Es creia que el dogfight era obsolet en l'edat de míssils i els experts se sorprengueren quan en la guerra del Vietnam els avançats F-105 Thunderchief foren abatuts pels més antics però maniobrables Mig-17 perquè els pilots necessitaven maniobrabilitat. El Phantom fou assignat per protegir contra els MiGs, però els mancava una arma integrada quan els míssils no eren adients.[2] Les escoles de combat Aèries milloraren les estadístiques[2] però l'experiència de combat va dur a caces de superioritat aèria àgils amb armes com el F-15 Eagle en la dècada de 1970.[3]
És considerat un dels caces moderns més reeixits amb més de 100 victòries aèries i cap derrota.[4][5]
Versió d'entrenament de dos seients per a la Força Aèria d'Autodefensa del Japó. 12 construïts a St. Louis, i 25 construïts sota llicència al Japó per Mitsubishi en el període 1981-1997.[6]
F-15E Strike Eagle
Versió biplaça modernitzada optimitzada com a caçabombader i utilitzada per atacs a objectius terrestres.
F-15SE Silent Eagle El març de 2009, Boeing va donar a conèixer el F-15SE, una variant proposada del F-15E amb una secció transversal reduïda del radar a través de canvis com la substitució de tancs de combustible conformes amb badies d'armes conformes i enllaunant les dues cues verticals 15 graus cap a l'exterior, que reduiria la seva signatura de radar mentre que proporcionaria un lleuger impuls per aixecar per compensar la pèrdua de tancs de combustible conformes.[7]
F-15N Sea Eagle El F-15N era una variant de portaavions proposada a principis de la dècada de 1970 a la Marina dels Estats Units com una alternativa al programa de tecnologia "riskier", el Grumman F-14 Tomcat. No tenia un radar de llarg abast ni els míssils de llarg abast utilitzats pel F-14. El F-15N-PHX va ser una altra versió naval recomanada capaç de transportar el míssil AIM-54 Phoenix, però amb una versió millorada del radar AN/APG-63 al F-15A. Aquests incloïen puntes d'ala plegables, tren d'aterratge reforçat i un ganxo de cua més fort per a l'operació a bord.[8]
Països on tenen el F-15 en serveiIsrael: des del 1977 es va crear sota la pau Fox I, II i III. Aquests avions estan organitzats en dos esquadrons F-15A/B/C/D i un F-15I. Els primers 25 F-15A/B van ser els primers avions de producció de la USAF. El segon lot va ser temporalment embargamentat com a resultat de la Guerra del Líban de 1982.
Japó: La Força Aèria d'Autodefensa del Japó opera els caces Mitsubishi F-15J i F-15DJ. Tenia 157 F-15Js i 45 F-15DJs en ús a partir de novembre de 2008
Corea del Sud: Va rebre 61 F-15K "Slam Eagle" i dos es van perdre en accidents. Té 59 F-15K en ús
Estats Units: opera 168 avions F-15C i 18 F-15D en total a partir de mitjans de 2012. La NASA actualment opera un F-15B #836 com a llit de prova per a una varietat d'experiments de recerca de vol.[9]
Singapur: La Força Aèria de la República de Singapur (RSAF) opera 40 F-15SG
Arabia Saudita: té 211 caces F-15C/D/SA en funcionament a partir de 2022[10]
Qatar: Força Aèria Qatar ha demanat 36 variants F-15QA "Ababil".[11] Vuit lliurats a desembre de 2021[12]
En els simuladors de vol existeixen una o més variants del McDonnell Douglas F-15 Eagle, com el simulador de vol de codi obertFlightGear, així com en el sector comercial.[13]
11 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 7.300 kg.
2 rails alars (dobles, poder portar 2 míssils aire-aire)
4 punts forts als laterals del fuselatge
1 punt fort central sota el fuselatge
Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombe i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors per amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius.
Gross, Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en anglès). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1.
Davies, Steve. Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle. London: Airlife Publishing, Ltd., 2002. ISBN 1-84037-377-6.
Davies, Steve and Doug Dildy. F-15 Eagle Engaged, The World's Most Successful Jet Fighter. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2007. ISBN 978-1-84603-169-4.
Lambert, Mark, ed. Jane's All the World's Aircraft 1993–94. Alexandria, Virginia: Jane's Information Group Inc., 1993. ISBN
Spick, Mike, ed. The Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI, 2000. ISBN 0-7603-0893-4.
) × 19,44 (
) m 
