Kavala

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Kavala
	Καβάλα (el)
Tipus	ciutat i assentament humà
Localització
	40° 56′ 23″ N, 24° 24′ 25″ E / 40.93959°N,24.40687°E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	Unitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
Regió	Macedònia Oriental i Tràcia
Unitat perifèrica	unitat perifèrica de Kavala
Municipi	Kavala Municipality (en)
Capital de	unitat perifèrica de Kavala ; Sanjak of Kavala (en)
Població humana
Població	51.947 (2021) (461,34 hab./km²)
Geografia
Superfície	112,6 km²
Altitud	15 m
Patrocini	Pau de Tars
Identificador descriptiu
Codi postal	65x xx
Prefix telefònic	2510
Altres
Agermanament amb	Bandırma ; Saint-Étienne ; Tekirdağ ; Gradiška ; Varna ; Gabrovo ; Nuremberg (1998–)
Lloc web	kavala.gov.gr

Kavala (grec: Καβάλα; a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos. És capital de la Prefectura de Kavala. El 2001 la seva població era de 63.293 habitants.

Història

La ciutat fou fundada per colons de Tasos el segle vii aC sota el nom de Neàpolis com a una de les poblacions de la Perea Tàsica per assegurar el control de les mines d'or i plata de la zona del Pangèon. A l'oest limitava amb l'assentament fortificat d'Antísara, a l'actual barri de Kalamitsa, i a l'est amb l'assentament murat de Nea Karvali. Segons alguns, cal identificar Neàpolis amb la misteriosa Dàton, famosa per les seves riqueses. Pròspera gràcies al control que adquirí sobre les mines del Lekani, Neàpolis aconseguí la independència de Tasos el 411 aC, en el context de la Guerra del Peloponnès, sempre aliada d'Atenes. Així, fou membre de la Lliga de Delos i, perduda la guerra, de la segona lliga d'Atenes.^[1] La seva contribució a l'aliança és esmentada en un pilar trobat a Atenes. Neàpolis va encunyar moneda.

Amb la conquesta romana l'any 168 aC, passà a ser civitas romana. El 42 aC fou base de Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) abans de ser derrotats a la batalla de Filips, detalladament descrita per Apià i Cassi Dió. L'apòstol Pau de Tars va desembarcar a Neàpolis al seu primer viatge a Europa.^[2]

Al segle vi fou fortificada per Justinià I. Als segles VIII i IX els continus atacs búlgars van obligar els romans d'Orient a establir potents fortificacions i una guarnició notable a la ciutat. La ciutat va créixer econòmicament. Del segle ix data la primera menció del nom de Cristopol, amb el qual serà coneguda fins al domini dels otomans, que l'anomenaren Kavala. En els atacs dels normands de Sicília a Macedònia del 1185 la ciutat fou ocupada i cremada.

El 1302, la Companyia Catalana no reeixí de capturar la ciutat.^[3] El 1373 se sap que estava en mans del primicer Aleix de Bizanci, que va rebutjar un atac de pirates turcs (no s'especifica el seu origen). És possible que fos ocupada pels otomans poc abans de la conquesta de Serres el 1383. Vers el 1387 estava ja ocupada pels otomans; en tot cas la conquesta fou en temps de Murat I. El 1391 es va construir un aqüeducte.^[4]

En temps de Mehmed II el kada de Kavala el formaven la vila i 11 pobles (total 12 ziamets) i 235 llogarets (timars) i tenia més de 3.000 habitants dels quals més de 500 a la ciutat. Kavala era el centre d'un sandjak de l'eyalat de Djazair-i Bahr-i Safid; el sandjak estava dividit en set kades. Fou fortificada per Solimà I el Magnífic (1520-1566) que hi va fer construir una mesquita i altres centres religiosos. Sota els otomans la ciutat es va estendre cap al turó de Panagia amb la fortalesa romana d'Orient. El 1684 fou assetjada pel venecià Francesco Morosini però no la va poder ocupar. Al segle xviii i principis del XIX el govern del sandjak de Kavala era concedit generalment al paixà de Salònica que hi designava un representant o mutesellim.

França hi va obrir un viceconsolat i a partir del 1742 n'hi va obrir un Venècia. Muhammad Ali d'Egipte va néixer a Kavala el 1769 (la seva casa és avui un museu) que hi va fer construir una mesquita, una madrassa, una escola, una biblioteca i un menjador popular i va deixar els ingressos de Tassos (que li corresponien) per finançar les seves fundacions. El 1800 la ciutat tenia 3.000 habitants; el seu port tenia intens tràfic comercial però era massa petit per vaixells de guerra. A la reorganització del 1864 va formar un kada del sandjak de Drama, depenent del vilayet de Salònica. El tractat de San Stefano del març de 1878 la va cedir a Bulgària però el tractat mai va entrar en vigor i fou substituït pel de Berlín el 13 de juliol de 1878, que la mantenia sota domini otomà. Abans del final del segle xix va arribar a deu mil habitants. Religiosament depenia del bisbe de Xanthi.

El novembre de 1912 fou capturada pels búlgars a la primera Guerra dels Balcans i el juliol de 1913 va ser ocupada per la marina grega. Pel Tractat de Bucarest (1913) Kavala va passar a Grècia. Després de la guerra turcogrega de 1919-1921 s'hi van refugiar milers de grecs expulsats d'Àsia Menor que van ocupar les cases dels turcs expulsats cap a Anatòlia, i es va produir un gran desenvolupament agrícola i industrial; es va especialitzar en el tractament del tabac que ja es cultivava anteriorment així com el cotó. Entre 1941 i 1945 va estar sota ocupació de Bulgària. Als anys 50 es va estendre cap a la mar incorporant l'àrea a l'oest del port

Segells de correu

Entre 1893 i 1903, l'oficina francesa a la ciutat va emetre segells de correus amb el nom de Cavalle. ^{[cal citació]}

Geografia

Any	Població	Canvi	Població del municipi	Canvi	Densitat
1981	56.705	-	-	-	-
1991	56.571	-134 o -0,24%	60.187	-	-
2001	58.663	+2,092 o +3,7%	63.293	+3.106 o +5,16%	566/km²

Kavala està construïda com un amfiteatre amb esplèndides vistes a la costa. Alguns barris o zones de Kavala són:

Hàgia Varvara	Hàgios Athanasios	Hàgios Ioannis	Hàgios Loukas	Chilia
Dexameni	Kalamitsa	Kentro	Neapolis	Panagia
Perigiali	Potamoudia	Profitis Ilias	Timios Stavros	Vyronas

Agermanaments

Personatges

Muhàmmad Alí Paixà, governador virrei d'Egipte 1805-1848
Iannis Kanakis, futbolista
Theódoros Zagorakis, futbolista

Vegeu també

AO Kavala.

Referències

↑ Trudy Ring, Noelle Watson, Paul Schellinger. Southern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013, p. 362. ISBN 1134259654.
↑ Ac 16:11
↑ Muntaner, Ramon. Crònica. Capítols 231-233.
↑ Kiel, Machiel «Observations on the History of Northern Greece during the Turkish Rule: Historical and Architectural Description of the Turkish Monuments of Komotini and Serres, their place in the Development of Ottoman Turkish Architecture and their Present Condition». Balkan Studies, 12, 1971, pàg. 416.

Enllaços externs

Lloc oficial
Lloc oficial de la prefectura Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine.

[1] Trudy Ring, Noelle Watson, Paul Schellinger. Southern Europe: International Dictionary of Historic Places (en anglès). Routledge, 2013, p. 362. ISBN 1134259654.

[2] Ac 16:11

[3] Muntaner, Ramon. Crònica. Capítols 231-233.

[4] Kiel, Machiel «Observations on the History of Northern Greece during the Turkish Rule: Historical and Architectural Description of the Turkish Monuments of Komotini and Serres, their place in the Development of Ottoman Turkish Architecture and their Present Condition». Balkan Studies, 12, 1971, pàg. 416.

[1]

[2]

[3]

[4]