Vés al contingut

Narcisa Fuster i Cargol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Narcisa Fuster Caragol)
Plantilla:Infotaula personaNarcisa Fuster i Cargol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementp. 28 octubre 1821 Modifica el valor a Wikidata
Casa Masó (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1887 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestressa de casa, hisendada Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJaume Valentí Rovira (1850–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGertrudis Valentí Fuster, Paula Valentí Fuster Modifica el valor a Wikidata
ParesPere Fuster Modifica el valor a Wikidata  i Paula Cargol i Menta Modifica el valor a Wikidata


Narcisa Fuster i Cargol (Girona, c. 28 d'octubre de 1821 – 28 de març de 1887)[1] fou una mestressa de casa en l'ascendència pertanyent a la nissaga Masó-Valentí i que ocupà la Casa Masó de Girona a mitjan segle xix. Fou l'àvia materna dels germans Masó Valentí.[2][3]

Pel que es desprèn del seu certificat de baptisme, Fuster i Cargol va néixer el 28 o 29 d'octubre de 1821 a la Casa Masó (número 33 del carrer de les Ballesteries de Girona) filla de Paula Cargol i Menta i de l'escultor Pere Fuster.[2] Fou batejada aquell mateix dia.[2]

Nogensmenys, es quedà òrfena de pare a l'edat de 12 anys.[2] El 1833 la seva mare es casà en segones núpcies amb Francesc de Paula Montaña, que l'agost de 1845 adquirí per a la família la casa en la qual Fuster i Cargol havia nascut i viscut de lloguer fins aquell moment —la qual deixà en herència a la seva fillastra.[2][4] Aquesta circumstància inicià una tradició que feu que, per atzar i contràriament a la tradició històrica, la Casa Masó passés de generació en generació per la via femenina.[2]

Anys més tard, Narcisa Fuster i Cargol es casà amb el metge vilanoví instal·lat a Girona Jaume Valentí Rovira.[2] D'aquest matrimoni varen néixer Paula Valentí i Fuster i Gertrudis, la darrera finada prematurament.[2] De la seva vida posterior, la bibliografia la situa en el context de relegació de la dona a les tasques abnegades de cura de l'espòs, la família i la llar.[2][5] Morí a Girona l'any 1876.[2][6]

Referències

[modifica]
  1. «-Anteayer a las seis...». El constitucional : periódico liberal: Año VII Número 938 - 1887 marzo 30, 30-03-1887, pàg. 3.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Gil Tort, 2019, p. 47-49.
  3. Vàzquez, Eva. «Darrere les cortines». El Punt Avui, 21-10-2019. [Consulta: 5 abril 2021].
  4. Martínez Muñoz, Ivette. Casa Masó: museïtzació d’una vida ( PDF) (Tesi). Girona: Facultat de Lletres, Universitat de Girona, 2016, p. 15. 
  5. Vàzquez, Eva. «La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones». El Punt Avui, 08-03-2021. [Consulta: 5 abril 2021].
  6. Nadal i Farreras, Joaquim «Dotze dones i 185 anys» ( PDF). Revista de Girona, núm. 322, 2020, pàg. 39.

Bibliografia

[modifica]
  • Gil Tort, Rosa Maria. Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015). Girona: Curbet Edicions. Fundació Valvi, 2019.