Vés al contingut

Malenconia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Melancòlica)
«Malenconia» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Malenconia (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula malaltiaMalenconia
Malenconia I per Albrecht Dürer modifica
Tipusdepressió major Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A80.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9296.90 Modifica el valor a Wikidata

La malenconia, melancolia o melangia[1] (del grec clàssic μέλας, «negre» i χολή, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»),[2] és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància. La medicina ortodoxa contemporània considera qualsevol trastorn emocional i/o anímic que disminuïsca el rendiment en el treball o que limita l'activitat vital habitual, independentment que la seua causa siga o no coneguda, com un trastorn digne d'atenció mèdica i susceptible de ser tractat mitjançant farmacoteràpia o psicoteràpia.[3] Al llarg de la història,[4] s'evidencia la seua presència en els escrits[5] i en les obres d'art,[6] però també, molt abans del naixement de l'especialitat mèdica de la psiquiatria, és coneguda i catalogada pels principals tractats mèdics de l'antiguitat. L'origen del terme malenconia es troba, de fet, en Hipòcrates, encara que cal esperar fins a l'any 1725, en el qual el britànic Richard Blackmore a la seva obra A treatise of the spleen and vapours[7] rebateja el quadre amb el terme actual de depressió.[8] Fins al naixement de la psiquiatria científica, en ple segle xix, el seu origen i tractaments, com el de la resta dels trastorns mentals, basculen entre la màgia i una teràpia ambientalista de caràcter empíric (dietes, passejos, música...);[9] però passa a convertir-se en una malaltia més amb l'adveniment de la psiquiatria biològica,[10] l'enlairament reeixit de la farmacologia i els progressos en psiconeuroimmunologia.[11] De fet, l'èxit dels moderns antidepressius (especialment la fluoxetina, més coneguda per un dels seus noms comercials: Prozac, i rebatejada com a píndola de la felicitat)[12] ha reforçat el “mite del fàrmac” de la societat occidental del segle xx.[13]

Etimologia

[modifica]
Il·lustració de Leonardo da Vinci representant els quatre humors hipocràtics. La teoria dels quatre humors atribueix un tipus de comportament a l'excés o defecte d'algun d'aquests. Així, aquells individus amb molta sang es consideraven sanguinis (emocionals), aquells amb molta flegma eren denominats flegmàtics (equilibrats), aquells amb molta bilis eren colèrics (irascibles, violents, atrabiliaris), i aquells amb molta bilis negra es denominaven malenconiosos (apàtics, trists).

La cultura grega clàssica explicava totes les malalties i els canvis de temperament o "humor" a partir del desequilibri proporcional de quatre líquids corporals denominats humors: la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga.[14] Segons aquesta teoria dels quatre humors proposta per Hipòcrates, un excés de sang provocava comportaments hiperactius (maníacs, en la terminologia actual),[15] mentre que l'excés de bilis negra provocava un comportament abatut, apàtic i trist.[16] El terme bilis negra o μελαγχολια (malenconia, terme format per: μελαγ melag, «negre»; i χολη, khole, «fel, bilis») va passar a convertir-se en sinònim de tristesa.[17]

Els romans tenien en llatí la seua pròpia manera d'anomenar la bilis negra, atra bilis («bilis fosca»), la qual causava una pertorbació limitada de les facultats mentals segons queda reflectit en els escrits d'Aulus Corneli Cels i Sèneca.[18] Del llenguatge romà es deriva la paraula catalana atrabiliari, que originàriament volia dir «d'aspecte trist», però la literatura mèdica ha mantingut el terme d'origen grec.

Hipòcrates explicava no sols el comportament sinó també la salut i la malaltia mitjançant l'equilibri d'aquests humors en el cos. Denominava crasis l'equilibri entre aquests i deia crisi l'expulsió dels humors mitjançant processos fisiològics com la suor, els vòmits, l'expectoració, l'orina, o la femta. El metge havia d'esbrinar quin era el moment "crític" (aquell en el qual s'havia de produir l'expulsió dels humors dolents) per a facilitar-lo mitjançant l'aplicació dels corresponents tractaments.

El manuscrit més antic dedicat per complet a la malenconia que encara es conserva, traduït al llatí medieval per Constantí Africà, és el del metge de Kairuan Ishaq Ibn Imran (segle X).[19] L'obra Libro de la Melancolía, escrita per Andrés Velázquez (1535-1615) i impresa a Sevilla el 1585, va ser la primera monografia europea sobre aquest estat mental.[20] A The Faerie Queene, Edmund Spenser combina la poètica amb el discurs mèdic del seu temps i assenyala el fet que tant la sífilis com la malenconia eren malalties causades pel desig físic.[21] L'origen del vocable depressió es troba en l'expressió llatina de i premere («espentar» o «oprimir cap avall»). El seu ús es registra per primera vegada a Anglaterra en el libre L'anatomia de la malencolia (1621).[22] Nicolás Monardes recomanava beure suc de les arrels de l'herba escurçonera, o mastegar-les, per tractar tristezas de coraçon y melancholias.[23] Richard Blackmore (1654–1729), metge de Guillem III d'Anglaterra i poeta,[24] parla el 1725 d'estar deprimit en profunda tristesa i malenconia.[25] Robert Whytt (1764) relaciona depressió mental amb esperit baix, hipocondria i malenconia. El 1808, el terme depressió va guanyant espai i es fa servir al costat del de malenconia per a designar la malaltia, mentre aquest últim terme va continuar conservant el seu ús popular i literari.[26]

El psiquiatra francès Jean Étienne Dominique Esquirol (1772-1840),[27] creia que la melanconia afectava molt poc a la gent gran, ja que aquestes persones havien deixat enrere l'edat de les passions i tenien ganes de viure davant la proximitat de la seva mort.[28] Wilhelm Griesinger (1817–1868)[29] va emprar per primera vegada el terme estats de depressió mental com a sinònim de malenconia.[30] L'alemany Gustav Nikolaus Specht (1860-1940) fou l'encunyador del concepte de malenconia histèrica, una alteració del comportament amb trets bastant semblants als de l'actual trastorn d'inestabilidad emocional de la personalitat.[31] Sigmund Freud publicà seu treball Dol i malenconia l'any 1917,[32] en el qual estableix les diferències entre la malaltia i el procés de dol.[33] Emil Kraepelin, l'anomena bogeria depressiva en una de les seues classificacions, associant-la amb la paranoia,[34] sense abandonar el terme malenconia per nomenar la malaltia i mantenint el de depressió per referir-se a un estat d'ànim.[35] Afirmava que les malenconies eren formes de depressió mental, expressió que se li atribueix.[36] Adolf Meyer (1866–1950) va proposar abandonar el terme malenconia i substituir-lo pel de depressió.[37]

En aquesta batalla per la nomenclatura, es va arribar a la redundància de dir malenconia la depressió amb símptomes lleus.[38] El terme ciclotímia va ser usat per Karl Ludwig Kahlbaum (1828-1899) el 1863 per a designar les variacions de les fases depressiva i maníaca, a manera de cicles repetitius i periòdics.[39] La 5a edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals recull els símptomes característics de la depressió melancòlica, considerant-la com a una subcategoria del trastorn de l'estat d'ànim.[40]

Malenconia, quadre d'Edgar Germain Hilaire Degas

L'antiguitat clàssica

[modifica]
Hipòcrates és considerat el primer metge a descriure clínicament la malenconia o depressió

Poden trobar-se descripcions de la malenconia i els seus símptomes en molts registres literaris i mèdics de la humanitat, encara que és la cultura grega clàssica la primera a tractar explícitament aquest trastorn de l'ànim, sense recórrer a metàfores o descripcions literàries.

El model mèdic grec es fonamentava en les variacions hereditàries la influència de les quals determinava la de l'aparició de les diferents malalties. El predomini o desequilibri d'un humor sobre els altres podia explicar un temperament, segons la teoria proposada per Hipòcrates, però també l'aparició de diferents malalties; seguint aqueix model, els temperaments possibles eren el sanguini, el colèric, el malenconiós i el flegmàtic.[41] El temperament (temperamentum, «mesura») és la peculiaritat i intensitat individual dels afectes psíquics i de l'estructura dominant d'humor i motivació; és la manera individual de reaccionar als estímuls ambientals. El colèric és ràpid, molt actiu, pràctic en les seues decisions, autosuficient i sobretot independent. Es considera que és molt determinat, ferm i decidit en les seues opinions, i s'enutja amb facilitat. El malenconiós és sensible, encara que poc reactiu; tendeix al pessimisme i la passivitat.

« Si la por i la tristesa es perllonguen, és malenconia. »
— Hipòcrates de Cos[42]

Malgrat els errors d'aquesta teoria, Hipòcrates no s'equivocava completament en relacionar els dos símptomes principals propis dels malenconiosos: la temor i la tristesa. És com a conseqüència d'aquesta tristesa que els malenconiosos odien, segons Hipòcrates, tot el que veuen i semblen contínuament apesarats i plens de por, com els xiquets i les persones ignorants que tremolen en una foscor profunda.[43] Sí que erra, en canvi, a identificar o relacionar malenconia i epilèpsia, confusió que persistirà molt de temps:

« En general, els malenconiosos es tornen epilèptics i els epilèptics malenconiosos; el que determina un o altre d'ambdós estats és la direcció que pren la malaltia; si escomet al cos, epilèpsia, si l'esperit, malenconia. »
— Hipòcrates de Cos[44]

Areteu el Capadoci, notable metge romà del segle i, descriu la malenconia com una fredor de l'ànim, obsessionat amb un pensament, i tendent a la tristesa i el pesar.[45] Cels, per la seua banda, encara que d'esperit fonamentalment compilador, desenvolupa algunes consideracions personals sobre el tractament que inclouen teràpies ambientalistes, de distracció amb contes i jocs del grat del pacient o viatges periòdics a altres països, encara que també inclou propostes de tractament farmacològic com la sagnia, o purgues estomacals a força d'elèbor blanc[46]

Sorà d'Efes, principal representant de l'escola metòdica, considera la malenconia com un tipus de malaltia associada a un estat excessivament fluid i lax de l'organisme.[47] Rebutja la teoria dels humors i, per les referències del seu principal traductor, Celi Aurelià, sabem que creia que el seu origen estava en l'estómac (stomachus).[48] L'escola pneumàtica (seguidora de la teoria del pneuma: la vida és conseqüència d'un flux o pneuma permanent de partícules en moviment),[49] oposada a la metodista i representada per Ruf Efesi, també s'oposa a la teoria humoral i proposa una classificació visionària en malenconies congènites i adquirides, a més d'introduir una descripció prosopogràfica del perfil del pacient malenconiós: ulls saltons, llavis fins, pell fosca o excés de borrissol corporal. Esmenta aquest autor l'existència d'una malenconia dels hipocondris o hipocondria, i l'atribueix a una excessiva activitat del pensament.[50] Persisteix la relació entre la depressió i el tracte digestiu, ja que "l'època en la qual apareix menys és l'hivern, perquè la digestió es fa bé en eixa estació".

L'escola eclèctica,[51] abanderada per Areteu el Capadoci, va mantenir l'origen humoral de la malaltia i va arreplegar per primera vegada el concepte de malenconia amorosa, a més de relacionar la malenconia amb la seua situació clínica contrària, la mania.[52]

Claudi Galè de Pèrgam, principal figura mèdica de la Roma antiga, manté en el segle ii dC els postulats hipocràtics,[53] subratllant de nou la importància de la por com a símptoma concomitant amb la tristesa.

« «Normalment es veuen acorralats per la por encara que no sempre es presenten el mateix tipus d'imatges sensorials anormals. Encara que cada pacient malenconiós actua bastant diferent que els altres, tots ells mostren por o desesperació. Creuen que la vida és dolenta i odien als altres, encara que no tots volen morir-se. Per a alguns, la por a la mort és la preocupació fonamental durant la malenconia. Uns altres, prou estranyament, temen la mort alhora que la desitgen.»[54] »

També Plutarc, al segle ii, descriu detalladament la malaltia, posant èmfasi en l'aspecte d'un home al que sembla que perseguisquen els déus.

« «...pensa: "sóc un impiu, maleït, odiat pels déus, patisc el càstig que em correspon." S'asseu sol, a part, embolicat en un sac o en parracs. De tant en tant s'agita, mig nu, al terra, confessant un crim o altre. Ha menjat o begut una mica del que no devia. Ha fet alguna cosa que l'Ésser Diví desaprova. Els festivals en honor dels déus no li produeixen cap plaer sinó més aviat temor.»[54] »

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Malenconia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Kendler, KS «The Origin of Our Modern Concept of Depression-The History of Melancholia From 1780-1880: A Review» (en anglès). JAMA Psychiatry, 2020 Ag 1; 77 (8), pp: 863-868. DOI: 10.1001/jamapsychiatry.2019.4709. ISSN: 2168-622X. PMID: 31995137 [Consulta: 4 maig 2023].
  3. ↑ Sekhon, S; Gupta, V «Mood Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 8; NBK558911 (rev), pàgs: 12. PMID: 32644337 [Consulta: 11 març 2023].
  4. ↑ Yemez, Ö «Melancholy: A brief history of an ancient concept» (en anglès). Int J Lang Acad, 2021 Des; 9 (4), pp: 18-22. DOI: 10.29228/ijla.52535. ISSN: 2342-0251 [Consulta: 11 març 2023].
  5. ↑ Śniedziewski, P «The Melancholic Gaze» (en anglès). Monographs, VIII. Peter Lang Group AG, 2018; Literary and Cultural Theory Series, Vol. 56, pàgs: 214. ISBN 978-3-631-67526-7. DOI: 10.3726/978-3-653-06894-8 [Consulta: 11 març 2023].
  6. ↑ Yuzhakova, EV «Melancholy in art History: Mourning or Nostalgia?» (en anglès). J Sib Fed Univ-Humanit Soc Sci, 2011; 5, pp: 136-140. ISSN: 2313-6014 [Consulta: 11 març 2023].
  7. ↑ Blackmore, R «A treatise of the spleen and vapours, or, Hypocondriacal and hysterical affections: with three discourses on the nature and cure of the cholick, melancholy, and palsies never before published» (en anglès). Printed for J. Pemberton. London, 1725, pàgs: 284 [Consulta: 8 març 2023].
  8. ↑ Gattinoni, A «Richard Blackmore y su tratado sobre el spleen inglés» (en anglès). Protohistoria, 2018 Des; 21 (30), pp: 241-264. ISSN: 1514-0032 [Consulta: 23 maig 2023].
  9. ↑ Acosta Güemes, LE; Cusumano, AM «Education and Medical Practice in Ancient Greece, the Alexandrian Period and the Western Roman Empire: Advantages and Disadvantages from a Contemporary Perspective» (en anglès). Asian J Educ Soc Stud, 2022 Nov; 35 (2), pp: 54-63. Arxivat de l'original el 2023-03-18. DOI: 10.9734/AJESS/2022/v35i2755. ISSN: 2581-6268 [Consulta: 18 març 2023].
  10. ↑ Wyatt, WJ; Midkiff, DM «Biological Psychiatry: A Practice In Search of a Science» (en anglès). Behav Soc Issues, 2006; 15 (2), pp: 132–152. DOI: 10.5210/bsi.v15i2.372. ISSN: 1064-9506 [Consulta: 8 març 2023].
  11. ↑ Wong, ML; Kling, MA; Munson, PJ; Listwak, S; Licinio, J; Prolo, P; Karp, B; McCutcheon, IE; et al «Pronounced and sustained central hypernoradrenergic function in major depression with melancholic features: relation to hypercortisolism and corticotropin-releasing hormone» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2000 Gen 4; 97 (1), pp: 325-330. DOI: 10.1073/pnas.97.1.325. PMC: 26662. PMID: 10618417 [Consulta: 24 abril 2023].
  12. ↑ Masiero, G; Mazzonna, F; Steinbach, S «Happy Pills? Mental Health Effects of the Dramatic Increase of Antidepressant Use» (en anglès). Discussion Papers, IZA Institute of Labor Economics, 2020 Set; DP13727, pàgs: 44. ISSN: 2365-9793 [Consulta: 13 maig 2023].
  13. ↑ Adshead, G «The origins of the Prozac nation» (en anglès). BMJ, 2009 Maig 27; 338, pp: b1784. DOI: 10.1136/bmj.b1784. ISSN: 1756-1833 [Consulta: 9 març 2023].
  14. ↑ Conti, AA «Historical evolution of the concept of health in Western medicine» (en anglès). Acta Biomed, 2018 Oct 8; 89 (3), pp: 352-354. DOI: 10.23750/abm.v89i3.6739. PMC: 6502124. PMID: 30333455 [Consulta: 24 abril 2023].
  15. ↑ Dailey, MW; Saadabad, A «Mania» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jul 19; NB493168 (rev), pàgs: 5. PMID: 29630220 [Consulta: 24 abril 2023].
  16. ↑ Erlinger, S «A history of research into the physiology of bile, from Hippocrates to molecular medicine» (en anglès). Clin Liver Dis (Hoboken), 2022 Des 11; 20 (Supl 1), pp: 33-44. PMID: 36518787. DOI: 10.1002/cld.1266. PMC: 9742757 [Consulta: 22 juny 2023].
  17. ↑ Domínguez García, VJ «Sobre la 'melancolía' en Hipócrates» (en castellà). Psicothema, 1991; 3 (1), pp: 259-267. ISSN: 1886-144X [Consulta: 8 març 2023].
  18. ↑ Goyette, MP «Roman Tragedy and Medicine: Language and Imagery of Illness in Seneca and Celsus» (en anglès). Dissertations, Theses, and Capstone Projects. City University of New York Academic Works -Tesi doctoral-, 2015 Maig; ID950, pàgs: 412 [Consulta: 22 juny 2023].
  19. ↑ Omrani, A; Holtzman, NS; Akiskal, HS; Ghaemi, SN «Ibn Imran's 10th century Treatise on Melancholy» (en anglès). J Affect Disord, 2012 Des 10; 141 (2-3), pp: 116-119. ISSN 0165-0327. DOI: 10.1016/j.jad.2012.02.004. PMID: 22386476 [Consulta: 13 maig 2023].
  20. ↑ Carrera, E «Madness and Melancholy in Sixteenth- and Seventeenth-Century Spain: New Evidence, New Approaches» (en anglès). Bull Span Stud, 2010; 87 (8), pp: 1-15. DOI: 10.1080/14753820.2010.530832. ISSN: 1478-3428 [Consulta: 8 març 2023].
  21. ↑ Sansonetti, L «Syphilis or melancholy?: Desire as disease in Spenser's The faerie queene (1590)» (en anglès). A: Medieval and Early Modern Literature, Medicine and Science. Swiss papers in English language and literature (Falconer R, Renevey D; Eds.) Narr Francke Attempto Verlag, Tübingen, 2013; 28, pp: 131-142. DOI: 10.5169/seals-390799. ISSN: 0940-0478 [Consulta: 3 juny 2023].
  22. ↑ Stanley, WJ «Burton's Anatomy of Melancholy» (en anglès). Psychiatric Bulletin, 2000 Maig; 24 (5), pp: 193-194. DOI: 10.1192/pb.24.5.193. ISSN: 2053-4868 [Consulta: 18 març 2023].
  23. ↑ Díaz-Delgado Peñas, I «Entre el comercio, la ciencia… y la sospecha: vida y obra de Nicolás Monardes Alfaro (ca. 1508-1588)» (en castellà). Biblioteca virtual de la Fundación Ignacio Larramendi de Polígrafos. Digibis, S.L, 2015; Mar, pp: 50-51. DOI: 10.18558/FIL016 [Consulta: 9 març 2023].
  24. ↑ Browning, J. «Sir Richard Blackmore (1654–1729) Poet, Physician and Writter» (en anglès). Corsham Civic Society, 12-06-2012. [Consulta: 23 maig 2023].
  25. ↑ Gattinoni, AJ «Richard Blackmore: el poeta y la clínica del spleen» (en castellà). A: El mal inglés: melancolía y modernidad en Gran Bretaña, 1660-1750 -Tesi doctoral- Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Buenos Aires, 2021; Feb, pp: 188-209 [Consulta: 8 març 2023].
  26. ↑ Yemez, Ö «The Melancholic Persona in Susan Evance's Sonnet To Melancholy» (en anglès). Litera, 2022 Jun; 32 (1), pp: 105-120. DOI: 10.26650/LITERA2021-871225. ISSN: 1304-0057 [Consulta: 18 març 2023].
  27. ↑ Huertas, R «Between doctrine and clinical practice: nosography and semiology in the work of Jean-Etienne-Dominique Esquirol (1772-1840)» (en anglès). Hist Psychiatry, 2008 Jun; 19 (74 Pt 2), pp: 123-140. DOI: 10.1177/0957154X07080659. ISSN: 1740-2360. PMID: 19127835 [Consulta: 8 abril 2023].
  28. ↑ Lastra Martínez, I «La depresión de aparición tardía -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Medicina, Universitat Complutense de Madrid, 1996 Maig 30; ID:2853, pp: 4-5 [Consulta: 8 abril 2023].
  29. ↑ Stahnisch, FW «Griesinger, Wilhelm (1817-1869)» (en anglès). A: Dictionary of Medical Biography (Bynum WF, Bynum H; Eds.) Greenwood Press, London, 2007; 2, pàg: 582. ISBN 978-0313328770 [Consulta: 25 març 2023].
  30. ↑ Wriesinger, W «Patología y terapéutica de las enfermedades mentales (1845)» (en castellà). Vertex. Rev Arg de Psiquiatr, 2011 Gen-Feb; 22 (95), pp: 74-79. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2023. ISSN: 2718-904X. PMID: 21505649 [Consulta: 8 març 2023].
  31. ↑ Braun, B; Kornhuber, J «Gustav Nikolaus Specht (1860-1940) life data: psychiatric practice, research and teaching during a change of psychiatric paradigm before and after Kraepelin» (en anglès). Hist Psychiatry, 2022 Jun; 33 (2), pp: 143-162. DOI: 10.1177/0957154X211069755. ISSN: 1740-2360. PMID: 35588214 [Consulta: 14 abril 2023].
  32. ↑ Nardi, AE «Mourning and Melancholia, Sigmund Freud (1917) – The 100-year anniversary of the publication of this landmark essay about depression» (en anglès). J Bras Psiquiatr, 2016; 65 (4), pp: 307-308. ISSN: 1982-0208 [Consulta: 25 març 2023].
  33. ↑ Laje, M «Manía de automartirio y holofrase en la melancolía» (en castellà). Rev Univ Psicol (Buenos Aires), 2021; 21, pp: 115-120. ISSN: 1515-3894 [Consulta: 1r abril 2023].
  34. ↑ Bolea, Ș «The Difference Between Melancholy and Depression» (en anglès). Philobiblon, 2020 Des; 25 (2), pp: 421-429. DOI: 10.26424/philobib.2020.25.2.14. ISSN: 3994-974X [Consulta: 18 març 2023].
  35. ↑ Heckers, S; Kendler, KS «The evolution of Kraepelin's nosological principles» (en anglès). World Psychiatry, 2020 Oct; 19 (3), pp: 381-388. DOI: 10.1002/wps.20774. PMC: 7491624. PMID: 32931122 [Consulta: 18 març 2023].
  36. ↑ Engstrom, EJ «Tempering Madness: Emil Kraepelin's Research on Affective Disorders» (en anglès). Osiris, 2016; 31 (1), pp: 163-180. ISSN: 1933-8287. PMID: 30129727 [Consulta: 9 març 2023].
  37. ↑ Meyer, A «What Do Histories of Cases of Insanity Teach Us Concerning Preventive Mental Hygiene during the Years of School Life?» (en anglès). Psychol Clin, 1908 Jun 15; 2 (4), pp: 89-101. PMC: 5138873. PMID: 28909394 [Consulta: 18 març 2023].
  38. ↑ Sagdahl, MS «Melancholy as Responding to Reasons» (en anglès). Int J Philos Stud, 2021 Jul; 29 (1), pp: 1-20. DOI: 10.1080/09672559.2021.1936120. ISSN: 1466-4542 [Consulta: 18 març 2023].
  39. ↑ Bermejo Pastor, A; García Carpintero, A; Rodado León, B; Jiménez Cabañas, M «Ciclotimia ¿un tipo de trastorno bipolar? - Conferencia-» (en anglès). A: XXIII Congreso Virtual Internacional de Psiquiatría, Psicología y Salud Mental (Interpsiquis 2022). Psiquiatria.com, 2022; Maig 20, pàgs: 16. ISSN: 1137-8492 [Consulta: 9 març 2023].
  40. ↑ Parker, G; Fink, M; Shorter, E; Taylor, MA; Akiskal, H; Berrios, G; Bolwig, T; et al «Issues for DSM-5: Whither Melancholia? The Case for Its Classification as a Distinct Mood Disorder» (en anglès). Am J Psychiatry, 2010 Jul; 167 (7), pp: 745-747. DOI: 10.1176/appi.ajp.2010.09101525. PMC: 3733615. PMID: 20595426 [Consulta: 11 juny 2023].
  41. ↑ Lagay, F «The Legacy of Humoral Medicine» (en anglès). Virtual Mentor, 2002 Jul; 4 (7), pp: 206-208. DOI: 10.1001/virtualmentor.2002.4.7.mhst1-0207. ISSN: 1937-7010. PMID: 23268770 [Consulta: 18 març 2023].
  42. ↑ Aforismes, 6, 23
  43. ↑ Enfermedades, II
  44. ↑ Hipòcrates de Cos, Epidemias VIII, 31
  45. ↑ Pearce, JMS «The Neurology of Aretaeus: Radix Pedis Neurologia» (en anglès). Eur Neurol, 2013; 70 (1-2), pp: 106-112. DOI: 10.1159/000352031. ISSN: 1421-9913. PMID: 23969486 [Consulta: 8 març 2023].
  46. ↑ Starobinski, J. Historia del tratamiento de la melancolía desde los orígenes hasta 1900, Geigy, Basilea, Suïssa, 1962, pag. 21
  47. ↑ Laios, K; Karamanou, M; Tsoucalas, G; Androutsos, G «Soranus of Ephesus (98-138) on postpartum depression» (en anglès). Acta Med Hist Adriat, 2014; 12 (1), pp: 153-156. ISSN: 1334-4366. PMID: 25310614 [Consulta: 8 març 2023].
  48. ↑ Celi Aurelià, Enfermedades Crónicas, I, 180
  49. ↑ Lewis, O; Coughlin, S «Pneuma and the Pneumatist School of Medicine» (en anglès). A: The Concept of Pneuma after Aristotle (Coughlin S, Leith D, Lewis, O; Eds.) Berlin Studies of the Ancient World, 61. Topoi Excellence Cluster, 2020, pp: 203-236. ISBN 978-3-9820670-4-9. DOI: 10.17171/3-61. ISSN: 2366-6641 [Consulta: 18 març 2023].
  50. ↑ «multa cogitatio et tristitia faciunt accidere melancoliam.» De Cogitatione melancolica. Ruf, Obras, pàg. 455.
  51. ↑ Supady, J «Ancient Greek medicine during Hellenistic age and the Roman Empire» (en anglès). Health Promotion & Physical Activity, 2020 Jun; 11 (2), pp: 28-34. DOI: 10.5604/01.3001.0014.2639. ISSN: 2544-9117 [Consulta: 11 març 2023].
  52. ↑ Tekiner, H «Aretaeus of Cappadocia and his treatises on diseases» (en anglès). Turk Neurosurg, 2015; 25 (3), pp: 508-512. DOI: 10.5137/1019-5149.JTN.12347-14.0. ISSN: 1019-5149. PMID: 26037198 [Consulta: 8 març 2023].
  53. ↑ Kousoulis, AA; Athanasopoulou, IA; Poulakou-Rebelakou, E «How to cope with disaster loss and mourning: Galen's paper which was lost for centuries» (en anglès). Vesalius, 2011 Des; 17 (2), pp: 99-101. ISSN: 1373-4857. PMID: 22397150 [Consulta: 8 març 2023].
  54. ↑ 54,0 54,1 G Zilborg, Asklepiades of Rome, Chest 1972;61;182.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malenconia
  • On the Writing of the Insane (1870) Green, A. The Public Domain Review; 2013 Mar (anglès)
  • What is Melancholic Depression? Grande, T. 2018 Jun (anglès)
  • Melancholy in Politics, Literature, Philosophy NYU Center for the Humanities. 2021 Gen (anglès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malenconia&oldid=34060117»