Vés al contingut

Mont Saint-Michel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mont-Saint-Michel)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mont Saint-Michel
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusIlla de marea i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deMont Saint Michel i la seva badia i Camins de Sant Jaume a França Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMont Saint-Michel (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 38′ 10″ N, 1° 30′ 41″ O / 48.63611°N,1.51143°O / 48.63611; -1.51143
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998 (22a Sessió)

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.

Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.

Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.[1]

Geografia

[modifica]

El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.

Les marees

[modifica]
El mont Saint-Michel vist des del mar
Marea baixa des de dalt del Mont Saint-Michel

Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.

Història

[modifica]
El Mont Saint-Michel des del Sud

El Mont-Tombe en l'antiguitat

[modifica]

La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions.[2] D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i "Tumba Beneni" és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El « Mont-Tombe » (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, ha estat cridat, ja que va sorgir de les sorres "en la forma d'una tomba." És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea ("tum", "monticle") i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un "monticle", una "elevació".[3]

Els romans

[modifica]

Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

Segle XIII

[modifica]

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys

[modifica]

Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.

Les presons de la badia

[modifica]

El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.

Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.

Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.

La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.

L'espira del Mont Saint-Michel

Llista d'abats

[modifica]
Article principal: Llista d'abats del Mont Saint-Michel
Detall de l'espira
Detall d'un racó
991-1009: Maynard II
1009-1017: Hildebert I
1017-1023: Hildebert II
1025-1051: Almod
1051-1055: Théodoric
1055-1048: Suppo
1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont
1060/65-1084: Ranulphe o Renaut de Bayeux
1085-1102: Roger I
1106-1122: Roger II
1125-1131: Richard de Mère
1131-1149: Bernard du Bec
1149-1150: Geoffroy
1151-1153: Richard de la Mouche, Robert Hardy
1154-1186: Robert de Torigni
1186-1191: Martin de Furmendi
1191-1212: Jourdain
1212-1218: Radulphe o Raoul des Îles
1218-1223: Thomas des Chambres
1225-1236: Raoul de Villedieu
1236-1264: Richard Turstin
1264-1271: Nicolas Alexandre
1271-1279: Nicolas Famigot
1279-1298: Jean Le Faë
1299-1314: Guillaume du Château
1314-1334: Jean de la Porte
1334-1362: Nicolas le Vitrier
1363-1386: Geoffroy de Servon
1386-1410: Pierre le Roy
1410-1444: Robert Jolivet
1444-1483: Guillaume d'Estouteville
1483-1499: André Laure
1499-1510: Guillaume de Lamps
1510-1513: Guérin Laure
1515-1523: Jean de Lamps
1524-1543: Jean le Veneur
1543-1558: Jacques d'Annebault
1558-1570: François Le Roux d'Anort
1570-1587: Arthur de Cossé-Brissac
1588-1615: François de Joyeuse
1615-1641: Henri de Lorraine, duca di Guise
1641-1643: Ruzé d'Effiat
1644-1670: Jacques de Souvré
1670-1703: Étienne Texier d'Hautefeuille
1703-1718: Karq de Bebambourg
1721-1799: Charles Maurice de Broglie
1766-1769: Étienne-Charles de Loménie de Brienne
1788: Louis-Joseph de Montmorency-Laval

Desenvolupament del Mont Saint-Michel

[modifica]
  • Segle X
    Segle X
  • Del segle xi al XII
    Del segle xi al XII
  • Del segle xvii al XVIII
    Del segle xvii al XVIII
  • Segle XX
    Segle XX

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Interior de l'abadia
    Interior de l'abadia
  • L'ombra de la fortalesa sobre el mar
    L'ombra de la fortalesa sobre el mar
  • Una altra vista de la fortalesa
    Una altra vista de la fortalesa
  • Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel
    Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel
  • Carrer del Mont Saint-Michel
    Carrer del Mont Saint-Michel

Referències

[modifica]
  1. ↑ Les sites touristiques en France Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine. Source : Ministère de la Culture et de la Communication / Direction Générale des Patrimoines / Département des études, de la prospective et des statistiques : mémento du tourisme 2011
  2. ↑ Germain Bazin. Le Mont Saint-Michel: histoire et archéologie de l'origine à nos jours. Hacker Art Books, 1978. 
  3. ↑ Pierre Bouet, O. Desbordes. Les manuscrits du Mont Saint-Michel : textes fondateurs. Presses Universitaires de Caen, 2009. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Saint-Michel
Guia de viatges de Mont Saint-Michel a Wikivoyage.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mont_Saint-Michel&oldid=33450460»