Sĕntĕrvărri
| Сĕнтĕрвăрри (cv) Мариинский Посад (ru)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Rússia | |||
| República | Txuvàixia | |||
| Entitat territorial administrativa | raion de Mariïnski Possad | |||
| Assentament urbà | assentament urbà de Mariïnski Possad | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 7.851 (2021) (872,33 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | txuvaix rus | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 9 km² | |||
| Altitud | 80 m | |||
| Creació | 1620 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 429573 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 835 4 2 | |||
| Identificador OKTMO | 97629101001 | |||
| Identificador OKATO | 97229501000 | |||
| Lloc web | gov.cap.ru… | |||
.png)
Sĕntĕrvărri o Mariïnski Possad (txuvaix: Сĕнтĕрвăрри, Sĕntĕrvărri [sënʲdʲërʲʋəˈrʲːi]; rus: Марии́нский Поса́д, Mariïnski Possad) és una ciutat de la República de Txuvàixia, a Rússia. Es troba a la riba dreta del riu Volga, a 36 km a l'est de Xupaixkar/Txeboksari, la capital de la república. Disposa d'un petit port en què, en general, s'aturen els vaixells de passatgers que fan la ruta entre Xupaixkar i Kazan. El 2021 tenia 7.851 habitants.
La població es troba al marge dret del Volga, notablement més elevat que l'esquerra. Està travessada per petits rius, els més notables dels quals són el Sundírok superior i l'inferior. Això fa que estigui entretallada de barrancs i hi hagi canvis d'elevació dins de la població i en els seus voltants, el que li dona un aspecte pintoresc. Segons la llegenda, Caterina II va visitar un dels turons de la ciutat, anomenat Gosudáreva Gorà (la Muntanya del Sobirà) (196 msnm).[1][2]
Història
[modifica]La localitat és esmentada per primera vegada el 1620 amb el nom rus de Sundir (en txuvaix, Sĕntĕr). El 1746 la població masculina era de 1300 persones. Gràcies a la presència d'un moll, va començar a desenvolupar-s'hi l'artesania i el comerç. Al final del segle xviii, s'hi comptaven sis molins i tres destil·leries. L'any 1844 es va demanar l'elevació de Sundir, englobant-hi els pobles veïns de Konovàlovo, Denísovo i Voroixílovo, a la categoria de ciutat, sota el nom de Mariïnski. El 18 de juny de 1856, per decret de l'emperador Alexandre II, en honor a la seva dona, l'assentament va ser rebatejat com a ciutat de Mariïnski Possad. Això va dinamitzar la localitat, que el 1861 comptava amb 127 artesans, 5 bòbiles, una adoberia, un taller de rodes i destil·leries. A la segona meitat del segle xix, la ciutat va adquirir fama per les seves fires, que se celebraven cada any a l'estiu i a la tardor.[1]
L'any 1872, es fundà la destil·leria Mariïnsko-Posadski prop del poble veí d'Amatxkin/Amàtxkino. A la dècada de 1870, s'obrí una biblioteca a la ciutat. L'any 1910, hi vivien 6.167 persones. Hi havia sis institucions educatives, un hospital, tres esglésies i onze capelles.[1] Cal assenyalar que llavors la ciutat gairebé havia igualat en habitants Xupaixkar, el cap de l'uiezd que el 1913 tenia 6700 habitants.[3]
En convertir-se Xupaixkar en la capital de l'Óblast Autònom de Txuvàixia el 1920, Sĕntĕrvărri va esdevenir el cap de l'uiezd de Xupaixkar des de 1921 fins a la seva dissolució, el 1927.[1]
Durant l'època soviètica, s'hi van desenvolupar activitats industrials. Fins a la Segona Guerra Mundial, es va posar en marxa una drassana on es construïen barcasses i embarcacions. També hi havia una tonelleria, una lleteria, una central elèctrica i una impremta, a més de tallers d'artesania i tres escoles tècniques. Més endavant obriria una empresa de reparació de vehicles, una fàbrica de cables i empreses agroalimentàries.[1]
Després de la caiguda de l'URSS, part de les empreses ha plegat i d'altres han disminuït la seva producció. En conseqüència, el nombre d'habitants ha començat a declinar.
Població
[modifica]| 1959 | 1970 | 1979 | 1989 | 2002 | 2010 | 2021 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 8.700 | 10.618 | 9.867 | 10,550 | 10.273 | 9.088[4] | 7.851[5] |
Turisme
[modifica]Els principals llocs turístics de la ciutat són la Muntanya del Sobirà, la catedral de la Santíssima Trinitat (1726), l'església de la Mare de Déu de Kazan (1761), el museu d'història local i la galeria d'art.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Trifonova, Z. A. «Mariinskij Posad» (en rus). Čuvašskaja ènciklopedija [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ Gusarov, Ju. V. «Gosudareva gora» (en rus). Čuvašskaja ènciklopedija [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «Čeboksary» (en rus). Narodnaja ènciklopedija gorodov i regionov Rossii «Moj Gorod». [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ «ВПН-2010». Arxivat de l'original el 2020-06-29. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ «Čislennostʹ naselenija Rossii, federalʹnyh okrugov, subʺektov Rossijskoj Federacii, gorodskih okrugov, municipalʹnyh rajonov, municipalʹnyh okrugov, gorodskih i selʹskih poselenij, gorodskih naselennyh punktov, selʹskih naselennyh punktov s naseleniem 3000 čelovek i bolee» (en rus). Cens de població de 2020. Russtat, 31-12-2022. [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ «Путеводитель (Guia)» (en rus). Ministeri de Cultura Física, Esports i Turisme de la República de Txuvàixia. [Consulta: 22 novembre 2024].
 |
Ciutats de Txuvàixia | 
|
| Capital: Txeboksari Alàtir | Yetĕrne | Kanaş | Kuslavkka | Sĕntĕrvărri | Śĕnĕ Şupaşkar | Śĕrpü | Śĕmĕrle |
