Vés al contingut

Khangai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Muntanyes Khangai)
Plantilla:Infotaula indretMuntanyes Khangai
en mongol Хангайн нуруу, Khangai nuruu
(mn) ᠬᠠᠩᠭᠠᠢ ᠨᠢᠷᠤᠭᠤ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Les muntanyes Khangai. Al fons, el mont Erkhet, el segon més alt de la serralada.
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaArkhangai (Mongòlia), Província d'Övörkhangai (Mongòlia), província de Baiankhongor (Mongòlia) i Província de Zavkhan (Mongòlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOest de Mongòlia
Map
 47° 30′ N, 100° 00′ E / 47.5°N,100°E / 47.5; 100
Format per
Característiques
CimsOtgon Tenger Uul, Erkhet
Altitud4,031
Dimensió1.350 (amplada) × 754 (longitud) km
Punt més altOtgontenger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (4.008 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície532.385 km² Modifica el valor a Wikidata

Les muntanyes Khangai són una serralada de la Mongòlia central, a 400 km de la capital, Ulaanbaatar. S'estenen des del nord-oest fins al centre del país, aproximadament uns 100 km a l'est de les muntanyes Altai i són un dels cinturons de muntanyes més grans de l'Àsia interior, amb una extensió de 150.000 km2.[1]

El pic més alt n'és l'Otgon Tenger Uul, que té una alçada de 3.905, 4.021, o 4.031 m segons diferents fonts i que és l'únic amb neu permanent. El segon cim en alçada és el mont Erkhet, de 3.535 m.

Les muntanyes Khangai alimenten els principals rius que discorren en direcció nord i que pertanyen a la conca de l'Àrtic, com ara l'Orkhon, Selenge, Ideriin, Zavkhan, Orog, i Böön tsagaan.

Relleu

[modifica]

L'estructura actual de la serralada és heterogènia. Hi ha zones amb valls fluvials en forma de V envoltades per muntanyes que s'alcen 1.000 m o més sobre el fons de la vall. En altres zones, els pendents envolten valls amples de fons pla per on circulen rius que es divideixen en branques i formen meandres amplis.

Actualment, només hi ha proves d'una petita glacera moderna, tot i que durant el Pleistocè estaven més esteses.[2]

Durant el Cenozoic, hi van esdevenir nombrosos episodis volcànics de laves basanítiques que recorrien desenes de quilòmetres a través de relleus poc pronunciats, com a colades de vall.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lehmkuhl, F., Klinge, M., Stauch, G. (2004) The extent of Late Pleistocene glaciations in the Altai and Khangai Mountains a Quaternary Glaciations - Extent and Chronology, Part III, p. 243-255. Elsevier B.V. ISBN 0-444-51593-3.