Megaciclita

Megaciclita
Fórmula química	Na₈KSi9O18(OH)9·19H₂O
Epònim	ciclosilicats i mega-
Localitat tipus	Mont Rasvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CP.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CP.10
Dana	62.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 24,91 Å; b = 11,94 Å; c = 14,92 Å; β = 94,47°
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Color	incolor
Exfoliació	perfecta {100}, menys perfecta {001}
Fractura	esglaonada
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	1,82(5) g/cm³ (mesurada); 1,87 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,460 nβ = 1,478 nγ = 1,481
Birefringència	δ = 0,021
Angle 2V	mesurat: 44°, calculat: 44°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-015
Símbol	Mgc
Referències

La megaciclita és un mineral de la classe dels silicats. El nom prové del grec per "gran" i "cíclic", en al·lusió a l'estructura de grups grans i anellosos, constituïts per tetraedres 18Si04.

Característiques

La megaciclita és un silicat de fórmula química Na₈KSi₉O₁₈(OH)₉·19H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la megacyclita pertany a «09.CP - Ciclosilicats amb enllaços de 12 i enllaços més grans» juntament amb la traskita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: p733/2.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Rasvumtxorr, situat al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita al mont Kedykverpakhk, al proper districte de Lovozero, també a l'óblast de Múrmansk. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.