Vés al contingut

Montserrat Ubach Tarrés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Montserrat Ubach)
Plantilla:Infotaula personaMontserrat Ubach Tarrés

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementManresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, espeleòloga, primatòloga Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJordi Sabater i Pi i Josep Subils Valls Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Ubach Tarrés (Manresa) és espeleòloga, llicenciada en Filosofia i Lletres (Psicologia) per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa.[1] L'octubre de 1961 essent encara una nena i acompanyada de la seva mare, fa el primer curset d'espeleologia organitzat pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages de Manresa[2] i allà neix la seva vocació per aquest esport-ciència.[3][4]

Espeleòloga pionera, és una de les exploradores subterrànies més reconegudes de l'Espeleologia catalana.[5] L'any 1963 acompanyada dels seus pares, explora per primera vegada l'avenc que durant 15 anys serà el més profund de Catalunya i durant 20 anys el més fondo del món en terreny de conglomerat.[6] Els companys dels nou grups d'espeleologia, procedents de diverses entitats excursionistes de Catalunya que intervindran en l'exploració total i l'estudi, el bategen amb el seu nom: Avenc Montserrat Ubach.[7] En el transcurs de més de cinc dècades d'activitat espeleològica, ha organitzant i/o participat en campanyes arreu dels cinc continents i explorat grans cavitats sub-glacials, volcàniques i tropicals.[8] Ha estat membre de l'EDES del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de Manresa i de l'ERE del Centre Excursionista de Catalunya.[9] És fundadora /presidenta de Sarawak-Exploracions i Geografia,[10] de l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK) i coordinadora de l'àrea de coves i avencs de la Xarxa Ibèrica d'Espais Geominers [11]

Alumna del primatòleg Dr.Jordi Sabater Pi a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, està especialitzada en el comportament dels petits primats. Des de l'any 1986 treballa amb titís i tamarins. És la fundadora de la ONG Darwin. Preservació de Titís i Tamarins i dirigeix el seu Santuari de primats reconegut com a Centre oficial de rescat CITES.[12] És directora de la revista Darwin News i de Darwin TV i autora de llibres de temàtiques animalistes,[13] excursionistes i espeleològiques. El 1992 inicia l'etapa d'activisme en defensa dels drets dels animals a través de la Federació d'Entitats pro Drets dels Animals i la Natura (FEDAN).[14] Ha estat la representant de les entitats animalistes de Catalunya a la Comissió d'Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya, pràctica amb la qual s'ha mostrat sempre molt crítica.[15]

Porta el seu nom el Geotrechus (Geotrechidius) ubachi, una espècie de coleòpter cavernícola trobat al Solsonès, que el Museu de Zoologia de Barcelona li dedicà.[16] Ha estat guardonada amb l'Àngel de Plata de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, la Medalla al Mèrit Esportiu de la ciutat de Manresa, el Premi de la Fundació Espanyola de la Vocació i la Medalla de Plata de la Federació Catalana d'Espeleologia.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Montserrat Ubach | CCCB». [Consulta: 1r desembre 2018].
  2. ↑ «Centre Excursionista de la Comarca de Bages | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2018].
  3. ↑ Martín, Sandra «Montserrat Ubach, espeleóloga per vocació.». Revista Telva, 8-1982.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Montserrat Ubach Tarrés». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Mujer y espeleología-SUBT33pág.48-55» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2018].
  6. ↑ Ferrer Rico, Victor «Avenc Montserrat Ubach, Cuevas y Simas en conglomerado nº 2 (Oden, Lérida)». Monogràficos del Mediterràneo.
  7. ↑ Juan Senent, Ferran Espluga «Operación Solsonès. Descubrimiento del "Avenc Montserrat Ubach" record de profundidad de Cataluña». Revista Destino, 16-11-1963.
  8. ↑ Casas, Manuel «Veinte años explorando cuevas. Montserrat Ubach habla de sus experiencias espeleológicas.». Gazeta de Manresa, 23-02-1981.
  9. ↑ Iglesies, Josep. [Enciclopèdia de L' excursionisme (Vol. II) L' Excursionisme a Manresa, Avenc Montserrat Ubach]. R.Dalmau. Barcelona: R. Dalmau. ISBN 978-84-232-0345-1. 
  10. ↑ «Les Nits de Sarawak. ICEK. Tubos de lava de la Patagonia Argentina. Carlos Benedetto.». [Consulta: 9 novembre 2022].
  11. ↑ «Entidades archivos - Página 2 de 6 - RED IBÉRICA DE ESPACIOS GEOMINEROS - A REDE IBÉRICA DE ESPAÇOS GEOMINEIROS» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 juliol 2019].
  12. ↑ «El Jardín de los titís y Tamarinos. Desnivel» (en castellà). [Consulta: 2 juny 2018].
  13. ↑ «Montserrat Ubach dedica un libro a los primates. Desnivel» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2018].
  14. ↑ raul.sanchezma@gmail.com, Raúl Sánchez Martínez:. «Revista de Bioética y Derecho - UB». [Consulta: 20 juny 2018].
  15. ↑ Catalunya, Parlament de. «Detall del vídeo». [Consulta: 1r juny 2018].
  16. ↑ «The collection of type specimens of the family Carabidae (Coleoptera) deposited in the Natural History Museum of Barcelona, Spain». Arxius de Miscel·lània Zoològica [Consulta: 20 juny 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Ubach_Tarrés&oldid=32864068»