Llengües mon-khmer

Llengües mon-khmer

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	Uns 85 milions
Estat	Tailàndia, Myanmar, Cambodja, Vietnam, Laos, Xina, Malàisia i Índia.
Classificació lingüística
llengua humana macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques
Codis
ISO 639-2	mkh
ISO 639-5	mkh
ASCL	63
IETF	mkh

Distribució de les llengües mon-khmer

Les llengües mon-khmer són un grup lingüístic que forma part de la família austroasiàtica. Tradicionalment se les ha considerat, juntament amb les llengües munda, com un únic subgrup: recentment, però, hi ha nombrosos estudis que ho posen en dubte i es proposen altres classificacions. Agrupa unes 150 llengües parlades sobretot al sud-est asiàtic, tot i que el nombre varia molt a causa de la disparitat de definicions del concepte llengua.

Història

La història del grup mon-khmer va molt lligada a la de la seva família. Els primers senyals que constaten l'evidència de correspondències sistemàtiques són a les pàgines del diari The Journal of the Indian Archipielago de la mà de James Logan a mitjans del segle xix. En estudis posteriors el mateix autor deixa entreveure la diferència entre les llengües munda i la resta de les llengües de la família austroasiàtica, que més tard són les que esdevindran les llengües mon-khmer.

A principis del segle xx, en plena guerra entre neogramàtics i difusionistes, Pater Schmidt, fa una proposta d'anàlisi del grup lingüístic amb l'objectiu de reconstruir el protomon-khmer basada en un model de monosíl·labs que acabarà influint en pràcticament tots els treballs del segle xx. A més a més, comença ja a parlar de llengües mon-khmer, malgrat que per a ell aquest terme era més restringit, només en formaven part el bahnar, el khmer i el mon.

Molts altres autors han fet estudis sobre aquest grup lingüístic i sobre la família en general, destaquen en aquest aspecte Ernst Kuhn, Charles Otto Blagden, Jean Przyluski i Heinz-Jürgen Pinnow.

Propostes de classificació actuals

Hi ha tres autors que han publicat recentment propostes de classificació de les llengües austroasiàtiques, només un dels quals considera com a vàlid el grup de llengües mon-khmer. Les propostes que fan són les següents:

Classificació d'Ilia Peiros (2004)

Proto austroasiàtic	Nicobarès Munda-khmer Munda Mon-khmer Khasi Mon-khmer   nuclear Màngic Llengües viètiques ~ Vietnamita i Muong Mon-khmer   del nord Palaung Khmuic Mon-khmer   central Khmer Peàric Llengües asli   -bahnàriques Aslià Mon  -bahnàriques Mon Katu   -bahnàriques Llengües katu Llengües bahnàriques

Classificació de Gérard Diffloth (2005)

Austroasiàtiques	Munda Remo Savara Llengües khari-juang Korku Kherwari  Khasi–   Khmuic  Khmui Pakani Palaung Khasi Mon–khmer   nuclear Viètic ~ Vietnamita Llengües katu Llengües bahnàriques Khmer Peàric Nicobarès Aslià Mon

Classificació segons Paul Sidwell (2013)

Austroasiàtic  = Mon–Khmer	Munda Khasi Aslià Llengües bahnàriques Llengües katu Viètic ~ Vietnamita Khmer Khmui Pakani-màngiques Mon Nicobarès Palaung Peàric

Com es pot comprovar, en tots els casos es manté la diferència entre les llengües munda i la resta de parles. Això facilita el donar el nom de mon-khmer a totes aquelles llengües no-munda, excepte segons Sidwell, segons el qual austroasiàtic i mon-khmer són sinònims.

Característiques lingüístiques

La principal diferència del grup mon-khmer és que manté les arrels monosil·làbiques del protoaustroasiàtic, a diferència del grup de llengües munda, que les reduplica o crea mecanismes per fer arrels bisil·làbiques. A continuació es mostra aquest fenomen en relació a la hipòtesi de reconstrucció del protoaustroasiàtic:

Català	Protoaustroasiàtic	Cua (mon-khmer)	Palaung (mon-khmer)	Mundari (munda)
Gos	/sɔʔ/	/sɔ:/	/sɔ/	/seta/
Madur	/cin/	-	/sin/	/isin/
Agre	/ʝuʔ/	/ʝuaʔ/	-	/ʝɔʝɔ/
Cama	/ʝuəŋ/	/ʝo:k/	/ʝɯŋ/	/ʝaŋga/

Per altra banda, una altra característica que distingeix les llengües mon-khmer de les llengües munda és l'ordre bàsic de les oracions, que en les llengües que ens ocupen és SVO (subjecte-verb-objecte) mentre que en les altres és SOV (subjecte-objecte-verb).

Vegeu també

• Llengües munda
• Llengües austroasiàtiques
• Lingüística diacrònica

Bibliografia

• SIDWELL, PAUL (2015). The Austroasiatic language phylum. A typology of phonological restructuring.
• ANDERSON, GREGORY i ZIDE, NORMAN H. Issues in Proto-Munda and Proto-Austroasiatic nominal derivation: the bimoraic constraint. Arxivat 2013-11-26 a Wayback Machine.
• PEIROS, ILIA (2011). Some thoughts on the problem of the Austro-Asiatic homeland.
• SIDWELL, PAUL (2013). Issues in Austroasiatic classi?cation. Arxivat 2016-10-22 a Wayback Machine.
• MANN, NOEL; SMITH, WENDY i UJLAKYOVA, EVA (2009). Linguistic clusters of mainland Southeast Asia. A description of the clusters. Arxivat 2019-03-24 a Wayback Machine.
• SIDWELL, PAUL (2009). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. Arxivat 2019-03-24 a Wayback Machine.
• DIFFLOTH, GÉRARD (1999) Classificació austroasiàtica apareguda a CHAZÉE, LAURENT (1999) The Peoples of Laos: Rural and Ethnic Diversities: Bangkok White Lotus