Bonastruc ça Porta
| |||
| Nom original | (he) רבי משה בן נחמן  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1194 Girona | ||
| Mort | 1270 (Gregorià) (75/76 anys) Acre (Israel) | ||
| Religió | Judaisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | rabí, metge, Cabalista, filòsof, poeta, erudit | ||
| Membre de | |||
| Professors | Natan ben Meïr i Judà ben Iakar | ||
| Alumnes | Salomó ben Adret, Aaron ha-Leví, David Bonafed, Isaac ben Abraham de Narbona, Meir ben Simon ha-Me’ili i Sheshet Desmercadil (en)  | ||
| Nom de ploma | רמב״ן Rambán Nahmanides | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Cronologia | |||
| 20 juliol 1263-27 juliol 1263 | Disputa de Barcelona | ||
| Maimonidean Controversy (en)
| |||
Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moixé ben Nahman, per la qual cosa és anomenat també Nahmànides. També se'l coneix en hebreu com a Ramban, acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman.[1] Guerson ben Salomó possiblement fou net seu[2] i, per tant, Leví ben Guerson (Guersònides) el seu besnet.[3]
Nahmànides fou un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Oçar ha-hayyim (Tresor de la vida) i Deraixà (Investigació). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, entre les quals hom troba Igguéret ha-qódeix (Epístola de la santedat) i Torat ha-adam (La llei de l'home).
Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en una controvèrsia pública[4] amb el cristià convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona el 1263, davant el rei Jaume el Conqueridor i de Ramon de Penyafort. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia i, com a resultat d'aquesta discussió, Nahman fou condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.
Deixeble de Nahman fou el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1250-1310), autor d'un estudi polèmic contra el Pugio fidei de Ramon Martí. Durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus d'Europa i fins d'Àsia i Àfrica.
A la ciutat de Jerusalem hi té dedicat un carrer, l'avinguda Ramban.
Referències
[modifica]- ↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Moritz Steinschneider, Jewish literature from the eighth to the eighteenth century (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Jueva
- ↑ Estanyol i Fuentes, Maria Josep. Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans. PPU, 2009, p. 60. ISBN 8447710629.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 454-455 [Consulta: 7 octubre 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- «Bonastruc ça Porta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.