Vés al contingut

Maria Llorença Llong

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Llonc)
Plantilla:Infotaula personaMaria Llorença Llong
Imatge
Gravat del s. XVIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1463 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1542 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Nàpols (Regne de Nàpols) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Santa Clara i Tercer Orde de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat21 de desembre Modifica el valor a Wikidata
Diccionari Biogràfic de Dones: 486 Modifica el valor a Wikidata

Maria Llorença Llong (Lleida, 1463 - Nàpols, 21 de desembre de 1542),[1][2] coneguda com a Maria Llong o Maria Longo, arran de la seva estada a Itàlia, va ser una noble i monja catalana, fundadora de l'orde de les Clarisses Caputxines.[3][4] Pertanyia possiblement a la branca de Lleida de la família Llorenç o Requesens.[5] Es va casar amb Joan Francesc Llong, de qui va prendre el cognom.[6] Va ser declarada beata el 2021.[7]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Lleida, suposadament de la branca de Lleida de la família noble dels Requesens. Es va casar l'any 1483 amb el valencià Joan Francesc Llong, secretari de Ferran el Catòlic qui, l'any 1506, arran de la incorporació del Regne de Nàpols, va ser nomenat regent del consell d'Aragó. Aquell any Maria Llorença es va traslladar amb el seu marit a viure a Nàpols, on es quedà fins a la seva mort. L'any 1510 es va quedar vídua i amb tres fills.[6]

Arran d'una malaltia incurable, podria ser una varietat d'artritis reumatoire que patia des de petita, va anar al santuari de la Santa Casa de Loreto, on va tenir una curació miraculosa.[8] A partir d'aquest fet va demanar l'hàbit de terciària franciscana prenent el nom de Llorença i es va dedicar a servir els més pobres i malalts.[6]

De retorn a Nàpols va fundar, juntament amb altres companyes com Vittoria Colonna, l'hospital l'anomenat Ospedalle Incurabili o de Santa Maria del Popolo degli Incurabili, al servei dels malalts pobres i incurables, sobretot als que patien sífilis, a l'abric de la «Compagnia dei Bianchi» i de la «Compagnia del Divino Amore», cercle de renovació espiritual al qual pertanyia.[6] Obert el 23 de març de 1522, va obtenir nombrosos privilegis de Lleó X i Adrià VI, amb uns estatuts aprovats per Climent VII en 1523. Durant deu anys, Maria va dirigir l'entitat. Amb Ettore Vernazza va fundar la Confraria de Sant Joan Degollat (S. Giovanni Decollato) per a assistir els condemnats a mort. L'hospital es va ampliar per atendre dones embarassades. Més endavant, el 1526, va obrir una casa per atendre prostitutes.[9][10]

Fundadora

[modifica]
Article principal: Clarisses Caputxines

En 1530, quan els teatins van arribar a Nàpols, va prendre com a director espiritual Gaietà de Thiene, que dirigia l'Oratori de l'Amor Diví. Maria Llorença va prendre la determinació de deixar l'hospital i fer-se monja de clausura. El 19 de febrer de 1535, amb la butlla Debitum Pastoralis Officii, Pau III li concedí de poder fundar un nou monestir que seguís la regla de Santa Clara. En 1530 va fundar el convent de Sant Efraïm el Vell (Sant'Eframo Vecchio) perquè s'hi instal·lés la primera comunitat de caputxins de Nàpols.[10]

L'any 1535, juntament amb Maria d'Ayerbe (duquessa de Termoli) va fundar el monestir de clausura de Santa Maria de Jerusalem, també a Nàpols, del terç orde, abraçant les Constitucions de la reforma clarissa de santa Coleta (Colette de Corbie (1381-1447)) qui maldà per retornar als orígens la regla de santa Clara.[6] Maria Llorença va ésser abadessa fins que, en 1539, va patir un col·lapse i va deixar el càrrec.

Maria Llorença es va inspirar per fer aquesta fundació en les clarisses coletines i en l'austeritat de vida dels reformats caputxins. La fundació culminà amb el reconeixement, amb un breu del papa Pau IV (4 de setembre de 1555) de les monges de Santa Maria de Jerusalem com a les primeres clarisses-caputxines.[6]

Va morir a Nàpols a 79 anys. L'any 1879 es va promoure a Nàpols la beatificació i l'any 1892 la Congregació del Ritu publicà el decret d'introducció de la Causa, aprovada pel papa Lleó XIII.[6] Fou declarada venerable el 9 d'octubre de 2017[11] i el 28 d'octubre de 2020 es promulgà el decret de confirmació d'un miracle a causa de la seva intercessió, la qual cosa porta directament a la beatificació.[12] La cerimònia va ser el 9 d'octubre del 2021 a la catedral de Nàpols, presidida pel cardenal Marcello Semerano.[5]

El carrer de Nàpols on hi ha l'hospital que va fundar porta el seu nom.[10]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Hospital dels Inguaribles de Nàpols, fundat per Maria Llong
    Hospital dels Inguaribles de Nàpols, fundat per Maria Llong
  • Inscripció a l'entrada de l'hospital, obra de Maria Longo: "Qualsevol dona, rica o pobra, patrícia o plebea, indígena o forastera, mentre sigui embarassada, que piqui la porta i li serà oberta"
    Inscripció a l'entrada de l'hospital, obra de Maria Longo: "Qualsevol dona, rica o pobra, patrícia o plebea, indígena o forastera, mentre sigui embarassada, que piqui la porta i li serà oberta"
  • Mur i entrada del convent de Santa Maria de Jerusalem, on morí i és enterrada la fundadora
    Mur i entrada del convent de Santa Maria de Jerusalem, on morí i és enterrada la fundadora

Referències

[modifica]
  1. ↑ Serra de Manresa, Valentí. «María Lorenza Llong» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 maig 2024].
  2. ↑ Serra de Manresa, Valentí «Maria Llorença Llong (Lleida, 1463 – Nàpols 1542). Beatificació de la fundadora de les clarisses-caputxines». Catalunya Cristiana, 03-10-2021.
  3. ↑ «.xml Maria Llorença Llong». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Fundadores d'hospitals: Maria Llorença Llong (1463-1542). Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Religió, Catalunya. «Maria Llorenç Llong, fundadora de les clarisses caputxines i beatificada a Nàpols, era lleidatana?», 28-10-2021. [Consulta: 29 octubre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Diccionari biogràfic de dones. «Maria Llorença Llong (Maria Llorença Requesens, Maria Longo)». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 4 octubre 2015].
  7. ↑ «Foundress of Capuchin Poor Clares beatified in Naples | News Headlines». [Consulta: 29 octubre 2021].
  8. ↑ «Gemma T. Colesanti. Fundadores D’hospitals: Maria Llorença Llong (ca. 1460-1539).». [Consulta: 29 octubre 2021].
  9. ↑ O'Neel, B. K. «The story of Venerable Maria Llorença Llong, founder of the Capuchin Poor Clares» (en anglès americà). [Consulta: 29 octubre 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Crespo, Martí. «La lleidatana que guaria 'incurables' a la Nàpols del segle XVI». Vilaweb, 03-07-2020. [Consulta: 29 octubre 2021].
  11. ↑ «Decrees of the Congregation for the Causes of Saints». [Consulta: 29 octubre 2021].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://newsaints.faithweb.com/news_archives_2020.htm#86

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Llorença Llong
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Llorença_Llong&oldid=34065727»