Vés al contingut

Miguel Castells Artetxe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Miguel Castells)
Plantilla:Infotaula personaMiguel Castells Artetxe
Nom original(es) Miguel Castells Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Busturia (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
31 març 1980 – 19 gener 1984

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitEuskadiko Sozialisten Batasuna
Herri Batasuna Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaría Teresa Castells Arteche Modifica el valor a Wikidata

Miguel Castells Artetxe (Busturia, Biscaia, 1931) és un advocat i polític basc, fill del notari Miguel Castells Andriaensens. Va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1953. Destacà en la seva defensa d'activistes bascos i especialment en el Procés de Burgos (1970), on fou l'advocat de Mario Onaindia Natxiondo. Militant d'Herri Batasuna, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Biscaia, i a les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou elegit diputat.

Participà en els fets de la Casa de Juntes de Gernika de 1981 i fou processat per injúries al rei juntament amb Jokin Gorostidi Artola, Iñaki Ruiz de Pinedo, Txomin Ziluaga Arrate,[1] José Luis Cereceda Garayo, Jon Idígoras Guerricabeitia, Santiago Brouard Pérez, José Ramón Echevarría Bilbao, Andoni Ibarguren Jáuregui i Severino Rodríguez de Yurre. El 31 d'octubre de 1983 fou condemnat pel Tribunal Suprem d'Espanya a un any de presó i inhabilitació per injúries arran d'un article publicat a Punto y Hora de Euskalerría el juny de 1979 on denunciava que els assassinats de Germán Rodríguez a Pamplona i Joseba Barandiarán a Donostia havien quedat impunes. El Tribunal Constitucional d'Espanya ratificà la sentència el 1985. El 23 d'abril de 1992 el Tribunal Europeu dels Drets Humans considerà que amb la sentència s'havia vulnerat la llibertat d'expressió[2]

Obres

[modifica]
  • El mejor defensor, el pueblo (1978)
  • Radiografía de un modelo represivo (1982)
  • ¿Proceso al jurado?: conversaciones con Miguel Castells (1997) amb Eva Forest.

Referències

[modifica]
  1. Batista, Antoni «Testimonis de torturats». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, 9-2010, p. 51. ISSN: 1695-2014.
  2. «cmiskp.echr.coe.int». Arxivat de l'original el 2009-04-01. [Consulta: 13 juny 2009].