Vés al contingut

El Girbau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Masia el Girbau)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
el Girbau
Nom en la llengua originalMasia el Girbau, Girbau de la Plana
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióEdifici fundacional segle xiv – reformes i ampliacions segle xvi. Petites reformes segle XX
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura residencial rural
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCastellar del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCastellar del Vallès
Map
 41° 37′ N, 2° 02′ E / 41.62°N,2.03°E / 41.62; 2.03
IPA
IdentificadorIPAC: 27317
Activitat
Propietat dePrivat

Can Girbau o el Girbau és un mas històric al terme de Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) construït durant la segona meitat del segle xiv. La seva funció, és fonamentalment el d'una masia de treballadors agrícoles situada a 565 metres d'altitud. Està situat en el camí rural que surt del carrer del Forn de Can Sallent junt al camí de Castellar del Vallès a la Mola. Concretament, es troba vora el límit termenal de ponent, amb accés pel camí rural que surt del Carrer del Forn de Can Sallent de la urbanització el Racó, a nord de la Riera de la Penitenta.[1]

La masia compta amb uns conreus poc extensos i treballats. Segons el cens de l'activitat agrària de l'any 1998, només comptava amb dues hectàrees dedicades a l'horta i 45 hectàrees forestals, una mina d'aigua i una bassa de 10 m³. Habitada permanentment pels seus masovers, des de l'any 1967, que venen les hortalisses conreades a les terres de la masia al mercat de Sabadell.[2][3][1]

Arquitectura

[modifica]

Les característiques principals de la finca és d'un habitatge de grans dimensions amb accés per la part posterior del conjunt edificat i també més elevat. L'edifici es troba emmarcat per un ambient de bosc compacte, i en pendent a migdia vers la riera de la Penitenta. Construcció basada en una ordenació agrupada i amb graons, amb diversos cossos adossats al cos principal conseqüència de les diferents etapes de remodelació tant a l'habitatge familiar com als espais destinats a estables i serveis, amb un pati clos de planta rectangular. Els murs són austers amb argamassa. Les teulades dels cossos adossats presenten nivells, per adequar-se al pendent del terreny.[4]

Història

[modifica]

La primera referència documental d'aquesta masia data de l'any 1376, sota el nom de Plana de Fogars i vinculada a un propietari conegut com a Bernat de Fogars. Escriptures posteriors, datades entre 1474 i 1490 asseguren que la masia pertanyia a Pere Antic Torrella fins que el 1553 la masia pren el nom dels seus nous propietaris, la família Girbau, que durant algun període serà coneguda com el Girbau de la Plana. L'any 1578 la masia s'esmentava al registre com a pertanyent al terme de Castellar del Vallès. Les referències bibliogràfiques permeten assegurar la pervivència del cognom Girbau fins a l'any 1723.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Planas, Ester; Àlex Portolés. Recull històric de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 1994. 
  2. E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona]. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 11 juliol 2014].
  3. Vergés i Mirassó, Mn. Antoni. Història de Castellar del Vallès: segons el seu manuscrit del 1872, guardat a l'arxiu parroquial de Castellar i fins ara inèdit. Barcelona: Editorial Montblanc-Martin, 1974. 
  4. Prat Paz, Esteve. Arxiu d'Història de Castellar. L'art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents. ISBN 9788460412977 [Consulta: 10 setembre 2014]. 
  5. Vergés i Solà, Lluís. El llibre de Castellar. Història i vida d'un poble del Vallès i dels seus agregats, Sant Feliu del Racó i Les Arenes. Sant Llorenç Savall. Barcelona: Emegé, 1972 [Consulta: 17 setembre 2014]. 
  6. CANYAMERES I RAMONEDA, ESTEVE «Canvis de nom i maridatge a les masies de Castellar als ss. XV –XV». Plaça Vella, 1991 [Consulta: 17 setembre 2014].