Mireia Calafell i Obiol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juny 1980  (44 anys)Barcelona | ||
| Formació | Universitat Pompeu Fabra - humanitats Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, activista cultural | ||
| Influències | |||
 
| |||
Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 23 de juny de 1980) és una poeta, escriptora i productora cultural catalana.[1][2] Alguns dels seus poemes formen part d'antologies publicades a l'Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.[3]
Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, treballa a Sullivan, des d'on desenvolupa projectes culturals i educatius. Va ser codirectora del festival Poesia i + (2016 i 2017) i des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia.[4]
En l'àmbit de la recerca, ha publicat diversos articles en revistes especialitzades en estudis culturals. Ha estat codirectora, amb Meri Torras, de la col·lecció d'assajos breus «Los textos del cuerpo»[5] i ha editat, amb Aina Pérez Fontdevila, el llibre El cuerpo en mente. Versiones del ser desde el pensamiento contemporáneo (2011).[6] Ha publicat, amb Begonya Sáez i Isabel Segura, el llibre Off the record. Representacions frontereres de la memòria històrica de les dones (2011).[7]
Obra publicada
[modifica]- Poètiques del cos. Cabrera de Mar: Editorial Galerada, 2006. (Premi Amadeu Oller, 2006; Premi Anna Dodas, 2008)
- Costures. Barcelona: Viena Edicions, 2010. (Premi de Poesia Josep Maria López Picó, 2009)
- Tantes mudes. Catarroja: Perifèric Edicions, 2014 (Premi Benvingut Oliver, 2013; Premi Lletra d'Or, 2015)[8] [Tantas mudas: Barcelona, Stendhal Books, 2016. Traducció de Flavia Company][9]
- Nosaltres, qui. Barcelona, LaBreu Edicions, 2020 (Premi Mallorca de poesia, 2019;[10] Premi Josep Maria Llompart de poesia, 2021)[11]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2023 - Premi Carles Riba de Poesia per Si una emergència[12]
Referències
[modifica]- ↑ Basagaña, Laura. «M’interessa la relació entre poesia, desig i límit», 02-09-2015. [Consulta: 6 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Fajardo, Carla. «‘Nosaltres, qui’: conjugar en plural per deixar de ser barbàrie». Ara, 23-12-2020. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ Pons Alorda, Jaume C. «Mireia Calafell, polisèmica i polièdrica». Núvol, 30-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Mireia Calafell». CCCB. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Cos i Textualitat». Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Mireia Calafell, premi Lletra d'Or, amb 'Tantes mudes'». [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «"Tantas mudas", Mireia Calafell en castellà». CCMA, 08-02-2017. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Miquel Esteve, Mireia Calafell, Antoni Mas i Federico Clavarino, guardonats amb els Premis Mallorca 2019», 30-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-02-11. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Qui són els guanyadors dels Premis Cavall Verd?». AELC, 01-07-2021 [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ Nopca, Jordi. «Jordi Puntí guanya el premi Sant Jordi invocant "l'immortal" Xavier Cugat», 12-12-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].