Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
	(ca) Museu de la Ciència I de la Tècnica de Catalunya
	;
Dades
Nom curt	MNACTEC
Tipus	museu de ciència
Camp de treball	ciència, tècnica i patrimoni industrial
Història
Creació	1984
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició	20.000 (2017)
Visitants anuals	105.602 (2016)
Governança corporativa
Seu	Rambla d'Ègara, 270; Terrassa (Vallès Occidental);
Seu	Rambla d’Ègara, 270; Vapor Aymerich, Amat i Jover (Vallès Occidental);
Gerent/director	Jaume Perarnau i Llorens (2013–)
Part de	Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Indicador econòmic
Pressupost	1.401.028 € (2015)
Altres
	Premis (1996) Premis Narcís Monturiol ;
Lloc web	https://mnactec.cat/ca
	Localització geogràfica

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.^[1]

El MNACTEC és un dels tres museus nacionals de Catalunya segons la Llei de Museus (Llei 17/1990 de 2 de novembre),^[2] i depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.^[3]

La seu central del museu és a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla d'Ègara: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908, és considerat un dels principals exemples d'arquitectura industrial modernista de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu. Els antic espais industrials de la fàbrica tèxtil encara es conserven i són una de les principals atraccions del museu.

A més de la seu central a Terrassa, el museu té tres seus: el Museu del Ciment Asland de Castellar de n'Hug, el Museu de la Colònia Sedó d'Esparreguera i la Farga Palau de Ripoll.

El MNACTEC articula el Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 26 museus i espais patrimonials per conèixer i interpretar la industrialització al territori català.

Edifici

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, és considerat l'edifici industrial modernista més important de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu.

El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d'11.000 m²; un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat; un pati; la xemeneia de 42 metres d'alçada, i l'edifici de les oficines que feia front a la rambla.^[4]

Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro. colat.

Fundada l'any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”. A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses. L'any 1962 l'edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa. La fàbrica va plegar definitivament l'any 1976. L'edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 i, després de ser rehabilitat, es va convertir en la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.^[5]

L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 4 de juny de 2019.^[6]

Història

La voluntat de creació d'un museu de ciència i tècnica de Catalunya arrenca a finals del segle xix. L'any 1937, la Generalitat republicana, donant resposta a aquesta vella aspiració catalana, va publicar una ordre per crear el Museu. La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat fins als anys setanta del segle xx.

L'any 1976, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.

L'any 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover amb la finalitat de convertir-lo en la seu del museu i el 1984 va obrir la fàbrica al públic. La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat autònoma. L'any 1996 es va inaugurar la primera exposició permanent i es van acabar les obres de restauració de la nau principal de l'edifici.^[7]

El projecte va ser ideat i desenvolupat des del 1983 fins al 2013 per Eusebi Casanellas Rahola.^[8] Actualment és dirigit per Jaume Perarnau i Llorens.^[9]

Col·leccions

Les col·leccions del MNACTEC reuneixen més de 20.000 objectes de temàtica científica, tècnica i industrial (béns de producció i béns de consum). El Museu s'interessa preferentment pels objectes dissenyats o fabricats a Catalunya, però també per aquells que hagin tingut un impacte en la societat catalana o que hagin representat un avenç en una determinada tecnologia.

Els àmbits representats a les col·leccions del MNACTEC són els següents: Aparells domèstics; Arts gràfiques; Computació, electrònica i telecomunicacions; Energia; Ciència, experimentació i mesura; Medicina; Sectors productius i serveis; Tecnologies audiovisuals; Transport, i Altres.

Les exposicions del Museu només mostren un 10% dels objectes de les col·leccions; la resta de peces es conserven en les sales de reserva del MNACTEC, que ocupen aproximadament 7.000 m² i estan dividides en tres espais diferents: dues de les sales de reserves estan situades al mateix Museu, a Terrassa, i la tercera s'ubica en una nau industrial a Cervera (la Segarra).

Les dues reserves internes conserven unes 17.000 peces de dimensions reduïdes. A les reserves de Cervera s'hi conserven un miler d'objectes, la majoria dels quals són peces de grans dimensions i tonatge, com ara màquines de vapor, maquinària tèxtil, d'arts gràfiques, de generació hidroelèctrica, i diferents mitjans de transport.

Exposicions permanents

Actualment el MNACTEC acull les exposicions permanents següents:^[10]

"La fàbrica tèxtil": mostra tot el procés de fabricació dels teixits de llana en el context original d'una fàbrica de principis del segle xx.
"Enérgeia": un recorregut per les diferents fonts d'energia com a motors de l'activitat humana i la industrialització.
"L'enigma de l'ordinador": una de les col·leccions d'ordinadors més importants d'Europa i la més completa de Catalunya.
"Viva Montesa": recorregut per la història de la marca catalana de motocicletes Montesa a través de 67 motocicletes, tres bicicletes i dos motors de la Col·lecció Pere Permanyer.
"El transport": col·lecció d'automòbils, camions, motors, avions, motos i bicicletes que permet fer un trajecte per la història del transport des dels seus inicis fins als nostres dies.
"El cos humà. Com sóc jo?": exposició adreçada als infants que dona a conèixer el cos humà i el seu funcionament des d'un punt de vista interactiu.
"Tot és química":^[11] mostra que vol donar a conèixer la contribució de la química a la qualitat de vida d'avui.
"LHC: Explorant els orígens de l'univers": exposició per apropar el gran públic a la física de partícules i l'origen de l'univers.

Experiències

A més de les exposicions permanents i temporals, el MNACTEC disposa de diversos espais i experiències^[12] que en complementen el discurs museogràfic:

Carboneres, calderes, xemeneia i màquina de vapor: A la planta soterrani del museu, es poden visitar els espais energètics que eren el cor de l'antiga fàbrica tèxtil.

El Fotocroma del MNACTEC: instal·lació de croma que fon imatges dels visitants amb escenes del patrimoni industrial de Terrassa
Laboratori de física experimental Mentora Alsina: espai expositiu que recrea un laboratori de principis del segle xx.
La gàbia de Faraday: espai on es fan demostracions d'alta tensió per entendre com es produeixen les descàrregues elèctriques.
La terrassa del sol: espai interactiu situat a la terrassa del Museu per estudiar l'energia del sol i el seu aprofitament.
La façana fotovoltaica: Situada a l'aire lliure, està constituïda per un sistema que converteix l'energia de la radiació solar en energia elèctrica gràcies a l'efecte fotovoltaic.
Taller del transport: espai on els infants poden conèixer les normes bàsiques de circulació i els mitjans de transport.
La maqueta ferroviària: maqueta ferroviària de Joaquim Gili, restaurada pel Club Ferroviari de Terrassa, que consta de 400 metres lineals de via.
El Carilló del MNACTEC: consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 kg.

Sistema Territorial del MNACTEC

Vegeu la categoria Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

El MNACTEC encapçala el Sistema Territorial del MNACTEC, una proposta museística que explica els diferents àmbits i processos de la societat industrial arreu del territori català i en el lloc en què aquests s'han produït de forma més significativa. Actualment l'integren 27 centres museístics i patrimonials independents que de manera conjunta pretenen explicar la industrialització a Catalunya.^[13]

La xarxa es va crear l'any 1998, com a desplegament del que es disposa a la Llei 17/1990 de Museus,^[14] i està encapçalada pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Els centres que l'integren expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions i/o la museïtzació de les diferents activitats productives que han existit i de les quals encara han quedat restes comprensibles que constitueixen el nostre patrimoni industrial.

Museus i centres patrimonials que integren l'estructura territorial del MNACTEC:

Galeria d'imatges

Aspi
Barca de tint
Batuar de 1885
Càrrega del carbó
Caldera
Carbonera
Carda obridora
Carilló de 1927
Contínua de filar
Despatx de l'amo
Despatx del director
Entrada per la Rambla d'Ègara
Façana fotovoltaica
Entrada principal
Gil
Hulla
Laboratori tèxtil
Maqueta de la fàbrica tèxtil
Maqueta de la construcció de la volta catalana de la nau de producció
Mola
Nau de producció
Obridora
Ordidor
Pentinadora
Piconadora de vapor
Edifici del quadre elèctric
Quadre elèctric
Volta catalana de les quadres
Reglament interior de la fàbrica
Rellotge de fitxar
Selfactina
Sorteig de la llana
Teler de garrot
Teler Iwer
Teler
Vagoneta de carbó
Volta catalana
Xemeneia
Vista panoràmica de la xemeneia

Referències

↑ «Línies d'actuació». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].
↑ «LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)».
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1.
↑ PONT, Ferran. Espais recobats. Els nous usos del patrimoni industrial català. mNACTEC, 2014.
↑ Diversos autors. El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. mNACTEC.
↑ «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7891». Generalitat de Catalunya, 06-06-2019. [Consulta: 6 juny 2019].
↑ «Història». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].
↑ «Eusebi Casanellas es jubila i deixa la direcció del MNACTEC». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2014].
↑ «Jaume Perarnau director en funcions del MNACTEC». Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 1r novembre 2014].
↑ «"Exposicions permanents". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2017].
↑ associats, Partal, Maresma i «La ciencia i la tecnologia actuals arriben al mNACTEC amb 'Tot es quimica'». VilaWeb.cat.
↑ «"Experiències". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2017].
↑ Muñoz, J. & Guasch, M. 2007. Per un patrimoni industrial sostenible. Mnemosine, 2
↑ LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus. (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)..

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

[1] «Línies d'actuació». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].

[2] «LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)».

[3] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1.

[4] PONT, Ferran. Espais recobats. Els nous usos del patrimoni industrial català. mNACTEC, 2014.

[5] Diversos autors. El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa. mNACTEC.

[6] «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 7891». Generalitat de Catalunya, 06-06-2019. [Consulta: 6 juny 2019].

[7] «Història». Museu del la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2017].

[8] «Eusebi Casanellas es jubila i deixa la direcció del MNACTEC». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2014].

[9] «Jaume Perarnau director en funcions del MNACTEC». Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 1r novembre 2014].

[10] «"Exposicions permanents". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2017].

[11] ssociats, Partal, Maresma i «La ciencia i la tecnologia actuals arriben al mNACTEC amb 'Tot es quimica'». VilaWeb.cat.

[12] «"Experiències". Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya». [Consulta: 22 gener 2017].

[13] Muñoz, J. & Guasch, M. 2007. Per un patrimoni industrial sostenible. Mnemosine, 2

[14] LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus. (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990)..

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) ULAN (1)
Bases d'informació	GEC (1)