Vés al contingut

Mohammed Majd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mohamed Majd)
Plantilla:Infotaula personaMohammed Majd

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد مجد Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata
Marroc Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Casablanca (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFatiha Ouatili (–2013) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0538051 Allocine: 51012 Allmovie: p352108 TMDB.org: 130022 Modifica el valor a Wikidata

Mohammed Majd (محمد مجد& Casablanca, 1940 – 24 de gener de 2013) va ser un actor marroquí.[1]

Biografia

[modifica]

Mohamed Majd va debutar al teatre a finals dels anys 1950, després es va dedicar al cinema on va actuar sobretot al costat d'Anthony Quinn a la pel·lícula The Message de Moustapha Akkad (1976).

Reconegut actor marroquí, va ser cap als 50 anys que es va establir internacionalment, sobretot sota la direcció de Richard Stroud, a la pel·lícula de televisió Deadline. Posteriorment, Philippe de Broca es va interessar per ell i li va oferir una aparició notable a la seva pel·lícula Les 1001 nuits (1990). A partir d'aleshores, fent pel·lícules de televisió de parla francesa, Majd es va convertir alhora en l'actor protagonista de la revifalla del cinema marroquí, liderat pel jove director Nabil Ayouch, amb qui va rodar Ali Zaoua prince de la rue i la pel·lícula de televisió Une minute de soleil en moins.[2]

Si continua interpretant principalment papers secundaris, també s'imposa, amb el temps, com una de les cares del Magrib: pare de Roschdy Zem a Ten'ja de Hassan Legzouli (2005) i de Nicolas Cazalé a Le Grand Voyage d'Ismaël Ferroukhi (2004), va rebre elogis unànimes de la professió.

A França, es fa notar especialment gràcies a pel·lícules com Dies de glòria de Rachid Bouchareb on troba Roschdy Zem o L'Ennemi intime (2007) de Florent Emilio-Siri on brilla al costat de Benoît Magimel i Albert Dupontel. Nomenat cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres a França, Mohamed Maj va destacar al Festival de Canes gràcies a la seva subtil composició com a figura masculina tutelar a la pel·lícula feminista La Source des femmes de Radu Mihaileanu...

Va morir a Casablanca el 24 de gener de 2013 als 73 anys a causa de dificultats respiratòries,[3] s'havia trobat malament des del seu retorn del Festival Internacional de Cinema de Dubai i com a conseqüència va ser hospitalitzat.

Filmografia selectiva

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Distincions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Omar Bihmidine: Moroccan Actor Mohamed Majd Passes Away, auf moroccoworldnews.com, 24. Januar 2013, abgerufen am 19. Oktober 2016
  2. Mohamed Majd : l’efficacité distinguée, auf aujourdhui.ma, 12. Dezember 2005, abgerufen am 5. November 2016
  3. Voir Le Point, 24 janvier 2013
  4. El cine macedonio gana por primera vez la Mostra de València con un filme sobre el terror estalinista, El País, 21 d'octubre de 2005