Mizrahí
(he) המזרחי  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | sionisme religiós | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1902 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1956 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Front Unit Religiós (1949–1951) Partit Nacional Religiós (1955–1956) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Isaac Jacob Reines (en)  | ||||
| Òrgan de premsa | HaTzofe (en) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
Mizrahí (hebreu: המזרחי) (transliterat: ha-Mizrahí) acrònim de Merkaz Ruhaní (en hebreu: מרכז רוחני) (en català: centre religiós) fou un partit polític d'Israel, anterior a la formació del Partit Nacional Religiós.[1]
El Moviment Mizrahí va ser fundat el 1902 a Vílnius com a organització sionista religiosa. També tenia un sindicat, ha-Poel ha-Mizrahí, fundat en 1921. Durant el Mandat Britànic de Palestina, el moviment es va desenvolupar en un partit polític, ha-Mizrahí.[2]
Per a les eleccions legislatives d'Israel de 1949 es va presentar com a part d'una llista conjunta anomenada Front Unit Religiós al costat de la ha-Poel ha-Mizrahí, Agudat Israel i Agudat Israel dels Treballadors. El grup va obtenir 16 escons, dels quals el Partit Mizrahí en va prendre dos, el tercer lloc en la Kenésset, després de Mapai i Mapam. Va ser convidat a unir-se a la coalició de govern de David Ben-Gurion.[3]
El Front Unit Religiós tingué un important paper en la caiguda del primer govern a causa del seu desacord amb Mapai sobre qüestions relatives a l'educació en els nous campaments de refugiats i el sistema d'educació religiosa, així com la seva exigència de tancar el Ministeri de Racionament i Abastament i que un empresari fos designat com a Ministre de Comerç i Indústria. Ben-Gurion va dimitir el 15 d'octubre de 1950. Quan es resolgueren els problemes dues setmanes més tard, es va formar el segon govern amb els mateixos socis de la Coalició i els ministres de l'anterior.
A les eleccions de 1951 el partit es va presentar en solitari. Va obtenir dos escons. Es van unir al tercer govern de coalició, i els seus dos diputats foren nomenats ministres; David-Zvi Pinkas va esdevenir Ministre de Transport i Mordechai Nurock va esdevenir ministre de serveis postals. Tanmateix, quan es va ensorrar el tercer govern, tant Pinkas i Nurock van perdre els seus càrrecs ministerials, encara que el partit es va mantenir en les coalicions dels governs quart, cinquè i sisè.
Per a les eleccions de 1955 el partit es va unir al seu bessó ideològic, ha-Poel ha-Mizrahí, per a formar el Front Nacional Religiós. El nou partit va obtenir 11 escons, el quart més votat, i novament foren socis del govern de coalició en el Tercer Kenésset. En 1956, la unió dels dos partits esdevingué permanent, i canvià el nom al del Partit Nacional Religiós, que encara continua sent una força influent en la política israeliana.[4]
Membres al Knesset
[modifica]| Knesset (MKs) |
Membres |
|---|---|
| 1r (1949–1951) (4) |
Yehuda Leib Maimon, Mordechai Nurock, David-Zvi Pinkas, Avraham-Haim Shag |
| 2n (1951–1955) (2) |
Mordechai Nurock, David-Zvi Pinkas (substituït per Shlomo-Yisrael Ben-Meir) |
| 3r (1955–1956) (2) |
Mordechai Nurock, Shlomo-Yisrael Ben-Meir |
Referències
[modifica]- ↑ Mizrachi.org
- ↑ Peter Y. Medding The Mizrachi parties A: The Founding of Israeli Democracy, 1948-1967, p. 70-75
- ↑ Mizrahi, The Israel Democracy Institute
- ↑ Mizrahi a britannica.com
Enllaços externs
[modifica]- Història del partit web de la Kenésset