Vés al contingut

Narcisa Freixas i Cruells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Narcisa Freixas)
Plantilla:Infotaula personaNarcisa Freixas i Cruells

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFelip Pedrell i Sabaté, Joan Baptista Pujol i Riu, Modest Urgell i Inglada i Torquat Tasso i Nadal Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2633c01a-64c9-4d57-b382-03ef1e311c0d Diccionari Biogràfic de Dones: 624 Modifica el valor a Wikidata

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1][2] va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.[3][4]

Biografia

[modifica]

Va començar a compondre als voltants del 1900. El 1908 fundà la Coral Mixta Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars.[5][6]Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[7] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas).

La casa Narcisa Freixas, a plaça de la Garriga que actualment duu el seu nom

Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s'hi una casa, que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall el 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, diversos poetes i músics van visitar la població: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados… Precisament aquest últim hi anava amb tota la família i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas. També va assistir a les seves tertúlies la pintora Lluïsa Vidal, amb qui van ser bones amigues.[8]

Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diversos autors, com Jaume Sabartés i d'altres –esmentats més avall–; compongué peces de teatre infantil, com Festa completa, La cova del mar i La Pastoreta, i fou autora de diverses sardanes, com les que apareixen al Llibre de les nines, les Cançons amoroses i les Cançons d'infants.[9]

La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir. En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja se sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.[10] També va rebre altres premis, un dels quals a la Segona Festa de la Música Catalana l'any 1905, i un altre als Jocs Florals de Girona el 1908.[9]

Era filla de Pere Freixas Sabater, escriptor,[11] i estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[12]

Memòria i reconeixement

[modifica]

A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– fundà la Llar Infantil Narcisa Freixas, que es mantingué fins a l'any 1958, quan va morir.

A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928.[10] Del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas, que ha recollit el 2019 un nou institut.[13]

A la Garriga, una plaça amb una zona de parc infantil du el seu nom, davant del número 5, on s'alça la que havia estat casa seva i que podria esdevenir centre cultural;[14] és al capdavall del passeig de la Garriga, conegut per les cases d'estiueig modernistes, una avinguda d'un quilòmetre de llarg en direcció nord-sud, paral·lel a la via del tren de la línia de Ripoll.

A Barcelona s'hi dedicà una plaça al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L'any 2019, amb motiu de la celebració del 160è aniversari del seu naixement, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitzà diversos actes commemoratius i de divulgació entre la població escolar, entre els quals un Premi d'interpretació “Narcisa Freixas 160 anys”, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, adreçat a l'alumnat de grau professional i d'ensenyaments no reglats de música.[15]

Obres

[modifica]
  • Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
  • Festa completa, música per a l'obra de teatre
  • Non, non (1879), per a piano
  • La pastoreta amb lletra de Manuel de Montoliu i decorat de Moragas i Alarma (estrenada el 12 de maig de 1906)
  • Festa completa: amb text de Felip Palma, pseudònim de Palmira Ventós i Cullell (estrenada el 28 d'octubre de 1906 al Teatre Principal de Barcelona)
  • Rodamon (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras Oller i música de Narcisa Freixas (estrenada el 8 de novembre de 1907) (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)[16]
  • Vetlla d'amor (1907), obra lírica en dos quadres amb lletra de Joan Molas i Valverde (estrenada el 22 de juny de 1907)[17]
  • La cova del mar amb lletra de R. Nogueras i Ollé (estrenada el juny de 1907).
  • Cançó sense paraules" i "Joguina" per a violí i piano. Barcelona: Henrich i Companyia, 1928, edició pòstuma.

Cançons

[modifica]
  • A la vora del camí
  • Així fan, fan...
  • L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
  • L'ametller, lletra de Joan Maragall
  • Ay, l'esperansa
  • La barca, lletra d'Apel·les Mestres
  • Els bons companys
  • Buquica, el gran lladre
  • Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
  • Cançons amoroses, per a veu i piano (ed. 1916).
  • Cançons catalanes (1900), recull de cançons
  • Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana, 1905[6]
  • Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
  • Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
  • Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
  • La festa majó, lletra de Josep Martí Folguera
  • Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
  • Mareta meva, tinc por
  • El meu branquilló
  • Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
  • L'ombra de Nazareth
  • Lo pelegrinet
  • El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • Tra la la, cançó

Sardanes[18]

[modifica]

Homenatges

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Obres de Narcisa Freixas

[modifica]
  • Narcisa Freixas Cançons d'infants. 4 sèries. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
  • Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (n'hi ha 12 edicions)
  • Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (n'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
  • Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900? (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916. (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil, petites recreacions per infants. Barcelona: Muntañola, 1918 (nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil. Llibre de nines. Barcelona: Henrich i Companyia, 1928, edició pòstuma.(nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
  • José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos
  • Partitures de Narcisa Freixas editades, enllaç a internet.

Discografia

[modifica]
  • CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.
  • CD "Narcisa Freixas (1859-1926) Piano integral". Ester Vela (pianista).La mà de guido. LMG 2161. Dip.leg. B-23421-2019.

Obres sobre Narcisa Freixas

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Narcisa Freixas Cruells». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'universitats. [Consulta: 29 gener 2021].
  2. ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
  3. ↑ «Narcisa Freixas i Cruells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988, pàg. 83 i ss. ISBN 84-86636-04-3. 
  5. ↑ Publicà una revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular, de la que se'n conserva un exemplar del 1914 a la Biblioteca de Catalunya
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. Girona: Som, 2002, p. 90. 
  7. ↑ El 1915 se'n ressenya un concert amb direcció de Narcisa Freixas a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. També se'n troba alguna altra referència com a cor de Cultura Musical Popular Femenina
  8. ↑ Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 20. ISBN 97884612-2004-5. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Narcisa Freixas i Cruells». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 6 febrer 2014].
  11. ↑ Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 - Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor d'El escritor práctico, o sea, Manual completo d'ortografia i ortologia al alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864).
  12. ↑ Rius Vernet, Núria La dona: "subjecte" i "objecte" de l'obra d'art
  13. ↑ Altarriba, Guillermo «El nou institut del sud de Sabadell serà l'INS Narcisa Freixas i Cruells». Diari de Sabadell, 04-07-2019.
  14. ↑ Cuspinera, Lluís «La casa de Narcisa Freixas, centre cultural». EL9NOU.CAT, 02-11-2018.
  15. ↑ «Narcisa Freixas 160 anys». Gencat. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Arxivat de l'original el 2019-09-26. [Consulta: setembre 2019].
  16. ↑ «La Vanguardia. 17 de novembre de 1907».
  17. ↑ «Espectácúlos». La Vanguardia, 25-06-1907, pàg. 5.
  18. ↑ «Sardanes de Narcisa Freixes, al web "boig per la sardana"». [Consulta: 1r març 2014].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Narcisa_Freixas_i_Cruells&oldid=34110852»