Mercedes Armas Galve
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1964  (59/60 anys)Espanya (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | magistrada, jutgessa |
| Ocupador | Audiència Provincial de Barcelona Tribunal Superior de Justícia de Catalunya |
Mercedes Armas Galve (Barcelona, 1964)[1] és una jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És Magistrada titular de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona.[2] És coneguda per haver dut el judici a Leo Messi i per investigar el cas sobre el malversació de fons durant el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017.[3]
Va accedir a la carrera el 1991, començant a treballar al Jutjat de Primera Instància i instrucció d'Arenys de Mar, on va romandre fins al 1997. Ja com a Magistrada, va treballar als jutjats de Granollers durant deu anys, fins que es va incorporar al Jutjat Penal número 7 de Barcelona.[3]
El 2008 va començar a treballar a la secció vuitena de l'audiència provincial, des d'on va rebre l'encàrrec de jutjar el cas Leo Messi, qui finalment fou condemnat a 21 mesos de presó per haver defraudat 4,1 milions d'euros a Hisenda entre 2007 i 2009.[3]
El febrer de 2017 fou designada -en comissió de servei, inicialment durant sis mesos- per cobrir una vacant a la sala Civil i penal del TSJC, després de la jubilació del magistrat Enric Anglada i que Joan Manel Abril i Miguel Ángel Gimeno demanessin una excedència. Abril havia dut a terme el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. i Gimeno, antic expresident del TSJC, havia estat contractat com a director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.[2]
Una de les seves primeres tasques com a magistrada del TSJC fou analitzar la querella de la fiscalia contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve arran de la licitació de la compra d'urnes.[2] En relació a aquesta causa, el setembre del mateix any va rebre l'encàrrec d'investigar una nova querella,[4] on la Fiscalia investiga el president Puigdemont i els seus catorze consellers en relació a un possible delicte de malversació de fons públics per les partides d'uns 6,2 milions d'euros que el Govern de la Generalitat hauria destinat a la celebració del referèndum per l'autodeterminació, declarat suspès pel Tribunal Constitucional d'Espanya.[3] En relació a aquesta querella, fou ella qui va demanar a la Guàrdia Civil l'execució de mesures cautelars : el tancament dels webs relacionats amb el referèndum i l'elaboració d'una llista on s'informi de quins mitjans de comunicació en fan difusió de tipus publicitària de la convocatòria.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Dos juezas estrechan el cerco y dejan el 1-O entre la sedición y el fracaso» (en castellà). El Español.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 EFE «Juez de la Audiencia que refuerza el TSJC estudiará la querella contra Borràs» (en castellà). elperiodico, 12-06-2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parera, Beatriz «La jueza que condenó a Messi tendrá que decidir sobre el futuro de Puigdemont. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial, 13-09-2017.
- ↑ «La Fiscalía pide que Puigdemont y sus consellers paguen fianza. Noticias de España» (en castellà). El Confidencial.
- ↑ «La juez pide a la Guardia Civil que le notifique qué medios han insertado publicidad del 1-O». La Vanguardia.