Mesquita de Çamlıca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (tr) Çamlıca Camii  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mesquita | |||
| Construcció | 2019 | |||
| Obertura | 7 març 2019 | |||
| Cronologia | ||||
| 2013 | col·locació de la primera pedra | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura otomana | |||
| Cost | 70.000.000 € | |||
| Mesura | 107,1 ( ) m | |||
| Minaret | 6 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Üsküdar (Turquia) i Istanbul (Turquia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Religió | sunnisme | |||
| Capacitat màxima | 63.000 | |||
| Lloc web | istanbulcami.com | |||
La Mesquita de Çamlıca (
{{{2}}} (?·pàg.) ) és una mesquita situada al districte d'Üsküdar, a la banda asiàtica d'Istanbul, al cim del pujol homònim que és un dels més alts de la ciutat. La inauguraren el 3 de maig del 2019.[1]
És una de les mesquites més grans de l'estat, amb sis minarets i una capacitat per a 63.000 persones.[2] Els seus minarets més alts fan 107,1 metres, a més d'una cúpula de 34 m de diàmetre.[3] El lloc de culte es complementa amb un museu, estudis d'artistes, una biblioteca o una sala de conferències.[1]
L'arquitectura d'una mesquita imperial
[modifica]Construcció
[modifica]El lliurament de la mesquita s'havia programat per a mitjans del 2016.[4] La inauguració, en acabant, se'n feu al maig del 2019.[1] Els seus arquitectes són Bahar Mızrak i Hayriye Gül Totu.
Organització general
[modifica]Els seus minarets llargs i prims anomenats "en llapis" i la mida i l'alçada de la cúpula principal, a la qual s'afegeixen mitges parelles laterals que descendeixen en cascada, la situen en l'estil otomà inspirat en l'arquitectura religiosa bizantina, i perfeccionat sobretot per l'arquitecte Mimar Sinan sota el regnat de Solimà el Magnífic al segle XVI.[5]
-
Cúpules i minarets en cascada de la cara oriental de la mesquita -
Interior de la mesquita de Çamlıca
La mesquita de Çamlıca té la particularitat de tenir un gran pati d'entrada tancat, anomenat en turc avlu, que és un privilegi de les mesquites imperials».[6]
A més, així com la majoria de mesquites turques només tenen un minaret,[5] les mesquites més grans en tenen dos, o fins i tot quatre per a les mesquites imperials. La Mesquita del soldà Ahmet o Mesquita Blava d'Istanbul fou des de la seua construcció a principis del segle XVII l'única que en tenia sis, abans que es construís la Mesquita de Çamlıca.[5]
Un símbol de la Turquia d'Erdogan
[modifica]Aquestes referències a l'arquitectura otomana pretenen, malgrat la fi de l'imperi, situar la mesquita en l'estela d'altres mesquites il·lustres com la de Beyazit II d'Istanbul o la de Selimiye d'Edirne. Aquestes eleccions arquitectòniques s'inclouen en l'anomenat gir polític actual "neotomà" del règim polític des del 2002. Des d'aquest punt de vista, la Mesquita de Çamlıca es pot contrastar amb la de Sancaklar “amb línies ultracontemporànies"[5] de l'arquitecte Emre Arolat, construïda l'any 2013 al districte de Büyükçekmece d'Istanbul, que proposa amb uns anys de diferència un altre camí arquitectònic que encara no s'ha dut a terme.
La mesquita de Çamlıca és una fita, un geosímbol pensat com un marcador paisatgístic i arquitectònic tant per a la ciutat d'Istanbul com per al règim de l'AKP. El geògraf Jean-François Pérouse la qualifica de «rendiment tecnicosimbòlic» del règim polític per tal de proporcionar a la «Nova Turquia» una "megamesquita" que esdevindrà la nova Santa Sofia.[7]
Amb aquest propòsit, es va edificar al pujol més alt del barri de Çamlıca, del districte d'Üsküdar. Així, és visible des de gran part de la ciutat, i sobretot des del vessant europeu, i marca amb la seua forma l'horitzó de la banda asiàtica al costat de la torre de transmissió Küçük Çamlıca, que es va construir alhora, per substituir l'antiga torre TRT.
Els 107,1 metres d'altura dels minarets més grans evoquen la batalla de Mantziciert, una victòria dels turcs seljúcides contra l'Imperi bizantí del 1071, considerada com el fet fundacional de l'ocupació per part dels turcs d'Anatòlia, i forma part de l'imaginari nacional igual que la data del 1453. Així, la Turquia d'Erdogan vol formar part de la continuïtat d'una història concebuda com a gloriosa.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Louis Vasseur. «Inauguration de la plus grande mosquée de Turquie» (en francés). lepetitjournal.com, 06-05-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ In Istanbul, a mosque fit for a sultan, Matt Robinson et Ece Toksabay, Reuters, 29 novembre 2015.
- ↑ Mosquée Géante de Çamlıca – Une pâle copie de la Mosquée Bleue?, Marlène Alibert, Le Petit Journal, 20 novembre 2012.
- ↑ Construction of controversial İstanbul hilltop mosque continues, Today's Zaman, 19 juliol 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Akgönül, Samim. «Cami (mosquée)». A: Dictionnaire insolite de la Turquie. Cosmopole, 2021, p. 34. ISBN 978-2-84630-171-8. OCLC 1261636116.
- ↑ Istanbul : Bosphore et Dardanelles. Gallimard, 2019, p. 78 (Encyclopédies du Voyage). ISBN 978-2-7424-5849-3. OCLC 1134649226.
- ↑ «Turquie. Le mauvais film de la «reconquête» de Sainte-Sophie» (en francés). Orient XXI, 23-07-2020. [Consulta: 10 agost 2020].