M. (eds), Systematics and Conservation of African Plants. Royal Botanic Gardens, Kew
  5. ↑ Ley, A. R., y Claßen-Bockhoff, R. 2011a. Evolution in African Marantaceae - evidence from phylogenetic, ecological and morphological studies. Syst. Bot. 36: 277-290.
  6. ↑ 6,0 6,1 Ley, A. R., y Claßen-Bockhoff, R. 2009. Pollination syndromes in African Marantaceae. Ann. Bot. 104: 41-56.
  7. ↑ Kress, W. J. «The phylogeny and classification of the Zingiberales.». Ann. Missouri Bot. Gard., 77, 1990, pàg. 698-721 [Consulta: 3 març 2008].
  8. ↑ Kress, W. J.. «Phylogeny of the Zingiberanae: morphology and molecules.». A: Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F., y Humphries, C. J.. Monocotyledons: Systematics and evolution.. Royal Botanic Gardens, 1995, p. 443-460. 
  9. ↑ Smith, J. F.; Kress, W. J., Zimmer, E. A. «Phylogenetic analysis of the Zingiberales based on rbcL sequences.». Ann. Missouri Bot. Gard., 80, 1993, pàg. 620-630 [Consulta: 3 març 2008].
  10. ↑ Andersson, L.; Chase, M. W. «Phylogeny and classification of Marantaceae.». Bot. J. Linn. Soc., 135, 2001, pàg. 275-287 [Consulta: 3 març 2008].
  11. ↑ Prince, L. M.; Kress, W. J. «Phylogenetic relationships and classification in Marantaceae: insights from plastid DNA sequence data.». Taxon, 55, 2006, pàg. 281-296 [Consulta: 3 març 2008].
  12. ↑ Bremer et alii., 2009, p. 110.
  13. ↑ «Marantaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 març 2023].
  14. ↑ Kress, W. J., y Specht, C. D. 2006. The evolutionary and biogeographic origin and diversification on the tropical monocot order Zingiberales. Pp. 621-632, en Columbus, J. T., Friar, E. A., Porter, J. M., Prince, L. M., y Simpson, M. G. (eds), Monocots: Comparative Biology and Evolution. Excluding Poales. Rancho Santa Ana Botanical Garden, Claremont, Ca. [Aliso 22: 621-632.]
  15. ↑ Janssen, T.; Bremer, K. «The age of major monocot groups inferred from 800+ rbcL sequences.». Bot. J. Linnean Soc., 146, 2004, pàg. 385-398 [Consulta: 19 abril 2008].
  16. ↑ Andersson, L., & Chase, M. W. 2001. Phylogenetic classification of Marantaceae. Bot. J. Linnean Soc. 135: 275-287.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Ley, A. R., y Claßen-Bockhoff, R. 2011. Ontogenetic and phylogenetic diversification in Marantaceae. Pp. 236-255, en Wanntorp, L., y Ronse de Craene, L. P. (eds), Flowers on the Tree of Life. Cambridge University Press, Cambridge. [Systematics Association Special Volume 80.]
  18. ↑ [enllaç sense format] http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dona_canni_101102-8391_lap.jpg
  19. ↑ [enllaç sense format] http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Banh_te_My_Duc.png
  20. ↑ [enllaç sense format] http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Nguyen_lieu_banh_chung.jpg

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marantàcies&oldid=34017003»