Mosterià
.JPG)  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | paleolític mitjà |
| Epònim | Lo Mostièr |
| Inici | mil·lenni CCCXIII aC |
| Fi | fa 40.000 anys |
| Seguit per | Baradostià |
El mosterià és una cultura o període que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del paleolític inferior, durant els períodes glacials Würm I i Würm II i el període interglacial entre ambdós. Rep aquest nom pel jaciment a la cova de Lo Mostièr, situada a Paisac lo Mostièr (Peyzac-le-Moustier), al Perigord (departament de Dordonya, Aquitània).[1]
Deriva directament, amb tota probabilitat, de la cultura anomenada acheulià i les seves contemporànies.
Apareixen destrals bifacials, triangulars o cordiformes, puntes, peces amb mosques, rascadors, peces denticulades, ganivets de dors rebaixat tallats en amples ascles de pedra, burins, raspadors i perforadors.
Els investigadors Henri Breuil, Denis Peyrony, François Bordes, L. i S. Binford, P. Mellars, N. Rolland, H. Dibble i E. Böeda van analitzar aquest període i, finalment, es va establir una classificació del mosterià en els cinc tipus següents: de tradició aucheliana (A i B), mosterià típic, charentià o Quina Ferrassie, mosterià de denticulats i basconià o Olha.
El mosterià evolucionat és un model cultural avançat del mosterià, desenvolupat ja al paleolític superior, i que es confon i es classifica dins el solutrià.[2]
De tradició aucheliana
[modifica]- Tipus A: arcaic. Bifaços cordiformes i triangulars en proporció entre el 5 i el 40%, índex de rascadors entre 20 i 45%, baix percentatge de ganivets de dors.
- Tipus B: evolucionat. Pocs bifaços, gran desenvolupament de ganivets de dors, làmines, descens d'eines mosterianes llevat els denticulats.
Mosterià típic
[modifica]Caracteritzat per l'escassetat de rascadors i peces bifacials, i l'abundància de puntes.
Charentià o de La Quina-La Ferràssie
[modifica]
Caracteritzat per l'escassetat de destrals bifacials, i amb rascadors convexos grossos i d'altres d'ampli retoc bifacial.
Mosterià de peces denticulades
[modifica]Caracteritzat per l'escassetat de rascadors i puntes. Abunden les peces amb mosques i denticulades. Absència de bifaços.
Basconià o Olha
[modifica]El va proposar Bordes per explicar la presència abundant de tallants al País Basc i Cantàbria. Es caracteritza per uns conjunts de tipus Quina o charentià evolucionat.
A Catalunya, el que es presenta és el mosterià amb peces denticulades.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.108. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9.
| Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
|
|---|---|
| Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
| Paleolític superior (50-10 ka) |
|
