Munàfiq

Munàfiq (àrab: منافق, munāfiq, pl. منافقون, munāfiqūn, literalment ‘hipòcrita’, ‘fals’, ‘impostor’^[1]) és un terme islàmic utilitzat per descriure un musulmà que exteriorment practica l'islam però que d'amagat aconsella no creure o fins i tot ignorar la religió, és a dir un hipòcrita. En àrab, bengalí i urdú el terme no té solament un sentit religiós, sinó que s'empra també per indicar aquella persona les accions de la qual són diferents a les seves paraules i consells. Ara bé, en català l'expressió s'ha d'utilitzar en el sentit que apareix a l'Alcorà, especialment a la sura 63, dita Al-Munafiqun o Els hipòcrites,^[2] en què per munàfiq o hipòcrita s'entén aquella persona que no té fe encara que aparenta tenir-ne.^[3]

Notes

↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «نفق». ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 839-841. ISBN 84-8256-958-9.
↑ Cal tenir present que, en català, existeix tant la tradició d'usar el mot àrab munàfiq com la seva traducció literal «hipòcrita» per referir-se a aquest concepte islàmic.

[1] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «نفق». ISBN 978-84-412-1546-7.

[2] Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 839-841. ISBN 84-8256-958-9.

[3] Cal tenir present que, en català, existeix tant la tradició d'usar el mot àrab munàfiq com la seva traducció literal «hipòcrita» per referir-se a aquest concepte islàmic.

[1]

[2]

[3]