Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar

Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar
Xa de Pèrsia
Nom original	(fa) مظفرالدين شاه قاجار
Biografia
Naixement	23 març 1853 ; Teheran (Iran)
Mort	3 gener 1907 (53 anys); Teheran (Iran)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	mausoleu de l'imam al-Hussayn
Xa
	1r maig 1896 – 3 gener 1907 ; ← Nàssir-ad-Din Xah Qajar – Muhàmmad-Alí Xah Qajar →
Dades personals
Religió	Xiïsme
Activitat
Ocupació	polític
Família
Família	Dinastia qajar
Fills	Muhàmmad-Alí Xah Qajar, Malek Mansur Mirza Shao es-Saltaneh, Salar al-Dawla, Fakhr-ol-Dowleh, Nasir al-Din Naseri
Pares	Nàssir-ad-Din Xah Qajar i Shokooh al-Saltanah
Premis
	Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; Orde de sant Estanislau de 1a classe; Orde de l'Estrella de Romania; Orde de Sant Andreu; Orde Suprem de la Santíssima Anunciació; Orde de l'Àliga Blanca; Gran Creu de l'Orde de Leopold; Orde de Santa Anna de 1a classe; Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski; Orde de l'Àliga Negra; Orde de la Lligacama ;
	Signatura

Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar (Teheran 25 de març de 1853- 6 de gener de 1907) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar. Era fill de Nàssir-ad-Din Xah Qajar (1848-1896) i de Xukuh al-saltana (filla de Fath Ali Mirza i neta de Fat·h-Alí Xah Qajar, xa del 1797 al 1834).

Príncep hereu

Inicialment el primer hereu (wali ahd) fou el seu germà gran Sultan Mahmud Mirza (nascut el 1849) el 5 d'octubre de 1849, però va morir l'abril de 1850. Llavors fou hereu Sultan Muin al-din Mirza (nascut el 8 de febrer de 1852 i proclamat l'agost, però va morir el 6 de novembre de 1856. Tot seguit l'hereu fou Muhammad Qasim Mirza (tot i que la seva mare no era una princesa qajar), nascut el 1852 i proclamatr el 4 d'agost de 1857, que igualment va morir jove el 29 de juny de 1858. Llavors Mudhàffar al-Din va ser nomenat governador de l'Azerbaidjan (1861) i proclamat formalment hereu el 21 de maig de 1862. Se suposa que posteriorment el seu germà gran, Masud Mirza (Zill al-Sultan), nascut el 5 de gener de 1850^[1] o un germà més jove, Kamran Mirza (Naib al-saltana Amir-i-Kabir), nascut el 22 de juliol de 1856^[2] van presentar algunes objeccions, però quan quasi quanta anys després fou assassinat Nasir al-Din Shah l'1 de maig de 1896, Mudhàffar al-Din va pujar al tron sense cap oposició visible i fou coronat a Teheran el 8 de juny de 1896.

Regnat

El tresor estava esgotat i el 1897 va acceptar la proposta del sadr-i azam Amin al-Dawla de contractar experts belgues per reorganitzar i dirigir el servei de duanes. Els primers experts van arribar el 1898 i van fer reformes molt eficaces però impopulars entre els perses. Els ingressos van començar a augmentar però els comerciants van veure disminuir els seus marges per l'augment de taxes; també els religiosos es van oposar a la taxació per "cristians" sobre musulmans. El nombre de belgues fou cada cop més gran i les seves tasques ampliades, el que fou vist com una submissió del país a l'estranger. Com que ni amb l'augment dels ingressos el govern en tenia prou, va contractar dos préstecs a Rússia (gener del 1900 i abril de 1902) el que va reforçar la idea que el xa estava disposat a vendre el país als estrangers. També es van vendre concessions a empreses estrangeres que van aportar petits beneficis entre les quals la concessió a W. K. d'Arcy de prospeccions petrolieres (28 de maig de 1901), les primeres al país. Els diners recaptats van servir en part per pagar els deutes de sous a l'exèrcit, però també a donar pensions a funcionaris que eren corruptes, i a pagar les gran despeses de la casa reial amb viatges a Europa freqüents (1900, 1902 i 1905) on, a part de les despeses mèdiques a causa de la salut precària del xa, es feien altres despeses extravagants. Va estar a Anglaterra el 1900 (però va marxar a causa de la mort d'un fill de la reina Victòria) i el 1902 (el rei Eduard VII es va negar a atorgar al xa l'orde de la Xarretera) si bé el 1903 aquesta orde fou enviada a Teheran, portada per Lord Downe, després de certes negociacions.

Va donar el govern provincial de l'Azerbaijan, com era costum, al seu fill hereu, però aquest va actuar amb avarícia i rapacitat. Un germà, Malik Mansur Mirza (Shuja al-saltana) va ocupar diverses vegades el govern del Fars (que va tenir 10 canvis de governador entre 1896 i 1907). A Arabistan i Luristan els funcionaris perses no hi volien anar. A alguns llocs del país els babis foren atacats en incidents aïllats.

El 1903 Pèrsia fou assolada per una epidèmia de còlera que va arribar a Teheran el 1904. El xa va sortir de la capital cap a Talikan, i quan el còlera va arribar a aquesta zona, va voler sortir del país i fou difícil de convèncer-lo per restar. Les mesures higièniques preses pels belgues per aturar l'epidèmia van resultar també impopulars. Ja passat el perill va viatjar per tercer cop a Europa.

Quan van començar les protestes constitucionalistes va tardar a actuar i aquestes es van engrandir fins que ja era massa tard. Els esdeveniments es van precipitar als darrers mesos de 1906 i es va crear el parlament i promulgar la Llei Fonamental (Kanum-i asasi) que el xa va haver de signar el 30 de desembre de 1906 només 7 dies abans de morir, perquè els reformistes temien que si el xa moria el seu hereu no acceptaria les reformes i voldria restaurar l'absolutisme (com va passar).

Família

Mudhàffar al-Din es va casar diverses vegades: la primera (1867) amb la seva cosina Amirzadi Taj ul-Mulk Umm al-Khhalkan, mare del príncep hereu (i successor) Muhàmmad-Alí Xah Qajar (nascut el 21 de juny de 1872), que fou repudiada el 1874 i es va casar en segones noces amb Hajji Mirza Ali Khan Nasir us-Sultana (+ 1 de novembre de 1909), que erta filla gran de Mirza Muhammad Taqi Khan-e Farahani Amir Kabir o Amir-i-Nizam (que fou primer ministre) i d'Izzat al-Dawla (germana de Nàssir-ad-Din Xah Qajar). la segona vers 1875 amb Xahzadi Nizhat us-Sultana, filla de Xahzada Ismail Mirza Shuja al-saltana. La tercera el 1881, amb Ashraf Khanum Surur al-saltana, que fou l'esposa principal i era filla gran del príncep Firuz Mirza Nusrat al-Dawla que fou governador de Fars i l'Azerbaidjan. La quarta amb Nur al-Daula, una dama de l'Azerbaidjan. La quinta amb Dilpasand Khanum Muazzaz al-saltana. La sexta (vers 1896) amb Ulfat Khanum Khazin-i-Aqdas (+ 7 de gener de 1907). La setena esposa podria ser Hazrat-e-Olia. Va tenir sis fills:

1) Muhammad Ali Xah, xa de Pèrsia
2) Xahzada^[3] Malik Mansur Mirza Shua al-Sultana (+ 1920)
3) Xahzada Abu'l Fath Mirza Salar al-Daula^[4]
4) Xahzada Abu l-Fazil Mirza, Azad al-Sultan^[5]
5) Xahzada Husain Quli Mirza (Hossein-gholi Mozaffari) Nuzrat us-Sultana^[6]
6) Xahzada Nasir al-Din Mirza^[7]

Y 17 filles:

1) Xahzadi^[8] Fakhr al-Sultana (+ 1926)
2) Xahzadi Ihtiram al-Sultana (+1903)
3) Xahzadi Qamar al-Daula (+ 1893)
4) Xahzadi Ashraf us-Sultana (+1907)
5) Xahzadi Izzat al-Daula (Umm al-Khakan)
6) Xahzadi Qamar us-Sultana (+1924)
7) Xahzadi Nur al-Sultana
8) Xahzadi Shams al-Mulk
9) Xahzadi Shukoh al-Sultana
10) Xahzadi Malika ul-Mulk àlies Shukoh al-Daula
11) Xahzadi … Khanum (+ amb 12 anys)
12) Xahzadi Ashraf Khanum Fakhr al-Daula
13) Xahzadi Aqdas al-Sultana
14) Xahzadi Aqdas al-Daula
15) Xahzadi Nazhat al-Mulk
16) Xahzadi Anwar al-Daula
17) Xahzadi Faruk al-Daula

Germans de Mudhàffar al-Din:

1) Xahzada^[3] Sultan Mahmud Mirza (+ 1850)
2) Xahzada Sultan Masud Mirza Zill al-Sultan (+ 1918)
3) Xahzada Sultan Muin ud-din Mirza (+ 1856)
4) Xahzada Malik Xah Mirza (++ als pocs mesos de néixer)
5) Xahzada Sultan Muhammad Mirza (+ als vuit dies de néixer)
6) Xahzada Muhammad Qasim Mirza Amir-i-Kabir (+ 1858)
7) Xahzada Sultan Husain Mirza Jalal al-Dawla (+ 1868)
8) Muzaffar al-Din Xah, xa de Pèrsia
9) Xahzada Rukn al-Din Mirza (+ 1856 amb tres anys)
10) Xahzada Kamran Mirza, Amir-i-Kabir (+ 1927)
11) Xahzada Sultan Nuzrat sl-Din Mirza Salar us-Sultana (+ vers 1904)
12) Xahzada Mansur al-Din Mirza (+1883).
13) Xahzada Muhammad Reza Mirza Rukn al-Sultana (+ vers 1952)
14) Xahzada … Mirza (+ 1883)
15) Xahzada Malik Qasim Mirza (+1887)
16) Xahzada … Mirza (+ 1890)
17) Xahzada Husain Ali Mirza (Hosein-Ali Turkman Naseri) Yamin us-Sultana (+ vers 1945)
18) Xahzada Rukn ud-din Mirza (+ ?)
19) Xahzada Sultan Ahmad Mirza Azad al-Sultana (+ 1939)
20) Xahzada … Mirza. (+1892)
I va tenir també 22 germanes.

Notes

↑ va ser governador de Mazanderan 1861-1865, de Fars 1862-1865, de Isfahan 1865-1870, de Fars 1870-1871, de Fars 1872-1873, de Yedz 1878-1888, de l'Arabistan, Khuzestan, Luristan i Kermanshah 1880-1887/1888, de Yedz 1889-1890, de Isfahan 1906-1907, de Fars maig a juliol de 1908, de Isfahan 1916 i altre cop de 1917 a 1918. Exiliat a Europa del 1908 al 1916, mort a Isfahan, 2 de juliol de 1918, deixant 14 fills i 11 filles
↑ fou governador de Teheran de 1860 a 1861 i de 1875 a 1876, de Mazanderan i Gilan de 1878 a 1884, i de Khuurasan del 1916 al 1917. Ministre de la Guerra de 1869 a 1873, el 1884, el 1896 i del 1906 al 1909, i primer ministre el 1909. Va morir el 1927 deixant 3 fills i 9 filles
↑ ^3,0 ^3,1 Shazada = príncep
↑ governador de Kermanxah 1897-1899, de Zandjan 1899-1900, d'Arabistan, Luristan and Burujud 1901-1904, de Khorasan 1904-1905, de Kurdistan 1905-1906. Revoltat contra el seu germà el 1907 fou derrotat i exiliat tornant el 1911, fent un segon intent de revolta i derrotat i exiliat el 1913. Va tornar i va intentar enderrocar als Pahlevi el 1926 però va fallar i va fugir a Europe i va viure exiliat a Haifa i Alexandria. Va morir el 1961
↑ governador d' Hamadan 1898-1901, de Sultanabad 1901-1903, de Gilan 1903-1906, de Luristan i Kermanxah 1911-1912, de Sultanabad 1913-1914 i de Luristan i Kermanxah 1920-1921. Mort el 1922
↑ Governador de Fars 1915, de Kirman 1915-1918, i de Fars altre cop 1921-1922. Mort després d'aquesta data
↑ governador del Khorasan, 1916, mort després d'aquesta data
↑ Shazadi = princesa

Referències

Genealogia
- Fotos dels sobirans qajars Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine.
Burrell, R.M. "Muẓaffar al-Dīn S̲h̲āh Kad̲j̲ār". Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 27 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/muzaffar-al-din-shah-kadjar-SIM_5686>

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar

[1] va ser governador de Mazanderan 1861-1865, de Fars 1862-1865, de Isfahan 1865-1870, de Fars 1870-1871, de Fars 1872-1873, de Yedz 1878-1888, de l'Arabistan, Khuzestan, Luristan i Kermanshah 1880-1887/1888, de Yedz 1889-1890, de Isfahan 1906-1907, de Fars maig a juliol de 1908, de Isfahan 1916 i altre cop de 1917 a 1918. Exiliat a Europa del 1908 al 1916, mort a Isfahan, 2 de juliol de 1918, deixant 14 fills i 11 filles

[2] u governador de Teheran de 1860 a 1861 i de 1875 a 1876, de Mazanderan i Gilan de 1878 a 1884, i de Khuurasan del 1916 al 1917. Ministre de la Guerra de 1869 a 1873, el 1884, el 1896 i del 1906 al 1909, i primer ministre el 1909. Va morir el 1927 deixant 3 fills i 9 filles

[Shazada-3] 3,0 ^3,1 Shazada = príncep

[4] vernador de Kermanxah 1897-1899, de Zandjan 1899-1900, d'Arabistan, Luristan and Burujud 1901-1904, de Khorasan 1904-1905, de Kurdistan 1905-1906. Revoltat contra el seu germà el 1907 fou derrotat i exiliat tornant el 1911, fent un segon intent de revolta i derrotat i exiliat el 1913. Va tornar i va intentar enderrocar als Pahlevi el 1926 però va fallar i va fugir a Europe i va viure exiliat a Haifa i Alexandria. Va morir el 1961

[5] vernador d' Hamadan 1898-1901, de Sultanabad 1901-1903, de Gilan 1903-1906, de Luristan i Kermanxah 1911-1912, de Sultanabad 1913-1914 i de Luristan i Kermanxah 1920-1921. Mort el 1922

[6] Governador de Fars 1915, de Kirman 1915-1918, i de Fars altre cop 1921-1922. Mort després d'aquesta data

[7] vernador del Khorasan, 1916, mort després d'aquesta data

[8] Shazadi = princesa

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)