Max Wheeler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1946  (78 anys)Pinner (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista |
| Membre de | |
| Premis | |
Max Woodfield Wheeler (15 d'octubre de 1946, Pinner, Middlesex) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana. És un coeditor de l'edició electrònica de la Revista Internacional de Catalanística (Journal of Catalan Studies).[1]
Va cursar estudis a la Pinner Grammar School, al Corpus Christi College, d'Oxford (BA 1969) i després es doctorà al Queen's College (Oxford) (1975), i estudià a més a la Universitat de Barcelona (entre 1971 i 1973). Després esdevingué lector en lingüística a la Universitat de Liverpool entre 1973 i 1989. A partir de 1989 i fins que es va jubilar el 2007, va ser lector, professor i professor emèrit de lingüística a la Universitat de Sussex.
A més, fa recerca sobre la fonologia i el canvi a la morfologia infleccional. Ha publicat un llibre en anglès sobre la fonologia del català per a la sèrie de The Phonology of the World's Languages. Ha sigut un dels experts de l'Oxford English Dictionary of etymology on ha tractat gairebé 2.000 temes vinculats al català, a l'occità i al castellà. Ha formulat el principi fonètic aplicable al català anomenat Llei de Wheeler.[2] I, també, ha estudiat la divergència dialectal en la morfologia infleccional basant-se en les llengües romàniques.
Des de 1997 és membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2013 rebé el Premi Internacional Ramon Llull.
Obres
[modifica]- The Phonology of Catalan (2005)[3]
- «La lenició en la fonologia catalana: perspectives teòriques i empíriques arran dels Etnotextos de l'ALDC»[4]
- «Morfologia 5: Flexió verbal irregular i verbs defectius»[5]
- Catalan: a Comprehensive Grammar (amb Alan Yates i Nicolau Dols, 1999)[6]
- Secretari honorari de l'Anglo-Catalan Society
- Premi Pompeu Fabra (1972)[8]
- Premi Nicolau Olwer (1975)[9]
- Premi Internacional Ramon Llull (2013), per la seva contribució a la difusió exterior de la llengua i la literatura catalanes.
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Max Wheeler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. (GEC)
- ↑ «Diccionari de lingüística | TERMCAT». [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ Max W. Wheeler, The Phonology of Catalan (The Phonology of the World's Languages), Oxford, Oxford University Press, 2005, 400 pàgines, ISBN 9780199258147
- ↑ in Actes de la XVII Trobada Internacional de l'Associació de Joves Lingüistes, Alacant, 18, 19 i 20 d'abril del 2002, Alacant: Asociación de Jóvenes Lingüistas Volume 1: 83-100
- ↑ in: Joan Solà et alii (redacció)., in Gramàtica del català contemporani. Volum 1, Barcelona, Ed.Empúries, pàgines 647-729 ISBN 84-7596-907-0
- ↑ Max W. Wheeler, Alan Yates, Nicolau Dols Catalan: A Comprehensive Grammar (Routledge Grammars Series), Oxon, Psychology Press, 1999, 638 pàgines, ISBN 9780415103428
- ↑ GEC, ibídem
- ↑ XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
- ↑ Albert Balcells, Enric Pujol, Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Volum 2, volum 72 de Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008, pàgina 374, ISBN 9788472836563