Corn amb pues
Bolinus brandaris  | |
|---|---|
 Cornet amb pues | |
| Dades | |
| Font de | Porpra de Tir |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Neogastropoda |
| Família | Muricidae |
| Gènere | Bolinus |
| Espècie | Bolinus brandaris Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Murex brandaris
|
.svg){kind=icon}
El corn amb pues,[1] cornet amb pues, caragol punxenc, caragol punxent o caragol de vera (Haustellum brandaris, antigament Murex brandaris) és una espècie de mol·lusc gastròpode de la família Muricidae. És molt apreciat en gastronomia i el seu tint porpra s'usava antigament per tenyir teles.
Usos
[modifica]Gastronòmic
[modifica]Aquest mol·lusc es menja a Menorca de diferents maneres,[2] la més simple és de bullir-los amb herbes aromàtiques, escorre'ls i menjar-los amb maionesa o all-i-oli, per exemple com a aperitiu o tapa. També es mengen en salsa o en guisats amb peixos o crustacis. (Vegeu cuina menorquina)
A Peníscola (el Baix Maestrat) també és molt apreciat i de l'any 2004 ençà s'organitzen les "Jornades gastronòmiques del caragol punxent i el llangostí".
Químic
[modifica]El mol·lusc segrega un tint en forma de mucositat per les seves glàndules hipobranquials. La Torà prescriu que totes les robes que tinguin quatre cantons, han de portar uns flocs a cada cantó, amb un dels fils tenyit d'un matís celeste del tint.
Junt amb el corn blau i el corn de fel, va ser utilitzada pels fenicis, grecs i romans per a obtenir el colorant anomenat porpra,[1] el color més car i preuat per a, per exemple, tenyir les túniques.
Altres corns
[modifica]Hi ha d'altres corns coneguts que no s'han de confondre amb el corn amb pues, la major part, a més, encara que també puguin ser de la família dels murícids no són del gènere murex. Per exemple, alguns corns diferents del corn amb pues (Murex brandaris) són:
- Corn blau (Trunculariopsis trunculus), espècie de la família dels murícids gastronòmicament molt preuada, per exemple, a Menorca, i més abundant a l'illa que el corn amb pues.[1] El seu nom fa referència al color porpra de la seva closca, que s'usava per a obtenir el tint d'aquest color, molt apreciat a l'època clàssica.
- Corn de fel (Purpura haemostoma), espècie de la família dels murícids que també s'usaba -com el seu nom llatí indica- per a obtenir la porpra. És una espècie carnívora.[1]
- Corn eriçonat (Ceratostoma erinaceum), espècie de la família dels murícids que es caracteritza per tenir una closca molt rugosa,[1] en forma de plecs profunds i paral·lels.
- Corn marí (Charonia nodifera), espècie de la família dels tritònids que es considera el més gros dels gastròpodes de la Mediterrània, ja que pot arribar a mesurar més de 30 cm de longitud.[1]
- Corn rugós (Ranella gigantea), espècie de la família dels tritònids que viu a grans profunditats, superiors a 50 m, a les zones de coralls.[1] La closca presenta rugositats en forma de petits punts en relleu, que formen línies concèntriques perpendiculars a l'eix longitudinal del cargol.
- Corn de vinya (Semicassis undulata), espècie de la família dels càssids la closca del qual s'ha utilitzat per a fer camafeus.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia de Menorca, Tom III: Invertebrats no artròpodes. Bernat Mateo i Álvarez. Edita Obra Cultural de Menorca, 1993, Maó. ISBN 84-600-1437-1
Enllaços externs
[modifica]
- Mol·luscs menorquins Arxivat 2004-11-18 a Wayback Machine.