Agència de Seguretat Nacional
National Security Agency | |||||
|
|||||
  | |||||
| Lema | "Defending Our Nation. Securing The Future." | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | NSA | ||||
| Tipus | servei d'intel·ligència | ||||
| Camp de treball | SIGINT | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Agència de Seguretat de les Forces Armades | ||||
| Creació | 4 de novembre de 1952[1] | ||||
| Fundador | Harry S. Truman | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | programari | ||||
| Àmbit |  Estats Units | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Paul Nakasone (2018–) | ||||
| Gerent/director | Timothy D. Haugh (en)  | ||||
| Director de l'Agència de Seguretat Nacional | Almirall Michael S. Rogers, U.S. Navy | ||||
| Vicedirector de l'Agència de Seguretat Nacional | Richard Ledgett | ||||
| Treballadors | Classificat (30.000–40000 estimats)[2][3][4][5] | ||||
| Depèn de | Departament de Defensa dels Estats Units | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | Classificat (estimat $10.800 miions, 2013)[6][7] | ||||
| Lloc web | nsa.gov | ||||
    
  | |||||
L'Agència de Seguretat Nacional (en anglès: National Security Agency), també coneguda com a NSA per les seves sigles en anglès, és una agència del govern dels Estats Units responsable d'obtenir i analitzar informació transmesa per qualsevol mitjà de comunicació, i de garantir la seguretat de les comunicacions del govern contra agències similars d'altres països.
La NSA depèn del Departament de Defensa (DoD) i és dirigida per un oficial de tres estrelles (un tinent general o bé un vicealmirall). Les seves activitats d'espionatge inclouen la radiodifusió, tant d'organitzacions com d'individus, Internet, i altres formes de comunicació, sobretot confidencials. La seva intercepció de comunicacions segures inclou militars, diplomàtics, i altres comunicacions sensibles, confidencials o secretes del govern.
Malgrat haver estat considerada com l'organització que més doctors matemàtics empra, com a propietària del major nombre de superordinadors, i que té un pressupost molt més gran que el de la CIA, ha tingut un perfil notablement baix fins als últims anys. Durant molt de temps fins i tot la seva existència no va ser admesa pel govern dels Estats Units. Se la va arribar a conèixer com a No Such Agency (no hi ha tal agència).
A causa de la seva tasca d'espionatge mitjançant escoltes, la NSA ha estat fortament implicada en investigacions sobre criptoanàlisi, seguint la feina de les agències precursores que havien estat responsables de trencar molts codis i claus durant la Segona Guerra Mundial (mirar, per exemple, codi Porprat, Venona, i JN-25).
L'oficina central de l'Agència de Seguretat Nacional és a Fort George G. Meade (Maryland), aproximadament a 32 quilòmetres al nord-est de Washington DC en línia recta. La NSA té la seva pròpia sortida a la carretera Baltimore-Washington, senyalitzada com "Només per a empleats de la NSA". L'escala de les operacions de la NSA és difícil de determinar a partir de les dades no classificades, però una pista és l'ús d'electricitat de l'oficina central que supera els 21 milions de dòlars per any, el que en fa el segon major consumidor d'electricitat de l'estat de Maryland. Les fotos han mostrat que hi ha aproximadament 18.000 places d'aparcament al lloc, encara que es creu que el nombre d'empleats en la NSA pot doblar aquest nombre; els empleats estan escampats per tot el món.
El seu programa de comunicacions segures per al govern ha implicat la NSA en la producció de maquinari i programari de comunicacions i de semiconductors, en la investigació criptogràfica, i en contractes amb la indústria privada per subministrar-li articles, equip i la investigació que no està preparada per desenvolupar. Hi ha una planta de fabricació de xips a Fort Meade.
El juny 2013, les revelacions d'Edward Snowden, un antic col·laborador de la NSA, que va denunciar el programari Prism, desenvolupat per a analitzar les dades personals que els gegants d'Internet com Google i Microsoft van (ser obligats de) transmetre. Es critica que Prism vigila, controla i analitza ciutadans innocents, sense cap sospita, al nivell mundial. Les revelacions de Snowden van fer esclatar un escàndol i un llarg debat sobre on comença el dret a la llibertat, la protecció de la vida privada i on s'acaba el dret d'un estat de protegir la seva seguretat.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Thomas L. Burns, The Origins of the National Security Agency Arxivat 2014-06-11 a Wayback Machine., p. 97
- ↑ «60 Years of Defending Our Nation» (PDF) p. 3. National Security Agency, 2012. Arxivat de l'original el 12 de març 2014. [Consulta: 6 juliol 2013]. "On November 4, 2012, the National Security Agency (NSA) celebrates its 60th anniversary of providing critical information to U.S. decision makers and Armed Forces personnel in defense of our Nation. NSA has evolved from a staff of approximately 7,600 military and civilian employees housed in 1952 in a vacated school in Arlington, VA, into a workforce of more than 30,000 demographically diverse men and women located at NSA headquarters in Ft. Meade, MD, in four national Cryptologic Centers, and at sites throughout the world."
- ↑ Priest, Dana «NSA growth fueled by need to target terrorists». The Washington Post, 21-07-2013 [Consulta: 22 juliol 2013]. "Since the attacks of Sept. 11, 2001, its civilian and military workforce has grown by one-third, to about 33,000, according to the NSA. Its budget has roughly doubled."
- ↑ "Introverted? Then NSA wants you. Arxivat 2020-11-06 a Wayback Machine." FCW. Abril 2012. Revisat 1/7/2013 (anglès)
- ↑ «Prism Exposed: Data Surveillance with Global Implications» p. 2. Spiegel Online International, 10-06-2013. "How can an intelligence agency, even one as large and well-staffed as the NSA with its 40,000 employees, work meaningfully with such a flood of information?" (anglès)
- ↑ «U.S. spy network's successes, failures and objectives detailed in 'black budget' summary». The Washington Post, 29-08-2013, p. 3 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Shane, Scott «New Leaked Document Outlines U.S. Spending On Intelligence Agencies». The New York Times, 29-08-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Vegeu per exemple: Quim Aranda, «Sota vigilància global: Les denúncies sobre l'NSA s'inscriuen en les que fan Wikileaks, Anonymus i organitzacions semblants», El Punt Avui,, 16 de juny de 2013
Enllaços externs
[modifica]