Mater et Magistra
 | |
| Tipus | encíclica  |
|---|---|
| Tema | Doctrina Social de l'Església |
| Publicació | 15 maig 1961 |
| Autor | Joan XXIII |
Mater et Magistra (llatí per a «Mare i Mestra») és una encíclica escrita pel papa Joan XXIII sobre el tema del cristianisme i progrés social. Va ser promulgada el 15 de maig de 1961. El seu títol fa referència al paper de l'Església. Descriu com a necessari el treball vers l'autèntica comunitat per tal de promoure la dignitat humana, i ensenya que l'Estat ha d'intervenir a vegades en qüestions de salut, educació i habitatge.
Context
[modifica]Mater et Magistra va ser redactada en commemoració del 70è aniversari de la promulgació de l'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. També fa referències a la doctrina social de Pius XI exposada a Quadragesimo Anno, i a la de Pius XII, emesa en una entrevista radiofònica l'1 de juny de 1941.
El document menciona els següents canvis que ha patit el món des de llavors:
- els avenços científics, incloent l'energia atòmica, els materials sintètics, l'automatització creixent, l'agricultura moderna, els nous mitjans de comunicació (ràdio i televisió), l'augment de la velocitat dels transports i els inicis de la conquesta de l'espai.[1]
- els nous sistemes socials com la seguretat social, les millores en l'educació bàsica, l'eliminació de les barreres de classe i una major preocupació popular pels afers socials.
- la separació cada cop major entre l'agricultura i la indústria, així com entre els diferents països.
- a l'esfera política, la caiguda del colonialisme, la independència de molts països a Àfrica i Àsia, i la tasca cada cop major de les organitzacions internacionals.[2]
El Concili del Vaticà II s'inaugurà poc més d'un any després de la promulgació de Mater et Magistra.
Revisió del magisteri previ
[modifica]Mater et Magistra comença lloant tres documents papals anteriors sobre afers socials i resum els seus punts clau:
La Rerum Novarum és lloada: "ací per primera vegada es feia una síntesi completa dels principis socials, formulada amb una visió històrica per ser un valor permanent per a la cristiandat... sent justament considerada com un compendi del magisteri social i econòmic catòlic";[3] "la "Carta Magna" de la reconstrucció social i econòmica,[4] la influència de la quan no només és latent en el darrers documents de l'Església, sinó que també és discernible a la legislació posterior de molts estats"[5] Joan XIII resumí el punts principals de la Rerum Novarum com el treball, la propietat privada, el paper de l'estat, el dret d'associació i la solidaritat humana.[6]
Resumí el missatge principal de Quadragesimo Anno en dos punts claus:
- la caritat, no autointeressada, ha de ser "el criteri suprem en qüestions econòmiques."
- és responsabilitat de la humanitat crear un orde nacional i internacional que promogui la justícia social, "en el que tota l'activitat econòmica pugui dirigir-se no merament als beneficis privats, sinó que també en interès del bé comú."[7]
També mencionà un missatge radiofònic emès per Pius XII l'1 de juny de 1941, en commemoració al 50è aniversari de Rerum Novarum i reitarà el seu missatge sobre els subjectes del bon ús dels béns materials, el treball i la família.[8]
Clarificacions i aspectes nous
[modifica]El bé comú vist com a equilibri
[modifica]Mater et Magistra sovint es refereix al bé comú com un desitjable equilibri entre els diferents elements de la societat o de l'economia. Per exemple, un negoci ha d'equilibrar la seva unitat de direcció amb les necessitats dels seus treballadors individuals.[9] El desenvolupament i el progrés a la indústria, a la indústria i al sector serveis ha de ser equilibrat.[8] La llibertat individual i la iniciativa ha d'equilibrar-se amb l'acció necessària de l'autoritat civil, incloent la propietat pública apropiada dels béns, basada en el principi de la subsidiarietat.[10] El progrés econòmic ha d'equilibrar-se amb l'equilibri social, especialment en una disminució de la desigualtat.[11]
Preocupació especial per l'agricultura
[modifica]El Papa escriu sobre la dignitat del treball agrícola, amb la granja familiar vista com un ideal. Molta gent abandonà les granges per anar a la ciutat en part a causa del creixement econòmic, però també mostrava la depressió que l'ocupació rural i els estàndards inadequats de la vida rural.[12] El Papa urgia que es prenguessin mesures per restaurar l'equilibri entre el sector agrícola i l'industrial, així com la millora de les instal·lacions i serveis a les zones rurals, de manera "que els estàndards de vida rural siguin tan propers com sigui possible als que gaudeixen els que viuen a les ciutats."[13]
Entre els suggeriments específics s'inclouen:
- desenvolupament de carreteres, comunicacions, aigua de boca, allotjament i escoles a les zones rurals
- assegurar la modernització de les granges a la mateixa escala que la indústria[14]
- fer el seguiment de la gent que abandona les granges a causa de la modernització, i assegurar-se que reben ajuts en ajustar-se als nous tipus de treballs[15]
- considerar les necessitats particulars dels grangers en polítiques de crèdits i en el sistema d'impostos[16]
- assegurar-se que els grangers tenen la mateixa seguretat social que la resta[17]
- elaborar una mena de protecció de preus, que pugui ser enfortida per l'autoritat pública[18]
- establir indústries, especialment a aquelles que es dediquen a la "preservació, procés i transport dels productes agrícoles" a les regions agrícoles[19]
- l'auto-promoció de la comunitat agrícola mitjançant l'educació contínua i la creació d'associacions[20]
El Papa comentava sobre la desproporció existent entre la població i la quantitat de terra laborable, així com sobre els diferents nivells de mètodes agrícoles a les diferents parts del món. Aquests sovint resultaven en sobreexplotació i fam. "... La solidaritat de la raça humana i la germandat cristiana demanen l'eliminació fins al punt que sigui possible d'aquestes discrepàncies."[21]
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (la FAO, segons les seves sigles angleses) és mencionada per la seva tasca en la millora de l'agricultura i la cooperació del desenvolupament internacional.
Assistència internacional
[modifica]Mater et Magistra es dirigeix a les necessitats dels països que encara no estan industrialitzats.[22] El Papa Joan reclamà que els països poderosos havien de donar assistència als més pobres. Es requeria "per justícia i humanitat" compartir els excedents de menjar i productes amb les altres nacions amb necessitats. Encara més poderosos són els esforços per proporcionar als ciutadans d'aquelles nacions amb els recursos necessaris i la formació necessària per posar en pràctica mètodes moderns i accelerar el desenvolupament.[23] Aquesta tasca ha de realitzar-se amb el respecte vers les cultures locals i de manera desinteressada, sense l'ànim d'imposar la cultura pròpia o adquirir el control polític.[24]
Referències
[modifica]Henriot, Peter J.; DeBerri, Edward P., and Schultheis, Michael J.. Catholic Social Teaching: Our Best Kept Secret. third. Maryknoll, NY: Orbis Books, 1992. ISBN 0-88344-811-4.
Notes
[modifica]- ↑ Mater et Magistra, §47
- ↑ Mater et Magistra, §48
- ↑ Mater et Magistra, §15
- ↑ Mater et Magistra, §26
- ↑ Mater et Magistra, §9 - El Papa Joan no donà més detalls.
- ↑ Mater et Magistra, §18-23
- ↑ Mater et Magistra, §38-40
- ↑ 8,0 8,1 Mater et Magistra, §128
- ↑ Mater et Magistra, §92
- ↑ Mater et Magistra, §53-58 i 116-117
- ↑ Mater et Magistra, §73
- ↑ Mater et Magistra,,§123-124
- ↑ Mater et Magistra,,§125
- ↑ Mater et Magistra,,§128
- ↑ Mater et Magistra,,§130
- ↑ Mater et Magistra,,§133-134
- ↑ Mater et Magistra,,§135
- ↑ Mater et Magistra,,§137
- ↑ Mater et Magistra,,§141
- ↑ Mater et Magistra,,§143-146
- ↑ Mater et Magistra,,§155
- ↑ Henriot et al., p. 42
- ↑ Mater et Magistra, §160-165
- ↑ Mater et Magistra, §169-172
Enllaços externs
[modifica]- Text de l'encíclica (castellà)
- Mater et Magistra Arxivat 2017-06-21 a Wayback Machine., revista TIME, 1969. (anglès)
- Mestre Sí, Mare No Arxivat 2012-07-23 a Wayback Machine., TIME, 1961. (anglès)
| Lleó XIII |  | |
|---|---|---|
| Pius XI | ||
| Pius XII | ||
| Joan XXIII | ||
| Concili del Vaticà II | ||
| Pau VI | ||
| Joan Pau II | ||
| Benet XVI | ||
| Francesc | ||
| Vegeu també | ||