Vés al contingut

Mohács

(S'ha redirigit des de: Mohacs)
Plantilla:Infotaula geografia políticaMohács
Imatge
Tipusvila d'Hongria Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 59′ 45″ N, 18° 40′ 47″ E / 45.9958°N,18.6797°E / 45.9958; 18.6797
EstatHongria
ComtatBaranya
DistricteMohács District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Mohács District (en) Tradueix (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població17.200 (2024) Modifica el valor a Wikidata (153,26 hab./km²)
Geografia
Superfície112,23 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud82 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Lánycsók (en) Tradueix
Homorúd (en) Tradueix
Sátorhely (en) Tradueix
Kölked (en) Tradueix
Bár (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governGábor Pávkovics (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal7700 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic69 Modifica el valor a Wikidata
23959 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmohacs.hu Modifica el valor a Wikidata

Mohács (en croata i bunjevac Mohač, serbi Мохач, alemany Mohatsch, turc Mihaç abans Mihač, també Mohaç o Mohač) és una ciutat d'Hongria situada a la riba dreta del Danubi, al comtat de Baranya. La població el 2009 era de 19.129 habitants. És famós el carnaval de Busójárás que se celebra cada primavera.

Història

[modifica]
Foto aèria de Mohács.

En el període romà hi va haver un campament a la riba del Danubi proper a Mohács. Dins del regne hongarès va formar part de l'històric comtat de Baranya; conquerit el país pels otomans fou capçalera del sandjak de Mohács. Als voltants d'aquesta ciutat van tenir lloc dues batalles que van marcar l'inici i el final de la dominació otomana a Hongria, la primera el 1526 i la segona el 1687. Quan fou recuperada pels habsburg va ser reintegrada al comtat de Baranya.

Vegeu: Batalla de Mohács (1526), batalla de Mohács (1687) i Sandjak de Mohács

El 1910 el districte tenia 56.909 habitants dels quals 21.951 parlaven alemany, 20.699 hongarès, 4.312 serbi i 421 croata, i hi havia 9.600 a la llista de "altres" (segurament Bunjevac i Šokac).

Personatges il·lustres

[modifica]

Fotos

[modifica]