Narcís Bassols i Soriano

Narcís Bassols i Soriano
Biografia
Naixement	1824 ; Figueres (Alt Empordà)
Mort	1905 (80/81 anys)

Narcís Bassols i Soriano (Figueres, 1824 - Chalco, 1905) va ser un guitarrista i editor català que s'establí a Mèxic.

Biografia

Nasqué en el si d'una família amb inquietuds musicals i tingué una vida molt moguda: estudià a la Jonquera, i als 14 anys marxà a Barcelona, fins al 1841, per viure amb el seu germà Bonaventura, de qui aprengué a tocar la guitarra (també en rebé lliçons d'un altre germà, Agustí). Es revoltà contra Espartero i hagué d'exiliar-se a França el 1843. Visqué durant un temps a París i participà en la revolució del 1848; posteriorment s'establí clandestinament a Madrid amb el nom del seu germà Agustí (1849-1850) fins que no aconseguí que es revoqués l'ordre d'exili. Viatjà a Cuba i els Estats Units, on passà uns anys fent-hi classes de guitarra. Arribà a Mèxic el 1852 per tocar en concerts, i decidí establir-se un temps en el país llatinoamericà, com el seu germà Bonaventura havia fet a Xile uns anys abans. Conegué Soledad Lerdo de Tejada (germana del que més tard seria president del país Sebastián Lerdo de Tejada) i s'hi casà el 1856. En Narcís arrelà al país, deixà la música pels negocis i des del 1858 va fer d'editor, traductor i llibreter a Puebla, dedicant-se amb preferència a la literatura catòlica i publicant la Revista eclesiàstica (1868-1870, 1879-1881?). Escriví articles en la premsa mexicana i contribuí a iniciatives filantròpiques, com la "Beneficiencia Española de Puebla", Arxivat 2009-09-26 a Wayback Machine. institució d'on en va ser secretari.

Escrigué, compilà o traduí diversos llibres per a la seva editorial; el que més anomenada li donà fou La cocinera poblana, que fou reeditat diverses vegades. Deixà per a la posteritat una autobiografia, Memorias de un artista escritas por él mismo, inèdita, que Montserrat Galí ha estudiat modernament. El seu germà Bonaventura li dedicà ^[1] la traducció del Tratado del párroco de D. Bouix (Puebla: Narciso Bassols, 1868). Com a compositor fou autor d'una Polca en La Major per a guitarra. Anecdòticament ^[2]^[3] Bassols estigué vinculat a l'adopció com a himne nacional mexicà de la música que compongué un altre català, Jaume Nunó i Roca, encara que la seva participació fou accidental.

Els seus descendents han fet contribucions importants a la cultura mexicana; la figura més destacada n'és un dels nets, Narciso Bassols García, que va ser polític, escriptor, diplomàtic i professor universitari, i que contribuí decisivament a facilitar l'entrada a Mèxic dels republicans espanyols exiliats després de la guerra civil.

Bibliografia

¡No más versos!, juguete cómico, comèdia estrenada a Figueres el 1842 (inèdita)
Los héroes de mogiganga; o, Los ex-libertadores de Cuba. Poema atroz y disparatado, si los hay, Yankee-bufo, tragi-cómico e histórico, escrito con el único y exclusivo objeto de matar de risa a cuantos se atrevan a leerlo Méjico: Tipografía de Rafael de Rafael, 1852
Primer Calendario de Narciso Bassols para el año de 1859 Méjico: 1858
Diccionario de agricultura y economía rural; o, La casa rustica mexicana, redactado por Agustin Esteban Collantes y Joaquin Alfaro. Aumentado con muchos artículos sacados de las últimas obras de agricultura extranjeras, y enriquecido con muchos y muy interesantes escritos sobre agricultura y ganadería mexicanas, coleccionados por Narciso Bassols Puebla: N.Bassols, 1870 «Text complet».
Nuevo mes de Mayo para la diócesis de Puebla Puebla: Bassols, 1870
Historia de un espíritu, contada por él mismo, romance leído por el autor en una tertulia literaria México: J.R.Barbedillo, 1876
La cocinera poblana 2a. ed. Puebla: N.Bassols, 1877 (5a. ed. 1895, 6a. ed. 1901)
F. Cazcarra, N. Bassols La contabilidad racional, tratado completo de partida doble Puebla: Tip. T.F.Neve, 1878
La ortografía práctica México: Narciso Bassols, 1888
Una escena estudiantil; juguete cómico en un acto, escrito en prosa y en verso Puebla: Bassols, 1894
Pedro Blasquez, Ignacio Blasquez, N.Bassols Tratado del maguey, de su cultivo y sus productos en gran manera útil los dueños de torrenos magueyeros Puebla: N.Bassols, 1897

Traduccions o edicions

Guía del Predicador, o Planas de sermones, discursos...escrita en francés por un antiguo Superior del Seminario de París Puebla: Narciso Bassols, 1866
Charles-Victor Prévost d'Arlincourt, traducció de Víctor Balaguer i N.Bassols Los desposados de la muerte Barcelona: Viuda Mayol, 1850 (Mexico: Imp. de Juan R. Navarro, 1851)
P. Felix de la Companyia de Jesus (Joseph Félix Célestin 1810-1891), trad. de Narciso Bassols El Cristianismo considerado como fuente del progreso en las sociedades Puebla: Narciso Bassols, 1863 «Enllaç».
Miguel Pratmans, edición notablemente corregida por el editor El camino del púlpito Puebla: N.Bassols, 1866
Hieronymo Baruffaldo Commentaria ad Rituale Romanum Puebla: N.Bassols, 1868
Joseph Innocent Ricaud Año eclesiástico, o serie de homilías y discursos...traducido del francés Puebla: Narciso Bassols, s.a.
Colección de sermones, panegíricos, dogmáticos y morales escritos por los oradores mexicanos más notables Puebla: Bassols Hermanos, 1889
Bartolomé Avignon María, mina de oro de los predicadores...traducido del francés Puebla: Tipografía N.Bassols, 1880
Jules de Rieux El arresto. Comedia en un acto Puebla: N. Bassols, 1894
Henri Dupin El coche amarillo. Comedia en un acto Puebla: N.Bassols, 1894
Ernest d'Hervilly Silencio en las filas! comedia en un acto Puebla: N.Bassols, 1894
Abraham Dreyfus El bofetón, comedia en un acto Puebla: N.Bassols, 1894
Armand des Roseaux El ratón, comedia en un acto Puebla: N.Bassols, 1894
André Theuriet El viejo hogar, comedia en un acto Puebla: N.Bassols, 1894
Jean Baptiste Lobry El cura de aldea, el mes de María predicado Puebla: N.Bassols, 1896
Narciso Bassols, compilador Leyes de Reforma que afectan al clero; publicadas por orden cronológico 2a. ed. Puebla: Imprenta del Convictorio, 1902

Bibliografia

Montserrat Galí Les memòries de Narcís Bassols Soriano, un figuerenc romàntic a Mèxic, article a Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 31 (1998), p. 425-444
Montserrat Galí i Boadella De Barcelona a l'Havana: Rafael de Rafael, una vocació hispanoamericanista, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998), p. 105-127

Referències

↑ «Tratado del Párroco, de D. Bouix, traduït per Bonaventura Bassols».
↑ «www.nexos.com.mx». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 juliol 2010].
↑ «www.congresogto.gob.mx». Arxivat de l'original el 2010-03-31. [Consulta: 9 juliol 2010].

[1] «Tratado del Párroco, de D. Bouix, traduït per Bonaventura Bassols».

[2] «www.nexos.com.mx». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 juliol 2010].

[3] «www.congresogto.gob.mx». Arxivat de l'original el 2010-03-31. [Consulta: 9 juliol 2010].

[1]

[2]

[3]