Vés al contingut

Miquel Fluyxench i Trell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Fluyxench i Trell
Biografia
Naixement1820 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Belles Arts de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Miquel Fluyxench i Trell (Tarragona, 1820 - Barcelona, 23 de febrer de 1894) fou un pintor català de l'època del Romanticisme.

Biografia

[modifica]

Va estudiar a l'[Escola de Belles Arts de Barcelona]]Escola de Belles Arts de Barcelona, sent més tard pensionat per continuar els seus estudis a Roma, on va residir molt de temps. Es va dedicar a la pintura d'història i al retrat, sent també un dibuixant de talent, com demostra als dibuixos que va executar per a l'edició de Don Quijote de la Mancha feta el 1862.

En tornar d'Itàlia va ser nomenat professor de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i acadèmic corresponent de la de Sant Ferran. Fou premiat amb menció honorífica a l'Exposició de 1860, i el 1867 nomenat cavaller de l'orde d'Isabel la Catòlica.

Obres

[modifica]

Entre les seves obres són dignes de citar-se:

  • Francesc Permanyer;
  • Francesc Siscar;
  • Suís pontifici;
  • Pius IX;
  • Isabel II (Diputació provincial, Barcelona);
  • José Antonio Muntadas;
  • Mariano Vila (Universitat de Barcelona);
  • Mort de Sant Bru;
  • Festes populars dels camperols de Tarragona;
  • Bescanvi de Francesc I pels seus fills el Delfí i el duc d'Orleans;
  • El rei David en penitència pels seus actes de supèrbia;
  • Humilitat i caritat;
  • Inclinació a les bones obres;
  • Frare cartoixà;
  • El Jordà;
  • Nena jugant;
  • L'almirall Ramon de Cortada referint al rei Pere III d'Aragó la derrota de genovesos i pisans;
  • Virgo prudentísima;
  • Crema de convents;
  • Anfritite;
  • Mossèn Joan Fivaller representant a Barcelona dirigeix la paraula a Ferran d'Antequera;
  • Mort del pare Balmes i set dels seus germans;
  • El Calvari.

Bibliografia

[modifica]