Matvei Gússev
| Nom original | (ru) Матвей Матвеевич Гусев  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 novembre 1826 (Julià) Kírov (Imperi Rus) |
| Mort | 10 abril 1866 (Julià) (39 anys) Berlín (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Kazan |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrofísic, astrònom |
| Ocupador | Universitat de Vílnius |
Matvei Matvéievitx Gússev (rus: Матве́й Матве́евич Гу́сев) (Kírov, 28 de novembre de 1826 - Berlín, 22 d'abril de 1866) va ser un astrònom rus que va treballar a l'Observatori Púlkovo (prop de Sant Petersburg) des de 1850 fins a 1852 i després a l'Observatori de Vilnius.
El 1860 va fundar la primera revista científica a Rússia dedicada a les matemàtiques i la física: Revista de Ciències Matemàtiques (Вестник математических наук, Vestnik matematicheskikh nauk). Va ser director de l'Observatori de Vilnius el 1865.
Va ser el primer a demostrar la no-esfericitat de la Lluna, concloent en 1860 que està allargada en la direcció de la Terra.[1] És considerat un dels pioners en l'ús de la fotografia en astronomia, havent pres les imatges de la Lluna i el Sol, incloses les taques solars, mentre es troba a l'observatori de Vilnius.
Va morir el 1866 a Berlín (Alemanya).
Eponímia
[modifica]Un gran cràter a Mart es diu el cràter Gusev den honor seu, i és famós com el lloc d'aterrarge del Mars Exploration Rover Spirit.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Great Soviet Encyclopedia article on Gusev Arxivat 2012-05-30 at Archive.is
- ↑ "Gussev". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)