Mazo de Meredo
| Tipus | ferreria  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Meredo (Astúries) | |||
| ||||
El Mazo de Meredo, també conegut com a Mazo de Suarón, a la parròquia de Meredo, al municipi d'A Veiga, al Principat d'Astúries, és un conjunt etnogràfic enclavat en una àrea recreativa, que permet contemplar la tradició de l'aprofitament de l'aigua com font d'energia. Es troba a uns quinze quilòmetres d'A Veiga, a la riba esquerra del riu Suarón, que li dona nom, coincidint amb el tram mitjà del seu curs. El conjunt alberga el mateix martinet, un molí fariner i una pedra d'esmolar, tot això mogut per les forces de les aigües desviades del riu Suarón des de la seva espectacular presa de derivació.[1][2]
-
Presa del Suarón en el Martinetde Meredo -
canal principal del riu Suarón, Martinet de Meredo -
canal de derivació,Martinet de Meredo -
Coberta de la ferreria -
Exterior de la ferreria -
farga del Martinet de Meredo -
martinet de la ferreria -
mecanisme del martinet -
exterior del molí -
molí de farina -
part del mecanisme del molí
Encara que no es té constància exacta de la data de la seva construcció, es pot afirmar que el mall existia al segle xviii. No es pot perdre de vista que el riu Suarón, que és la raó del nom d'aquesta comarca durant l'Alta Edat Mitjana, va albergar un gran nombre de centres lligats a la metal·lúrgia tradicional del ferro i a l'elaboració de productes derivats, sobretot eines, tant per al camp, com per a les mines. És per això que hi havia diversos conjunts com el de Meredo, a Molexón i Sela de Loura, entre altres llocs.[2]
Un martinet és el conjunt que està format, tant per la màquina de batre el ferro, com per l'edifici que l'alberga; a més a més, el complex hidràulic està compost per una petita presa o "Tarula", que desvia l'aigua del riu per acabar embassada en un estany o "Banzao", quan s'allibera l'aigua emmagatzemada, es crea l'energia necessària per moure el martell. L'energia d'una banda acciona el moviment en les pales, que fa treballar al martell de la ferreria, el qual pesa una dues tones. Però a més, es produeix un corrent d'aire a pressió que és emprada, seguint l'efecte Venturi, per avivar les brases de la farga, aconseguint d'aquesta manera la temperatura necessària per deixar el ferro incandescent en pocs minuts. L'aigua cau juntament amb l'aire en un recipient, en ser més pesada l'aigua s'acumula en el fons, empenyent l'aire cap a uns conductes que el porten fins a la farga, a la qual aporta oxigen utilitzat en la combustió, la qual cosa fa revifar la flama.[1]
En aquest martinet, l'aigua del dipòsit s'utilitza també per moure un molí de blat, el qual està situat en un edifici annex a la ferreria, de manera que s'aconsegueix una energia hidromecànica de gran potència, que és renovable i ecològica. L'aigua acaba en circuit tornant a la llera del riu del qual prové, sense haver patit cap contaminació.[1]
Referències
[modifica]