Vés al contingut

Abadia de Psalmodi

(S'ha redirigit des de: Monestir de Psalmodi)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Psalmodi
Imatge
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle V Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSent Laurenç de Gosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 36′ 17″ N, 4° 13′ 00″ E / 43.604816°N,4.216665°E / 43.604816; 4.216665
Monument històric catalogat
Data13 novembre 1984
IdentificadorPA00103221
Monument històric inventariat  
Data13 novembre 1984
IdentificadorPA00103221

L'abadia de Psalmodi fou un establiment religiós d'Occitània a la diòcesi de Nimes. Estava situat a poc més de 15 km de Nimes en una illa de la Mediterrània. Posteriorment el mar es va retirar uns quilòmetres i va quedar a terra ferma a la riba del Vistre enmig d'unes maresmes formades pel mar en retirar-se.[1]

No se sap quan es va fundar el monestir de Psalmodi, que probablement data d'època visigoda. Potser el 720 o 725 fou atacat pels sarraïns i destruït.[2] Fou restaurat en temps de Pipí el Breu o de Carlemany i ja existia el 788 quan Carlemany li hauria sotmès el monestir de Sant Sadurní de Nodels, veí d'Aymargues a la diòcesi de Nimes i li hauria donat la torre de Mataforre, moderna vila d'Aigüesmortes; el seu primer abat després del restabliment fou Corbilià. Secularitzats al segle xviii, els monjos foren traslladats a Aigüesmortes i van servir a la col·legial d'Alais conservant-se la seva església havent estat la resta destruït pels hugonots.

Abats

[modifica]

Referències i anotacions

[modifica]
  1. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 
  2. se sap que fou destruït pels musulmans però no en quina incursió exactament