Maria Bonaparte
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (fr) Marie Bonaparte |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 juliol 1882 Saint-Cloud (França) |
Mort | 21 setembre 1962 (80 anys) Gassin (França) |
Causa de mort | leucèmia |
Sepultura | Tatoi |
Activitat | |
Camp de treball | Psicoanàlisi |
Ocupació | psicòloga, escriptora, traductora, psicoanalista |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Princesa |
Família | Dinastia Bonaparte |
Cònjuge | Jordi de Grècia (1907–1957) |
Fills | Pere de Grècia, Eugènia de Grècia |
Pares | Roland Napoleó Bonaparte i Marie-Félix Blanc |
Premis | |
Maria Bonaparte, princesa de Grècia (París, 1882 - Sant Tropetz, 1962). Nascuda Princesa de Bonaparte era filla del príncep Roland Napoleó Bonaparte i de Maria-Fèlix Blanc filla de François Blanc propietari dels casinos i de la Societé Bains de Mer de Montecarlo. La fortuna de la mare passà de forma íntegra a la seva única filla Maria.
La joventut de la princesa Bonaparte es caracteritzà per la buidor d'afectivitat i pel record de la seva mare que morí poc després del part; els seus estudis estigueren marcats per l'obra de Marcel Proust i per l'ambient de la bélle-époque parisenca.
El seu matrimoni amb el príncep Jordi de Grècia es produí després de la negativa dels prínceps Lluís III de Mónaco i de Germà de Saxònia-Eisenach. El matrimoni se celebrà a Atenes l'any 1908, i d'aquest en naixeren els prínceps Pere i Eugènia. Maria morí a Sant Tropetz el 21 de setembre de 1962, als vuitanta anys, a causa d'una leucèmia.
Intel·lectualment Maria Bonaparte fou brillant. Especialment interessada en la psicologia i la psicoanàlisi, a més a més de la història, escrigué una gran quantitat de llibres: Les hommes que j'ai aimés (1914), La Grande guerre, meditátions (1914), Le printemps sur mon jardin (1924), Les glauques aventures de Flyda des mers (1925). Durant la dècada dels anys 20 viatjà a Viena on conegué a Sigmund Freud la qual cosa feu que fundés a França, la Societat Psicoanalítica. Sobre la seva relació amb la psicoanàlisi escrigué "Psicoanàlisi i biologia", "Psicoanàlisi i antropologia" i "La meva vida i la psicoanàlisi". Ajudà Freud després de l'ocupació alemanya d'Àustria, i li permeté escapar cap a Anglaterra. Seguí escrivint: "El vell company" (1939), "Els mites de la guerra" (1944) i "L'essencial ambivalència d'Eros" (1945). La princesa Bonaparte és considerada com una de les principals deixebles de Freud.