Vés al contingut

Street Fighter (saga de videojocs)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nanase)
Street Fighter
Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de videojocs Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial
12 agost 1987 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de lluita Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesRyu, Juri, Cammy White, Chun-Li, R. Mika (en) Tradueix, Gen (en) Tradueix, Ken Masters, Sagat, Akuma, Blanka, Dee Jay (en) Tradueix, Dhalsim, E. Honda (en) Tradueix, Guile, Balrog (en) Tradueix, Vega, Zangief i Dan Hibiki Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióunivers d'Street Fighter Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Plataformamàquina recreativa, TurboGrafx, IBM Personal Computer, Windows, Nintendo Entertainment System, Amiga, Super Nintendo Entertainment System, Sega Mega Drive, Commodore 64, ZX Spectrum, Amiga CD32 (oc) Tradueix, 3DO Interactive Multiplayer, Sega Master System, Game Boy, Game Boy Advance, PlayStation, Sega Saturn, Sega Dreamcast, PlayStation 2, Xbox, Xbox 360, PlayStation 3, PlayStation 4, PlayStation Portable i Nintendo 3DS Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Capcom Modifica el valor a Wikidata
EditorCapcom Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webstreetfighter.com Modifica el valor a Wikidata
Id. SubredditStreetFighter Modifica el valor a Wikidata


X: StreetFighter Bluesky: streetfighter.com Instagram: streetfightergame Modifica el valor a Wikidata

Street Fighter és una saga de videojocs de baralla creada per la companyia japonesa de programari Capcom en 1987.[1][2] La seva fama mundial es va incrementar a partir de l'any 1991, quan es va publicar Street Fighter II (anteriorment la companyia ja gaudia d'un gran renom gràcies a jocs d'arcade com Ghouls 'n Ghosts, Stride, Final Fight, etc.) Ja a partir de 1987 quan va aparèixer la primera part d'aquesta saga el joc gaudia d'una gran popularitat als salons recreatius (recreatius, Coin-op o "maquinetes") tenint milers de fans a tot el món, ja que a més es tractava d'un excel·lent joc per a l'època, però va ser la seva seqüela la que va provocar una veritable revolució, donant pas a una nova edat d'or dels salons de recreatives.[3]

Es van vendre diversos milions de còpies del cartutx i CD en els sistemes de videoconsoles domèstiques per tot el món, i es van succeir múltiples versions del mateix (algunes d'elles bastant estranyes i de dubtosa procedència).

Els jocs són tots de baralla 1 vs 1 (com a molt 2 vs 2 en el cas de X-Men vs Street Fighter, però no simultanis i 2 vs 1 simultanis en algunes versions alpha i ex), en el gènere de baralla aquesta saga va ser la pionera en utilitzar combinacions de botons perquè sortissin els cops especials, com pressionar dos botons alhora o fer servir diagonals a la palanca o en el cas de les consoles amb la creueta. També és fonamental realitzar "combos" (diverses cops consecutius al rival sense possibilitat que aquest es pugui protegir, "combo" ve de combinació), amb cada lliura les característiques de joc van ser millorant i ampliant. Street Fighter II va tenir com a novetat primordial poder triar a qualsevol personatge per lluitar i no només als protagonista, al primer Street Fighter només es podia triar Ryu o Ken (Player 1 i Player 2 respectivament), i lluitar contra un rival controlat pel CPU, el que era molt limitat en jugabilitat.[4][5]

A la sortida d'aquest títol al mercat el van seguir altres títols, assentant l'estàndard per als jocs de lluita:

  • Fatal Fury (SNK)
  • The King of Fighters (SNK)
  • Mortal Kombat (Midway)
  • Art of Fighting (SNK)
  • Killer Instinct (Rare)
  • Samurai Shodown (SNK)
  • World Heroes (SNK)

Casualment, molts d'aquests videojocs posteriorment van ser explotats comercialment per la companyia Neo-Geo, que juntament amb la productora SNK van dissenyar i programar diversos jocs d'èxit internacional.

Curiosament, un problema legal va obligar a Capcom a canviar el nom de M. Bison (el boxejador afroamericà). Se li va anomenar així al Japó perquè aquest personatge no era sinó un homenatge al boxejador nord-americà Mike Tyson (El nom complet del boxejador de Street Fighter és Mike Bison).[6] Això no li va fer cap gràcia a Capcom Amèrica, que no va voler veure ficat en problemes amb els mànagers del boxejador Tyson. Així doncs, van decidir canviar-li el nom pel de Balrog. El psicòpata espanyol que originalment al Japó s'anomena Balrog se li va cridar Vega als EUA, per ser Vega un cognom espanyol, sense tenir en compte que Vega estava sent utilitzat com a nom del cap final del joc.

L'enemic final era conegut com a Vega al Japó, en aquest costat del globus se li va anomenar M. Bison. En un principi, en no aclarir el significat de la "M" va donar lloc a noms com "Mister Bison" o "Màster Bison", en un intent per interpretar-la, fins i tot de manera semi oficial es va arribar a acceptar que la "M" de Bison era el rang que aquest personatge militaritzat tenia en la seva fosca organització paramilitar ("Major Bison" o en castellà: "Major Bison", això es va accentuar particularment perquè el personatge-a la gorra-portava a les primeres versions una estrella, insígnia que a la majoria de les organitzacions militars del món vol dir que té el rang de Major). A Europa, els noms han estat igualment canviats, ja que abans de distribuir a Europa, els Street Fighter passen abans per mans nord-americanes.

Seguint amb el tema de canvi de noms, tenim el personatge de Gouki (Nom original japonès). Capcom Amèrica va pensar que aquest nom sonava "Estrany" i fins als semblava ridícul. Així doncs, van decidir canviar-li el nom a Akuma, que en japonès significa "dimoni", Capcom Amèrica no va saber que en separar els dos kanji que formen el nom de Gouki, s'obté que significa "gran dimoni". I per acabar, tenim a Nash. Aquest personatge és l'amic mort de Guile. En finalitzar el joc amb el personatge Guile a Street Fighter II veiem com clama venjança per la mort del seu amic Nash.[7] Però això només pot llegir-se en la versió japonesa perquè que Capcom Amèrica va decidir canviar aquest nom per Charlie (nom més típic d'un soldat nord-americà). Poc podien imaginar els de Capcom Amèrica que Nash "Ressuscitaria" a la sub-saga Street Fighter Alpha i haurien de canviar el nom de Nash pel de Charlie una vegada i una altra.

Fora del Japó (Nom original) Vega Balrog M. Bison Vega Balrog Mike Bison Charlie Nash Akuma Gouki

Pel·lícules i sèries de TV basades en Street Fighter

[modifica]

Còmics i mangues basats en Street Fighter

[modifica]

Llista de les consoles en què ha sortit

[modifica]

Cal puntualitzar que els jocs X-Men vs. Street Fighter, Marvel Super Heroes VS Street Fighter i Marvel vs Capcom, es caracteritzen per no poder utilitzar el "tag mode" típic del arcade, a causa de les limitacions de maquinari de la consola PSOne.

  • Panasonic 3DO - Super Street Fighter II Turbo.
  • Playstation 2 - Street Fighter EX3, Hyper Street Fighter II (Inclou tots els lluitadors de Street Fighter II en un sol joc), Marvel VS Capcom 2, Capcom VS SNK 2, Street Fighter III: 3rd Strike, SNK VS Capcom: SVC Chaos, Street Fighter Anniversary Edition (que incloïa n un pack els jocs Hyper Street Fighter II i Street Fighter III: 3rd Strike), Capcom Fighting Evolution (Capcom Fighting Jam al Japó), Street Fighter Alpha 1, 2, 3 i Super Gem Fighter Mini Mix (inclosos en el recopilatori Street Fighter Alpha Anthology), tots els Street Fighter II (inclosos en Capcom Classics Collection Vol.1) i Street Fighter (inclòs en Capcom Classics Collection Vol.2)
  • X-Box - Els mateixos de Playstation 2 excepte Street Fighter EX3, Street Fighter Alpha Anthology i Capcom Classics Collection (que són exclusius de Playstation 2).
  • Gamecube - Capcom vs SNK 2 EO.
  • PSP - Street Fighter Alpha 3 MAX, Street Fighter (inclòs al recopilatori Capcom Classics Collection Remixed), Street Fighter II, Street Fighter II Championship Edition, Street Fighter II Hyper Fighting (aquestes 3 edicions incloses en el recopilatori Capcom Classics Collection Reloaded)
  • Microordinadors- En alguns d'ells com els Amstrad, Spectrum i Commodore 64 van gaudir de l'Street Fighter I i II.
  • Mòbils - Street Fighter II, Street Fighter Alpha: Maximum Blow i Street Fighter Alpha: Rapid Battle.
  • Xbox 360 - Street Fighter II: Hyper Fighting, Street Fighter III: Third Strike, Super Puzzle Fighter II Turbo HD Remix, Super Street Fighter II Turbo HD Remix (tots en descàrrega per Xbox Live Arcade), Street Fighter IV, Super Street Fighter IV.
  • PlayStation 3 - Super Street Fighter II Turbo HD Remix, Street Fighter Alpha: Warrior's Dreams, Street Fighter IV, Super Street Fighter IV.
  • Wii - Street Fighter II, Street Fighter II: Turbo Hyper Fighting, Super Street Fighter II: The New Challengers, Street Fighter II: Special Champion Edition (Per a laconsola virtual) i Tatsunoko vs. Capcom.

És de destacar que en Nintendo 64, tot i ser una consola popular, no hi va haver un sol joc de la saga, ni la de 3D tan sols.

Aparicions relacionades amb Street Fighter en altres videojocs

[modifica]

Referències a Street Fighter han aparegut en altres videojocs d'una manera o altra, ja sigui com a personatges jugables o simplement com paròdies o en imatges:

Referències

[modifica]
  1. «CAPCOM History». Web.archive.org, 19-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-19. [Consulta: 19 juliol 2011].
  2. IGN Staff. «IGN Presents the History of Street Fighter». IGN. Arxivat de l'original el 2012-03-14. [Consulta: 7 febrer 2010].
  3. «Street Fighter:FAQ/Move List». [Consulta: 12 abril 2015].
  4. Your Sinclair review of Human Killing Machine Your Sinclair review of Human Killing Machine
  5. Ashens review of Human Killing Machine Ashens review of Human Killing Machine
  6. «Interview with Street Fighter II Sound Composer Isao Abe» (en japonès). Arxivat de l'original el 3 febrer 2007.
  7. «Street Fighter 2: An Oral History». Polygon.
  8. John Gaudiosi «Exclusive: Capcom Talks New Street Fighter Movie». GameDaily BIZ, 01-11-2006 [Consulta: 10 febrer 2007]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 10 maig 2017].

Enllaços externs

[modifica]