Marta Pessarrodona i Artigues
.jpg) Marta Pessarrodona (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1941 (82 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora, crítica literària |
| Activitat | 1968 - |
| Premis | |
| |
Marta Pessarrodona i Artigues[1] (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)[2] és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998).[2] L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2] El 2019 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[3]
Biografia
[modifica]Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.
Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L'exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.[4]
Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.
El 2019 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.[5]
El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia.[6] La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.[7] El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l'editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi anunciat el 19 de juliol[8][9] i lliurat el 7 de setembre.[10]
Obres
[modifica]- Primers dies de 1968 (1968)
- Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
- Vida privada (1972)
- Memòria (1979)
- A favor meu, nostre (1981)
- Berlin suite (1985)
- Homenatge a Walter Benjamin (1988)
- Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
- Nessa: narracions (1988)
- Tria de poemes (1994)
- L'amor a Barcelona (1998)
- Fauna (1994)
- Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
- Montserrat Roig: un retrat
- Maria Aurèlia Capmany: un retrat
- Frederica Montseny: un retrat
- El segle de les dones (2002)
- Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
- Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
- Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
- Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006; 2a. ed., 2023).
- Poemes 1969-2007: Antologia (Editorial Meteora, 2007)
- Animals i plantes (Editorial Meteora, 2010)
- França 1939. La cultura catalana exiliada (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2010).
- L'exili violeta (Editorial Meteora, 2010)
- (Quasi) tots els contes (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2011)
- Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (Ara Llibres Arxivat 2019-04-13 a Wayback Machine., 2013)
- Jacint Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema, 2016). Amb Narcís Garolera
- Variacions profanes (Viena Edicions, 2019)
- A favor nostre'. Antologia de poemes i pròleg a cura d'Àngels Gregori (Godall Edicions, 2019)
Referències
[modifica]- ↑ «Marta Pessarrodona i Artigues». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
- ↑ «Premi d’Honor a la veu inconfusible i exigent de Marta Pessarrodona». [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ (català) Marta Pessarrodona i Xavier Mariscal, Premis Nacionals de Cultura
- ↑ «Marta Pessarrodona, guardonada amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 05-03-2019.
- ↑ culturagalega.org. «O Centro Pen Galicia galardoa neles traxectorias literarias senlleiras nas outras linguas peninsulares», 26-02-2020. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Marta Pessarrodona guanya el III Premi especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra». Diari de Terrassa, 21-06-2022 [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet, Medalles d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat». Vilaweb.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
- ↑ «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet reben la Medalla d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 07-09-2023. [Consulta: 10 setembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Marta Pessarrodona a lletrA, la literatura catalana a Internet.
- Poemes de Marta Pessarrodona
- Marta Pessarrodona a Editorial Meteora.
- Marta Pessarrodona Artigas, "Qui és qui", Institució de les Lletres Catalanes
.svg)
1995: Joan Perucho · 1996: Josep Palau i Fabre · 1997: Pere Gimferrer · 1998: Miquel Martí i Pol · 1999: Jordi Pere Cerdà · 2000: Quim Monzó · 2001: Carme Riera · 2002: Baltasar Porcel · 2003: Màrius Sampere · 2004: Emili Teixidor · 2005: Toni Sala · 2006: Biel Mesquida · 2007: Francesc Serés · 2008: Joan Margarit · 2009: Jaume Pòrtulas · 2010: Miquel de Palol · 2011: Marta Pessarrodona · 2012: Enric Casasses |