Vés al contingut

Moviment afroamericà pels drets civils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Moviment pels drets civils)
Figures preeminents del Moviment afroamericà pels drets civils. En el sentit de les agulles del rellotge i de dalt a baix: W. E. B. Du Bois, Malcolm X, Rosa Parks, Martin Luther King

El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments que van aparèixer als Estats Units d'Amèrica (especialment als estats del sud, entre els quals Mississippi, Alabama, Arkansas i Geòrgia hi destaquen) amb l'objectiu de prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i restablir el seu dret a vot. L'aparició de l'eslògan del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat ètnica, l'autosuficiència econòmica i política, i la llibertat davant l'opressió dels blancs americans.

El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals. Els governs federal, estatals i locals, empreses i comunitats, sovint havien de respondre immediatament a aquestes situacions que van posar en relleu les desigualtats que les enfrontaven amb els afroamericans. Formes de protesta i/o desobediència civil van incloure boicots, com l'exitós boicot als autobusos de Montgomery (1955-1956) a Alabama, segudes com ara la influent seguda de Greensboro (1960) a Carolina del Nord; marxes, com les marxes de Selma a Montgomery (1965) a Alabama, i una àmplia gamma d'altres activitats no violentes.

Van destacar els èxits legislatius durant aquesta fase del moviment de drets civils, que van ser l'aprovació de la Civil Rights Act ('Llei de Drets Civils') del 1964,[1] que prohibeix la discriminació basada en "ètnia, color, religió, o origen nacional", en les pràctiques d'ocupació i serveis públics, la Voting Rights Act ('Llei de Drets Electorals') del 1965, que va restaurar i protegir els drets de vot, la Immigration and Nationality Services Act ('Llei de Serveis d'Immigració i Nacionalitat') del 1965, que dramàticament va obrir l'entrada als EUA als immigrants que no fossin els tradicionals grups europeus, i la Fair Housing Act ('Llei d'Habitatge Just') del 1968, que va prohibir la discriminació en la venda o lloguer de l'habitatge.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]