Museu de l'art de La Haia
(nl) Gemeentemuseum Den Haag (nl) Kunstmuseum Den Haag (nl) Haags Gemeentemuseum  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu d'art | ||||
| Forma jurídica | fundació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1935 | ||||
| Fundador | Hugo Ferdinand van Zuylen van Nijevelt, Jan Zacharie Mazel, David Jozef Bles, Louwrens Hanedoes, Carel Vosmaer, Henri Camp, Agnites Vrolik i Hendrik Enno van Gelder | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| reclamació de restitució de l'obra d'art | |||||
| restitució de l'art saquejat pels nazis
| |||||
| Localització dels arxius |
| ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Geheugen van Nederland | ||||
| Utilitza | Drupal Wikibase Adlib Museum (en)  Building of the Kunstmuseum Den Haag (en) | ||||
| Àmbit | Museu municipal | ||||
| Visitants anuals | 584.000 (2015)[1] | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Benno Tempel | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +31070338111 | ||||
| Transport públic | Bus 24, tram 17 | ||||
Premis | |||||
| Lloc web | www.gemeentemuseum.nl | ||||
  
| |||||
El Museu de l'art de La Haia (fins 2019: Museu municipal de la Haia) és un museu d'art modern, arts aplicades, moda i instruments musicals situat a la ciutat de La Haia als Països Baixos.[2]
L'edifici
[modifica]El museu es troba a l'oest del barri de Zorgvliet. Va ser fundat el 29 de maig del 1935 i és un disseny de l'arquitecte Hendrik Petrus Berlage. Va ser la seva darrera gran obra abans de la seva mort el 1934. El seu gendre va acabar l'obra. Al jardí al darrere del museu hi ha un pavelló que porta el seu nom (que també era una obra de Berlage), on es troba avui en dia una brasseria.
Entre el 1995 i el 1998 el museu va ser renovat i ampliat. El 2014, el jardí interior va ser cobert completament per crear un espai multifonctional. Va ser inaugurat durant la Cimera sobre Seguretat Nuclear de 2014 i s'hi van celebrar les dues rodes de premsa.
Col·lecció
[modifica]Art modern
[modifica]
La col·lecció d'art modern del museu ofereix una vista general de l'art neerlandès a partir de principis del segle xix. També hi ha exemples característics d'art d'altres països al mateix període. S'hi troben exemples de l'Escola de la Haia, el simbolisme al voltant del 1900, els artistes de De Stijl, Bauhaus i l'Expressionisme.
El Museu Municipal de la Haia té pintures d'entre altres Piet Mondriaan, Pablo Picasso, Theo van Doesburg, Bart van der Leck, Charley Toorop, Claude Monet i Francis Bacon. El museu va comprar també gran part de l'obra de New Babylon de Constant Nieuwenhuijs. El museu té la col·lecció més gran de pintures i dibuixes de Mondriaan del món, incloent-hi la seva darrera pintura Victory Boogie Woogie, una donació del Banc dels Països Baixos el 1988.[3]
Arts aplicades
[modifica]La col·lecció d'arts aplicades conté objectes de ceràmica, vidre, plata i mobles. S'hi troben exemples de faiança de Delft, ceràmica de l'Orient Pròxim, Mitjà i Llunyà, vidre xinès i islàmic, vidre modern, plata de la Haia i de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals i dissenys interiors.
Moda
[modifica]El Museu Municipal conté una col·lecció de vestits que repassa la història de la moda neerlandesa. A part de vestits, també hi ha accessoris, joieries, dibuixes i imatges de moda. El 2009, el Museu va comprar un nucli de la col·lecció de primavera/estiu de Christian Dior, dissenyat per John Galliano.[4]
Música
[modifica]La col·lecció de música ensenya la història dels instruments musicals tradicionals d'Europa, sobretot instruments de teclat, de vent i de corda pinçada. També hi ha instruments d'altres cultures i instruments electrònics moderns.
Referències
[modifica]- ↑ NOS.nl: Ook 2015 weer een goed jaar voor musea
- ↑ «Rutte hekelt nieuwe naam Kunstmuseum, directeur staat 'er nog volledig achter' [Rutte blasma el nom nou de Museu de l'Art, el conservador el troba bo]» (en neerlandès). Omroep West, 06-05-2021. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Gemeentemuseum Den Haag maakt grootste Mondriaantentoonstelling ooit in Brazilië» (en neerlandès). Museum Tijdschrift, 26-01-2016. Arxivat de l'original el 12 de març 2016. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ «Gemeentemuseum doft zich op met Dior» (en neerlandès). Het Parool, 11-01-2010 [Consulta: 22 febrer 2016].
Enllaços externs
[modifica]
- Web oficial Arxivat 2011-01-22 a Wayback Machine.