Nélida Piñón

Nélida Piñón
	;
Biografia
Naixement	(pt) Nélida Cuíñas Piñón ; 3 maig 1937 ; Rio de Janeiro (Brasil)
Mort	17 desembre 2022 (85 anys); Lisboa (Portugal)
Formació	Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Activitat
Ocupació	escriptora, novel·lista, editora
Membre de	Real Academia Galega (membre honorària) (2014–2022); Academia Brasileira de Letras ; Academia Mexicana de la Lengua (membre corresponent) ; Reial Acadèmia Espanyola (membre corresponent) ; Academia Brasileira de Filosofia (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1984) A república dos soños (gl) ;
Premis
	(2010) Premi Casa de las Américas; (2007) doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic; (2005) Premi Jabuti; (2005) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres; (2003) Premi Internacional Menéndez Pelayo; (2002) Premio Rosalía de Castro en lingua portuguesa (gl) ; (1998) doctor honoris causa per la Universitat de Santiago de Compostel·la; (19 febrer 1997) honorary doctor of the University of Poitiers (en) ; (1996) Orde del Mèrit Cultural; (1995) Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques; (1992) Medalla Castelao; Lusophony Awards (en) ;

Nélida Piñón (Rio de Janeiro, 3 de maig de 1937 - Lisboa, 17 de desembre de 2022) va ser una escriptora brasilera.^[1]

Biografia

Nascuda el 3 de maig de 1937 a Rio de Janeiro, en una família d'arrels gallegues. El seu nom és un anagrama del nom del seu avi matern, Daniel.^[2] Va estudiar i es va graduar en periodisme a la Pontifícia Universitat Catòlica de Rio.^[3]

Va ser editora i membre del consell editorial de diverses revistes al Brasil i l'exterior. També va ocupar càrrecs en el consell consultiu de diverses entitats culturals a la seva ciutat natal. Així mateix és professora de literatura convidada de moltes universitats.^[3]

Es va iniciar en la literatura amb la novel·la Guia-mapa de Gabriel Arcanjo, publicat el 1961, que conté temes com el pecat, el perdó i la relació dels mortals amb Déu. Durant la dictadura militar, va ser una veu opositora al règim.^[4] També va destacar per la seva lluita feminista.^[5] El seu llibre A república dos Sonhos tracta de l'emigració concreta que van realitzar els seus avis des de Galícia fins al Brasil, i totes les penúries que van passar. La seva obra ha estat traduïda a Alemanya, Itàlia, Espanya, Rússia, Estats Units, Cuba i Nicaragua.^[5]^[6]

Piñón va ser la primera dona en arribar a ser presidenta de l'Acadèmia Brasilera de Lletres el 1996. També va ser membre corresponent de les Acadèmies mexicana i espanyola. L'any 1973 va guanyar el premi APCA, el 1995 va obtenir el Premi Juan Rulfo, el 1996 va ser condecorada amb l'Orde del Mèrit Cultural, el 2003 va obtenir el Premi Internacional Menéndez Pelayo, i el 2005 fou guardonada amb el Jabuti i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres «per la seva incitant obra narrativa, artísticament sustentada en la realitat i la memòria, i també en la fantasia i els somnis».^[5]^[7]^[8]

L'any 2021 va ser-li concedida la nacionalitat espanyola.^[9]

Obres publicades

Guía-mapa de Gabriel Arcanjo (1961)
Madeira feita de cruz (1963)
Tempo das frutas (1966)
Fundador (1969)
A casa da Paixão (1972)
Sala de armas (1973)
Tebas do meu coração (1974)
A força do destino (1977)
O calor das coisas (1980)
A república dos sonhos (1984)

A doce canção de Caetana (1987)
O pão de cada dia (1994)
Até amanhã, outra vez (1999)
O presumível coração da América (2002)
Vozes do deserto (2004)
Aprendiz de Homero (2008)
A Camisa do Marido (2014)
Filhos da América (2016)
Um dia chegarei a Sagres (2020)

Traduccions al català

Piñon, Nélida. La roda del vent. Traducció: López, Gorettii. 1a. ed. Barcelona: Cruïlla, 1999. ISBN 84-8286-782-2.

Referències

↑ «Nélida Piñón». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Nélida Piñon se siente mujer gallega» (en castellà). La Voz de Galicia, 20-02-2019. Arxivat de l'original el 2021-12-27. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ ^3,0 ^3,1 «Muere la escritora brasileña Nélida Piñón a los 85 años» (en castellà). El Español, 17-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Ignácio de Loyola Brandão destaca a luta de Nélida Piñon contra a ditadura no Brasil» (vídeo) (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 17-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-18. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Nélida Piñón» (en castellà). RAE, 17-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-18. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Piñon, Nélida» (en castellà). Portal digital de Historia de la traducción en España. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Morre, aos 85 anos, a Acadêmica e escritora Nélida Piñon» (en portuguès brasiler). Acadèmia Brasilera de Lletres, 17-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «Nélida Piñón - Premiados» (en castellà). Premios Princesa de Asturias. Fundación Princesa de Asturias, 2005. [Consulta: 18 desembre 2022].
↑ «El Gobierno concede la nacionalidad española a la escritora Nélida Piñón» (en castellà). 20minutos, 16-11-2021. [Consulta: 18 desembre 2022].

Bibliografia complementària

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nélida Piñón

Villarino-Pardo, M. Carmen. Aproximaçao à obra de Nélida Piñón, "A república dos sonhos" (Tesi) (en portuguès). Universidade de Santiago de Compostela, 2000.
Pardo, Carmen Villarino. «Nelida Piñon en el sistema literario brasileño: la conquista de prestigio y procesos de profesionalizacion». A: El oficio de escribir: entre Machado de Assís y Nélida Piñón (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2010, p. 91-108. ISBN 978-84-7800-196-5.

Premis i fites
Precedit per: Julián Marías Aguilera	Premi Internacional Menéndez Pelayo 2003	Succeït per: Emilio Lledó Iñigo

[1] «Nélida Piñón». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Nélida Piñon se siente mujer gallega» (en castellà). La Voz de Galicia, 20-02-2019. Arxivat de l'original el 2021-12-27. [Consulta: 18 desembre 2022].

[:1-3] 3,0 ^3,1 «Muere la escritora brasileña Nélida Piñón a los 85 años» (en castellà). El Español, 17-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[4] «Ignácio de Loyola Brandão destaca a luta de Nélida Piñon contra a ditadura no Brasil» (vídeo) (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 17-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-18. [Consulta: 18 desembre 2022].

[:0-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «Nélida Piñón» (en castellà). RAE, 17-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-18. [Consulta: 18 desembre 2022].

[6] «Piñon, Nélida» (en castellà). Portal digital de Historia de la traducción en España. [Consulta: 18 desembre 2022].

[7] «Morre, aos 85 anos, a Acadêmica e escritora Nélida Piñon» (en portuguès brasiler). Acadèmia Brasilera de Lletres, 17-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

[8] «Nélida Piñón - Premiados» (en castellà). Premios Princesa de Asturias. Fundación Princesa de Asturias, 2005. [Consulta: 18 desembre 2022].

[9] «El Gobierno concede la nacionalidad española a la escritora Nélida Piñón» (en castellà). 20minutos, 16-11-2021. [Consulta: 18 desembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)