Vés al contingut

Nacre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mareperla)
No s'ha de confondre amb mol·lusc endèmic del mar Mediterrani anomenat nacra.
Nacre iridescent de la conquilla d'un Nautilus.

El nacre és la capa de carbonat de calci i conquiolina que revesteix la part interna de la conquilla d'alguns mol·luscs. El nacre es troba en tàxons de bivalves, gastròpodes i cefalòpodes, per bé que la capa interna de la majoria de les conquilles dels mol·luscs és de porcellana, no pas de nacre.

Diverses espècies secreten nacre amb abundància per a reparar les seves closques danyades o per a enquistar (encapsular) objectes estranys dins de l'organisme. També es coneix com a mareperla, puix que també forma la perla.[1]

La part interna de les perles és feta de nacre i les conquilles de les ostres també. Els mol·luscs de la família Haliotidae, Trochidae i Turbinidae també tenen nacre.

Usos

[modifica]

El nacre s'empra en obres de marqueteria, ebenisteria fina, diapasons d'instruments, joieria, i per a guarnir ventalls, botons, fitxes i telèfons. També es fa servir, com a mesura de seguretat, en els bitllets del ien japonès.

Composició

[modifica]

El nacre (una mena de mucosa o bava) està compost per plaquetes hexagonals d'aragonita (carbonat de calci (CaCO₃) cristal·litzat), de 10-20 micres d'amplitud i 0,5 micres de gruix, estructurats en contínues làmines paral·leles. Aquestes estratificacions del nacre es troben separades i compactades per seccions d'una matriu orgànica composta de biopolímers elàstics de conquiolina (com també ho són les proteïnes de la quitina, llustrina o la seda).

Artificial

[modifica]

L'any 2012 un equip de treball del Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, Regne Unit, va poder fabricar un material, a temperatura ambient i amb un cost reduït, que és notablement semblant al nacre natural pel que fa a estructura, conducta mecànica i aparença òptica[2]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. Nature Communications Biomimetic: layer-by-layer assembly of artificial nacre

Bibliografia

[modifica]