Marià Madramany i Calatayud
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 març 1746  l'Alcúdia (la Ribera Alta) |
| Mort | 13 gener 1822 (75 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, erudit |
Marià Madramany i Calatayud (l'Alcúdia, Ribera Alta, 29 de març de 1746[1] - Palma, Mallorca, 13 de gener de 1822) fou un jurista i erudit valencià.[2][3][4] Usà els pseudònims Damián Marón y Rama, Ramón Amad y Ramaní, Juan Bautista Jordán, i Veracio Chacota.[5]
Fill d'una família de pagesos benestants, entre 1762 i 1765 va cursar Humanitats i Filosofia en la Universitat de València, i el 1765 es va matricular en Dret civil. Va completar els seus estudis el 1768, any en què va rebre el títol de doctor en lleis.[3][4]
Era parent del poeta Joan Baptista Madramany i Carbonell, autor d'una traducció al castellà del text francès de Nicolas Boileau-Despréaux, que es publicà amb el títol d'Arte poética, i nebot del paborde Vicent Calataiud, escriptor prolífic de temes religiosos. Des del 1773 exercí l'advocacia, fins que el 1807 obtingué un benefici a la parròquia de Sant Esteve de València. El 1815 va ser nomenat secretari del Tribunal del Sant Ofici de València i, dos anys més tard, fiscal a Mallorca, on va morir el 1822.[3][4]
Els seus interessos literaris foren prou diversos. L'obra de Madramany abasta diverses disciplines, la jurídica, la històrica, l'econòmica i la religiosa.[3][4][6][7]
- Apéndice y colección de los documentos y notas pertenecientes al tratado de la nobleza de la Corona de Aragón: especialmente del Reyno de Valencia, comparada con la de Castilla, para ilustración de la Real Cedula del Señor Don Luis I de 14 de agosto de 1724 (1788)
- Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes y las precauciones que podrían tal vez evitarlos (1786)
- Tratado de la elocución o del perfecto lenguage y buen estilo respecto al castellano, Imp. Hermanos de Orga, València, 1795.
- Oracion en defensa de los gatos, contra la que a favor de los ratones publicó D. Damian Maron y Rama (1816)
- Oracion en que se prueba, convence y persuade, que es menor mal sufrir ratones, que tener gatos en nuestras casas (1816)
- Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón : especialmente del reyno de Valencia, comparada con la de Castilla, para ilustración de la Real Cedula del Señor Don Luis I de 14 de agosto de 1724 (1788)
- Ventajas de la nobleza adquirida por el mérito personal sobre la heredada... (1816)
- Disertacion, o Carta satisfactoria en respuesta de la publicada por D. Damian Maron y Rama, persuadiendo, que es menor mal sufrir Ratones, que tener Gatos, convencese todo lo contrario ... (1779)
Referències
[modifica]- ↑ Lledó Cardona. Los Ehticorum Libri III. cit. infra, 1a part, p. v.
- ↑ Pastor Fuster, Justo. «D. Mariano de Madramany y Calatayud». A: Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Contiene los autores desde el año 1701 hasta el presente de 1829. Valencia: Imprenta y librería de Idelfonso Mompié, 1830, p. 423–424 [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Escartí i Soriano, Vicent Josep «Marià de Madramany i Calatayud». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 González Corrales, Leticia «Madramany y Calatayud, Mariano (1746-1822)». Biblioteca Virtual de la Filología Española (BVFE) [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII. Volum 5. Madrid: CSIC, 1981, p. 341. ISBN 9788400069452.
- ↑ Lledó Cardona, Miguel Ángel. Los Ethicorum Libri III del ilustrado valenciano Mariano Madramany y Calatayud: edición crítica, traducción y notas. Tesi doctoral. València: Universitat de València, 2013.
- ↑ Lledó, Miguel Ángel «La impronta humanista en la obra del ilustrado valenciano Mariano Madramany y Calatayud». Studia Philologica Valentina, Vol. 7, núm. 14, 2015, p. 237-256. ISSN: 9560 1135 9560 [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Obras de Madramany y Calatayud, Mariano». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 13 juliol 2020].