Miquel Fabra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII  Èguet (Alta Cerdanya) |
| Mort | segle XIII València |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València, segle xiii) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.
Biografia
[modifica]Els orígens de Miquel Fabra són discutits. A la seva crònica, Pere Marsili afirma que era de nació castellana,[1] però hom ha proposat també que fos català o aragonès, atès que sembla que aquest cognom no es documenta a Castella.[2]
Durant la croada albigesa maldà per la conversió dels albigesos, però s'oposà a Simó de Montfort per les mesures extremes que aquest emprengué, com la massacre de Besiers. Domènec de Guzmán, que havia fundat l'orde dels Predicadors el 1215, en donà l'hàbit a Fabra[3] a Tolosa de Llenguadoc, i l'envià a París el 1217 a ensenyar-hi teologia i/o[4] a predicar-hi. Fabra va ser el primer professor de teologia de l'orde[5] i exercí el seu magisteri al convent de Sant Jaume de París. Posteriorment, pels voltants del 1219, el cerdà fou destinat a Barcelona i hi esdevingué confessor de Jaume el Conqueridor. Gràcies al favor del monarca, acompanyà les expedicions que emprengué per a la conquesta de Mallorca (1229-1230) i del Regne de València (1232-1238), i s'hi abocà en la conversió dels habitants al cristianisme, i en la fundació de convents de l'Orde dels Predicadors. Pel favor que li tenia el Rei en Jaume, l'església de Sant Miquel de Palma fou dedicada a Sant Miquel.[1] L'any 1248 intervingué amb Ramon de Penyafort i l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat en el nomenament del nou bisbe de Lleida, Guillem de Barberà.
És venerat com a beat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vinas, Agnès; Vinas, Robert. La conquesta de Mallorca. Palma: Moll, 2007, p. 222. ISBN 9788427308855.
- ↑ García Miralles, Manuel «Cuestiones históricas. ¿El beato Miguel de Fabra, castellano, catalán o aragonés?». Analecta Sacra Tarraconensia, 38, 2, 1965 [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Segons el llibre de Puyol Safont citat a la bibliografia, el futur sant admeté Fabra a l'orde el 1201, però sembla un clar error de cronologia. La fundació de l'orde sembla clara del 1215, i a l'any següent fou aprovada pel Sant Pare. Guzmán començà a predicar per la conversió dels càtars al 1206 Arxivat 2011-12-17 a Wayback Machine. i la seva coneixença amb Fabra s'hagué de produir, doncs, entre 1206 i el 1217.
- ↑ Segons la biografia de Sant Domènec Arxivat 2011-12-17 a Wayback Machine. al 1217 aquest dispersà la seva quinzena de frares entre París i Espanya perquè anessin a predicar-hi, prestant especial atenció a les universitats.
- ↑ «Read the eBook The life of St. Dominic and a sketch of the Dominican Order by R. S Alemany online for free (page 8 of 37)».
Bibliografia
[modifica]- Agustín Puyol Safont Hijos ilustres de la Cerdaña Barcelona: Tip. La Académica, 1896 «Enllaç».
- Joseph Sadoc Alemany The life of Saint Dominic and a sketch of the Dominican Order New York: P. O'Shea, 1867 «Enllaç».