Vés al contingut

Mont Grappa

(S'ha redirigit des de: Monte Grappa)
Plantilla:Infotaula indretMont Grappa
Imatge
Vessant sud del Mont Grappa
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deGrappa Massif (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Belluno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióItàlia Itàlia
Map
 45° 52′ 24″ N, 11° 47′ 57″ E / 45.8733°N,11.7992°E / 45.8733; 11.7992
SerraladaPrealps de Vèneto (Alps)
Característiques
Altitud1.775 metres
Prominència1.456 m Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata

El Mont Grappa (Mónte Grapa en vènet, Monte Grappa en italià) és una muntanya que es troba als Prealps de Vèneto, una subdivisió dels Alps, i que s'eleva fins als 1.775 metres. Administrativament la muntanya es troba a la regió del Vèneto, dins les províncies de Vicenza, Treviso i Belluno.

La muntanya és coneguda per les batalles que s'hi van lliurar durant la Primera i Segona Guerra Mundial i per ser una popular destinació ciclista.[1]

Història

[modifica]

Teatre d'operacions decisives durant la Primera Guerra Mundial i de certs enfrontaments durant la Segona, aquest cim és conegut per acollir el Cementiri militar del Mont Grappa, el qual acull les restes de més de 23.000 soldats italians i austro-hongaresos i un museu militar de la Gran Guerra.[1]

Durant la Primera Guerra Mundial, després de la desfeta italiana de Caporetto (actualment Kobarid a Eslovènia), el cim va passar a ser el centre de la defensa italiana. Les tropes austríaques van intentar, inútilment, conquerir-lo per obrir l'accés a la plana vèneta. Des de posicions fixes d'artilleria instal·lades en coves construïdes dins la roca, els italians dominaren i mantingueren sota control el front, evitant l'avanç austríac. Els esforços italians van servir perquè a la muntanya se l'anomenés les Termòpiles italianes.[1]

Durant la Segona Guerra Mundial va ser refugi de grups de partisans, i com a resultat es va produir una sagnant batuda per part dels nazis i feixistes lleials a la República de Salò. Els combatents que no van morir a l'acte van ser penjats públicament en les viles properes a Bassano del Grappa. Els feixistes empraren en l'operació entre 15.000 i 20.000 homes per capturar i eliminar els 1.500 guerrillers amagats pels llogarets i en els vessants de la muntanya.

Ciclisme

[modifica]

Detalls de l'ascensió

[modifica]

Cinc són les vies d'accés fins al cim del Mont Grappa:[1]

  • des de Possagno. Amb un recorregut de 23,8 quilòmetres, en què se superen 1.472 metres a una mitjana del 6,2% i rampes màximes del 21%.
  • des de Romano d'Ezzelino. Amb un recorregut de 25,1 quilòmetres, en què se superen 1.558 metres a una mitjana del 6,2% i rampes màximes de l'11%.
  • des de Paderno del Grappa. Amb un recorregut de 19,4 quilòmetres, en què se superen 1.478 metres a una mitjana del 7,6% i rampes màximes del 27%.
  • des de Semonzo. Amb un recorregut de 18,6 quilòmetres, en què se superen 1.530 metres a una mitjana del 8,3% i rampes màximes del 12,2%.
  • des de Seren del Grappa. Amb un recorregut de 21,1 quilòmetres, en què se superen 1.335 metres a una mitjana del 6,3% i rampes màximes del 20%.

El mont Grappa al Giro d'Itàlia

[modifica]

El Giro d'Itàlia ha inclòs aquesta ascensió en cinc edicions fins a l'actualitat, sent la primera el 1968.[1] El 2014 fou l'arribada d'una cronoescalada que acabà de confirmar la victòria final de Nairo Quintana.[2]

Any Etapa Inici de l'etapa Final de l'etapa Primer en passar pel cim Vencedor de l'etapa
1968 10 Trento Mont Grappa  Emilio Casalini (ITA)  Emilio Casalini (ITA)
1974 21 Misurina Bassano del Grappa  José Manuel Fuente (ESP)  Eddy Merckx (BEL)
1982 16 Comacchio San Martino di Castrozza  Leonardo Natale (ITA)  Vicent Belda (ESP)
2010 14 Ferrara Asolo  Ivan Basso (ITA)  Vincenzo Nibali (ITA)
2014 19 Bassano del Grappa Mont Grappa  Nairo Quintana (COL)  Nairo Quintana (COL)
2024 20 Alpago Bassano del Grappa  Giulio Pellizzari (ITA) /  Tadej Pogačar (SLO)  Tadej Pogačar (SLO)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Friebe, Daniel; Goding, Pete. Ascensiones míticas : 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Barcelona: Lunwerg, 2012, p. 82-85. ISBN 9788497858618. 
  2. EFE «Nairo Quintana se luce en la cronoescalada y refuerza la maglia rosa». El Mundo Deportivo. EFE, 30-05-2014 [Consulta: 6 juny 2014].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]