Múrids
Muridae  | |
|---|---|
 Rata de camp (Rattus rattus) | |
 | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Superfamília | Muroidea |
| Família | Muridae Illiger, 1811 |
| Subfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els múrids (Muridae) són una família de mamífers de l'ordre dels rosegadors. Tenen llur origen, probablement, a l'est d'Àsia i s'han estès arreu de la Terra, bé que a Amèrica i a Madagascar hi han estat introduïts fa relativament poc per l'ésser humà.
Distribució i hàbitat
[modifica]Els múrids es troben gairebé a tot el món, tot i que moltes subfamílies tenen abast més estret. Els múrids no es troben a l'Antàrtida ni a moltes illes oceàniques. Tot i que cap d'ells és originari d'Amèrica, algunes espècies, sobretot el ratolí domèstic i la rata negra, s'han introduït a tot el món. Els múrids ocupen una àmplia gamma d'ecosistemes, des de boscos tropicals fins a tundres. Hi ha espècies fossorals, arbòricoles i semiaquàtiques, encara que la majoria són animals terrestres.[1] L'extensa llista de nínxols que omplen els múrids ajuda a explicar la seva abundància relativa.
Dieta i dentadura
[modifica]En els múrids es troba una àmplia gamma d'hàbits d'alimentació, que van des d'espècies herbívores i omnívores fins a especialistes que consumeixen estrictament cucs de terra, determinades espècies de fongs o insectes aquàtics.[1] La majoria dels gèneres consumeixen matèria de plantes i petits invertebrats, sovint emmagatzemant llavors i altres matèries vegetals per al consum hivernal. Els múrids no tenen canins i premolars. En general, es troben tres molars (encara que de vegades només un o dos) i la naturalesa dels molars varia segons el gènere i l'hàbit d'alimentació.
Reproducció
[modifica]Alguns múrids són altament socials, mentre que altres són solitaris. Les femelles solen produir diverses ventrades anuals. A les regions càlides, la reproducció es pot produir durant tot l'any. Tot i que la vida útil de la majoria dels gèneres és generalment inferior als dos anys, els múrids tenen un alt potencial reproductiu i les seves poblacions tendeixen a augmentar ràpidament i després a disminuir dràsticament quan s'han esgotat els recursos alimentaris. Això es veu sovint en un cicle de tres a quatre anys.[2]
Descripció
[modifica]
Són de dimensions mitjanes o petites. Tenen el musell puntegut, els arcs zigomàtics petits, el llavi superior enfonsat, les ampolles timpàniques poc desenvolupades (llevat dels gerbil·lins) i la cua poc pilosa i, generalment, llarga i escatosa. Tenen tres parells de dents molariformes en el crani i tres a la mandíbula i presenten uns tubercles més o menys arrodonits que donen a la dent un aspecte de móra, cosa que queda reflectida pel nom llatí de la família.[3]
Ecologia
[modifica]Segons l'espècie poden ésser herbívors o omnívors. Viuen en una àmplia varietat d'hàbitats: boscos, herbassars, deserts àrids(en el cas dels gerbil·lins), etc. Les rates són els múrids de més ampla distribució car ocupen una gran varietat d'hàbitats, sobretot els creats o modificats pels humans. Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb més representants, i inclou gairebé 650 espècies amb 140 gèneres que es distribueixen en sis famílies.
Evolució
[modifica]Com amb molts altres petits mamífers, l'evolució dels murids no és ben coneguda, ja que pocs fòssils sobreviuen. Probablement van evolucionar a partir d'animals semblants als hàmsters a l'Àsia tropical en algun temps a principis del Miocè, i només posteriorment han produït espècies capaces de sobreviure en climes més freds. S'han tornat especialment comuns a tot el món durant l'època geològica actual, com a resultat d'un viatge comensalista amb les migracions humanes.[4][5][6][7]
Classificació
[modifica]Els múrids es classifiquen en cinc subfamílies, al voltant de 150 gèneres i unes 834 espècies.[8]
En la literatura
[modifica]
Entre les faules d'Isop es troben El gat i els ratolins i La granota i el ratolí.[10] Els múrids apareixen a la literatura, inclosos els contes populars i les històries de fades. A El flautista d'Hamelín, tornat a explicar en moltes versions des del segle xiv, inclosa una dels Germans Grimm, un atrapa rates atrau les rates de la ciutat d'Hamelín al riu, però l'alcalde es nega a pagar-li. Per venjar-se, l'atrapa rates allunya tots els nens del poble, per no tornar-hi mai més.[11] Els ratolins apareixen ens alguns petits llibres de Beatrix Potter, incluent The Tale of Two Bad Mice (1904), The Tale of Mrs Tittlemouse (1910), The Tale of Johnny Town-Mouse (1918) i The Tailor of Gloucester (1903). L'últim va ser descrita per J. R. R. Tolkien com potser el més proper a la seva idea d'una història de fades, la resta «faules de bèsties».[12] A la primera novel·la de James Herbert, The Rats, (1974), un vagabund és atacat i menjat viu per una manada de rates gegants; se segueixen més atacs.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «ADW: Subfamilies of Muridae». animaldiversity.org. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ Nowak, Ronald M. Walker's Mammals of the World. JHU Press, 1999-04-07. ISBN 9780801857898.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 148-149. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Savage, R. J. G. & Long, M. R. (1986), Mammal Evolution: an Illustrated Guide, New York: Facts on File, p. 124, ISBN 0-8160-1194-X, <https://archive.org/details/mammalevolutioni0000sava/page/124>
- ↑ Jansa, Sharon. A. & Weksler, Marcelo (2004), "Phylogeny of muroid rodents: relationships within and among major lineages as determined by IRBP gene sequences", Molecular Phylogenetics and Evolution 31 (1): 256–276, doi:10.1016/j.ympev.2003.07.002, <http://www.faculty.uaf.edu/ffmw1/pdfs/jansa.2004.pdf>
- ↑ Michaux, Johan; Reyes, Aurelio & Catzeflis, François (1 November 2001), "Evolutionary history of the most speciose mammals: molecular phylogeny of muroid rodents", Molecular Biology and Evolution 18 (11): 2017–2031, ISSN 0737-4038, doi:10.1093/oxfordjournals.molbev.a003743, <https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/77213/1/MBE%20muroids.pdf>
- ↑ Steppan, Scott; Adkins, Ronald & Anderson, Joel (2004), "Phylogeny and divergence-date estimates of rapid radiations in muroid rodents based on multiple nuclear genes", Systematic Biology 53 (4): 533–553, doi:10.1080/10635150490468701, <http://bio.fsu.edu/~steppan/Steppan_et_al_Muroidea_2004.pdf>
- ↑ Burgin, C. J., Colella, J. P., Kahn, P. L. & Upham, N. S. How many species of mammals are there? J. Mammal. 99, 1–14 (2018)
- ↑ Steppan, S. J. & Schenk, J. J. Filogenètica de rosegadors Muroid: l'arbre de 900 espècies revela taxes de diversificació creixents. PLoS One 12, e0183070 (2017)
- ↑ Gibbs, Laura. «htm Aesopica». MythFolklore.net, 2002-2008. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑ Mieder, Wolfgang. The Pied Piper: A Handbook. Greenwood, 2007, p. 71 and passim. ISBN 978-0-313-33464-1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Gibbs, Laura. «Aesopica». MythFolklore.net, 2002–2008. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑ Holland, Steve «James Herbert obituary». , 21-03-2013.
Enllaços externs
[modifica]
- «Múrids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Taxonomia dels múrids (anglès)