Vés al contingut

Micena d'escorces

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mycena meliigena)
Infotaula d'ésser viuMicena d'escorces
Mycena meliigena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMycenaceae
GènereMycena
EspècieMycena meliigena Modifica el valor a Wikidata
Sacc., 1887
Nomenclatura
BasiònimAgaricus meliigena Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus meliigena Modifica el valor a Wikidata

La micena d'escorces (Mycena meliigena) és una micena de colors vius que pertany a l'ordre dels agaricals.

Descripció

[modifica]
  • El barret fa entre 0,3 i 0,7 cm de diàmetre, de forma d'hemisfèrica a convexa, amb el centre lleugerament deprimit quan madura, de color bru ocraci a bru vermellós. Superfície mat, llisa o una mica pruïnosa, estriada en una part de la longitud.
  • Les làmines són adnates, poc denses, de color blanquinós a crema. Aresta una mica dentada i del mateix color.
  • El peu fa 0,5-1 x 0,05-0,1 cm, cilíndric, generalment corbat, de color bru pàl·lid, el qual presenta reflexos vermellosos. Superfície llisa.
  • Carn insignificant.
  • Olor i sabor nuls ambddós.
  • Espores subgloboses, llises, de 9-11 x 8-10 micròmetres. Basidis tetraspòrics. El color de l'esporada és blanc.[1]

Hàbitat

[modifica]

És un bolet relativament comú, apareix entre l'estiu i l'hivern i acostuma a créixer sobre escorça d'arbres vius o morts, sovint entre hepàtiques i molses corticícoles, de vegades vora líquens. No sembla mostrar preferència per cap tipus d'arbre en concret, ja que aquesta espècie s'ha trobat sobre alzines, roures o avets, freqüentment a força metres del terra, més rarament sobre arbres caiguts, després de les pluges o en llocs humits, des de zones baixes, costaneres, fins a l'estatge subalpí.[1]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa.[2]

Confusions amb altres espècies

[modifica]

El port i la coloració del basidioma, i l'hàbitat sobre troncs vius, després de les pluges, faciliten la correcta i ràpida identificació d'aquesta espècie. Una espècie propera és Mycena pseudocorticola, el qual té el basidioma més robust, de color gris blavós, i basidis bispòrics. Altres espècies que creixen sobre l'escorça d'arbres vius, entre molses, acostumen a tindre el basidioma de color blanc (com ara, Mycena corynephora o Mycena quercus-ilicis). També es podria confondre amb espècies d'altres gèneres com Marasmiellus o Marasmius, els quals poden viure sobre escorça, però se'n diferencien pels caràcters macroscòpics i microscòpics.[1]

Comestibilitat

[modifica]

Com totes les espècies del gènere Mycena, no té cap valor culinari.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 502. ISBN 84-282-1121-3.
  2. GBIF (anglès)
  3. Associació micológica El Royo (castellà)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]