Mas Perxers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 208 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Agullana (Alt Empordà) | |||
| Localització | Ctra. de la Vajol, a 4 km | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17817 | |||
.jpeg)
Mas Perxers o mas Perxés[1] és un edifici del municipi d'Agullana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]L'edifici és situat a la carretera de la Vajol, a quatre quilòmetres d'Agullana, aproximadament. L'edifici principal es recolza sobre una antiga estructura de voltes de pedra que canalitzen una deu d'aigua que abasteix les cuines i davalla fins als horts. El mas presenta una estructura típica, amb coberta a dues vessants i tres crugies perpendiculars a la façana; a l'interior, una sala central i cambres amb alcoves al voltant. Cal destacar també la gran eixida, orientada al sud, amb torretes i matacans defensius, fet força freqüent en els grans masos d'aquesta comarca fronterera. Una gran torre quadrada, amb una balconada superior i sense aparent caràcter defensiu, s'aixeca adossada a llevant del mas. Diferents construccions menors aixecades durant aquest segle completen el conjunt d'edificis que conformen el mas.[2]
Història
[modifica]En aquest casal, en el moment de la retirada de les forces republicanes l'any 1939, van aplegar-s'hi molts membres de la plana major de la Generalitat i nombrosos intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes. També fou utilitzat com a dipòsit de part del patrimoni artístic català. Antoni Rovira i Virgili en va relatar l'estada de la seva família a Els darrers dies de la Catalunya republicana.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Serrano Jiménez, 2010, p. 51-75.
- ↑ 2,0 2,1 «Mas Perxers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 novembre 2013].
- ↑ Serrano Jiménez, 2010, p. 61.
Bibliografia
[modifica]
- Serrano Jiménez, Miquel «El mas Perxés d'Agullana, espai de memòria de la retirada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, 2010, pàg. 51-76. DOI: 10.2436/20.8010.01.24.