Comanadores de Sant Joan de Jerusalem
Creu de vuit puntes de l'orde | |
Tipus | Orde monàstic femení |
---|---|
Nom oficial | Comanadores de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem Monges de l'Orde de Malta |
Sigles | S.M.O.M. |
Altres noms | Monges Santjoanistes, Sorores de Sant Joan de Jerusalem |
Hàbit | Túnica vermella amb la creu de vuit puntes, blanca, a l'esquerra, capa i vel negres (primeres comunitats d'Espanya); túnica, vel i capa negres amb creu blanca al pit (França, Malta, Itàlia) |
Lema | Tuitio Fidei et Obsequium Pauperum |
Objectiu | Vida contemplativa, oració pels cavallers de l'Orde de Malta |
Fundació | 1188, primer monestir contemplatiu, Santa Maria de Sixena (Villanueva de Sigena, Osca) per Sança de Castella i de Polònia, reina d'Aragó |
Aprovat per | Celestí III, en 1195 |
Regla | Regla de Sant Agustí |
Patrons | Sant Joan Baptista |
Branques i reformes | Branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem |
Fundacions destacades | Sant'Ursola (la Valetta, Malta, 1582); Sevilla, Zamora, Salinas de Añana (Àlaba)... |
Fundacions a terres de parla catalana | avui, cap; Sant Joan de Cervera (1191-1264), Santa Maria d'Alguaire (1250-1699), St. Joan de Jerusalem (Barcelona, 1699-1977), Valldoreix, 1977-2000; Santa Maria de la Ràpita, 1260-1579, Tortosa, 1579-1967, Gandia, 1967-2000 |
Persones destacades | santes Ubaldesca Taccini, Toscana Canoculi, Flora de Beaulieu |
Lloc web | comendadorasdemalta.org |
Les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Hospitaleres, Comanadores Santjoanistes o Monges de l'Orde de Malta són un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta.
Història
[modifica]Té el seu origen en un grup de dones pietoses que, imitant la tasca dels cavallers de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, s'encarregaven d'atendre les pelegrines malaltes que arribaven a Terra Santa, a l'hospital de Santa Maria Magdalena de Jerusalem. El grup l'encapçalava la serventa de Déu Agnès d'Alix.[1]
Altres historiadors sostenen que l'origen de l'orde actual, contemplatiu, és al primer monestir de monges santjoanistes dedicades a la vida contemplativa, que fou el de Sixena (Villanueva de Sigena, Osca), fundat en 1188 per la reina d'Aragó Sança de Castella i de Polònia, esposa d'Alfons el Cast. Per això, es considera aquesta reina com a fundadora de l'orde. Ella mateixa hi professà i en fou priora, dictant la regla que després serviria de model per a altres monestirs. El papa Celestí III aprovà la fundació i li donà la Regla de Sant Agustí en 1195.[1]
Com altres monges comanadores, eren anomenades sorores i tenien el carisma de pregar i sacrificar-se pels cavallers de l'orde militar de la que formaven part. Sovint, les monges eren familiars, esposes o filles dels cavallers de l'orde. Les monges tenien rangs similars als capellans de l'orde,[1] observaven la regla i la clausura i estaven sota la jurisdicció del Gran Mestre de l'Orde Hospitaler. En fer la professió, feien vot de respecte a la regla de l'orde (de fet, la Regla de Sant Agustí.
L'orde s'estengué per terres de Castella (Fuentelapeña (Zamora), los Villares (Salamanca), Villalengua, Tordesillas, Santa Isabel de Sevilla, etc.) i Aragó (S. Joan de Cervera, amb comunitat doble des de 1191, i les monges traslladades a 1264 a Alguaire, amb comunitat femenina entre 1250-1699, novament traslladada a Sant Joan de Jerusalem de Barcelona en 1699; Santa Maria de la Ràpita, 1290-1579, traslladades a Tortosa, 1579-1967), Portugal, Itàlia, França (Beaulieu, a la diòcesi de Caors, 1259) i Anglaterra, però no tingué gran difusió.
La conquesta de Malta en 1798 i la desaparició de l'Orde de Malta en 1815, juntament amb els moviments de dessacralització, afectaren les cases de l'orde a Europa. Les espanyoles començaren el declivi amb la desamortització de 1835. Les monges de la casa mare de Sixena hi continuaren fins a 1980, quan es traslladaren a Valldoreix, on des de 1977 hi havia les monges procedents de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona (establertes en 1699 amb monges procedents de Santa Maria d'Alguaire) i on moriren les dues últimes monges, els anys 1998 i 2000. Les de Tortosa es traslladaren a Gandia en 1967, on la comunitat s'extingí. Les tres monges del monestir de Zamora i les set del monestir de Salinas de Añana (Álaba), formaren en aquest monestir l'última comunitat a Espanya. A Malta, el monestir de Santa Úrsula de la Valetta no es fundà fins al 1582 (a Birgu, fins que en 1595 es traslladà a la capital).
Entre les monges destacades de l'orde hi ha santes com Ubaldesca Taccini (1136-1206), Toscana Canoculi (1280-1343) o Flora de Beaulieu (c. 1300-1347), o les beates màrtirs durant la Guerra civil espanyola Patrocinio Chillida Manes i Visitació Solè Yvern.
-
Monestir de Sixena, primera casa de l'orde monàstic
-
Santa Ubaldesca Taccini amb l'hàbit de l'orde
-
San Juan de la Horta (Zamora), monestir de l'orde entre 1537 i 1837
-
Monestir de Santa Isabel de Sevilla
Activitat i difusió
[modifica]Avui, les monges santjoanistes fan vida contemplativa, dedicades a la pregària i la vida en comunitat, i conreant l'hospitalitat en la comunitat i la devoció a Sant Joan Baptista.[1]
Avui, a Espanya només queden vuit monges al monestir de San Juan de Acre de Salinas de Añana (Àlaba), un cop tancats, per extinció de la comunitat, els de Gandia, Zamora i Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). A Malta, subsisteix el monestir de Santa Úrsula de La Valetta.[1]
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Lloc web de l'orde a Espanya. Arxivat 2011-08-27 a Wayback Machine.
- Lloc web del monestir de Malta. Arxivat 2011-11-15 a Wayback Machine.
- Informació al lloc oficial de l'Orde de Malta. Arxivat 2011-10-09 a Wayback Machine.