Concepció Carreras i Pau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1893  Olot (Garrotxa) |
| Mort | 10 setembre 1961 (67 anys) Olot (Garrotxa) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, compositora i professora de música |
 | |
Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961) va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Filla d'una sòlida i tradicional família olotina, va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920 cursà els tres primers cursos, se n'examinà i els aprovà amb notes molt bones; el 1927 s'hi titulà definitivament, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Als darrers anys vint i començaments dels trenta fou alumna de l'Institut Català de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras.[4][5]
Abans de la Guerra civil espanyola va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes. L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants. També dirigia representacions musicals al Teatre Principal d'Olot. En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses. Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson, i va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort, a Olot, el 1961.
En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després. És de destacar que la prestigiosa publicació La Dona Catalana li imprimí diverses contribucions en poesia i prosa entre 1925 i 1929. Hom ha comparat algunes de les seves poesies amb les del seu admirat Josep Carner. Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris i també feu algunes traduccions dels germans Grimm per a les representacions dels seus alumnes. Una crítica n'ha dit:
| « | La seva poesia recorda l'estètica i la pintura de l'escola paisatgística d'Olot, tan intimista i realitzada | » |
| — Mercè García Santos [1] | ||
Participà en concursos, i el 1926 veié premiades tres composicions al "Concurs de Poesia Femenina" de La Dona Catalana, que poc després foren publicades en un volum[6] amb la resta de poesies premiades, el Llibre d'or de la poesia femenina. Al mateix concurs del 1927, aquest cop dedicat a la prosa, fou distingida amb un diploma honorífic per la narració La puntaire. Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida.[7]
En els actes d'homenatge en el centenari del naixement de Concepció Carreras, el 28 de gener de 1993, l'ajuntament d'Olot inaugurà el monument Jardí poètic Concepció Carreras,[8] de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, als Jardins de la Rosaleda (barri de Pequín). El 1969 ja havia aprovat [9] dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras[10] de redacció per a menors de 16 anys.
Obres
[modifica]- Reculls de poesia
- Elvira, poemes: les amoroses empremtes i allò que no torna. Olot: Impremta Aubert, 1950. Dedicat a la seva mare, morta al desembre del 1939
- De l'amor i de la desamor. Olot: Aubert, imp., 1954.
- Tribut al paisatge i fonts d'Olot, poemes. Olot: Aubert, imp., 1953.
- Jardí poètic. Olot: Laboratorios Sobrino, 1975.
- Enfilant cançons, plec de poemes inèdits. Olot: Impremta Aubert, 1993.
- Per a l'escena
- En Tòfol i l'Agneta (1944)
- Las muñequitas (1944)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 García Santos, Mercè. Les dones músics i compositores al llarg de la història, 2013, p. 32 [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ Fabrellas, Esther. «Mapa d'itineraris de patrimoni literari». Patrimoni literari. Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
- ↑ Ramilo i Martínez, Carme. «M. Concepció Carreras Pau, al web "Diccionari Biogràfic de Dones"». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ Ramilo i Martínez, Carme «Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Bayona, la poetització del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, pàg. 60-70.
- ↑ Llibre d'or de la poesia femenina. Barcelona: Bosch, s.a..
- ↑ Ramilo i Martínez, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
- ↑ «Monument "Jardí poètic" a Olot». Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ Planagumà i Nogué, Teresa; Puigvert i Gurt, Xavier; Santaló i Bramon, Ester. «Nomenclàtor viari de la ciutat d'Olot». [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ Armengol, Luis «Los "III Premios ciudad de Olot"». Revista de Girona, núm. 48, 1969, pàg. 59.
«Guanyadors d'edicions anteriors dels Premis Ciutat d'Olot». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 1r maig 2014].
Bibliografia
[modifica]- Ramilo i Martínez, Carme (editora). Concepció Carreras Pau o la sublimació de la paraula, antologia poètica. Girona: Curbet - Fundació Valvi, 2011 (Biblioteca Fundació Valvi).
- Nolasc del Molar «Concepció Carreras Pau (1893-1961)». Pyrene, 2a. època, núm. 1, ene. 1962, pàg. 18-19.
- Memòria de l'homenatge a la poetessa olotina Ma. Concepció Carreras que se celebrà el dia 19 d'Octubre del 1968, a la Casa de Cultura. Olot: Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, 1970.
- «Poesia: Olot va homenatjar a la poetessa M. Concepció Carreras i Pau». Revista de Girona, núm. 73, 1975, pàg. 96-98.
Enllaços externs
[modifica]- «M. Concepció Carreras Pau». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).